"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dilluns, 22 de juny de 2015

Viatge a París (VII): El comiat -"De Montmartre cap a casa..."-


A Montmartre (Foto meua)
      Avui ja és diumenge, dia 7 de juny, i és el darrer de la nostra estada a París. Ens hem llevat del llit a les 8 del matí, com tots els dies, però avuí ens espera una jornada maratoniana. Cal endreçar la casa abans d'eixir, i deixar-ho tot en perfecte estat de revista. Els francesos són molt metòdics en aquestes situacions (cosa que no seré jo qui la qüestione). Ha hagut algun entrebanc amb el sofà-llit, i després de trucar-li al interessat, no ha posat cap problema. Desdejunem com cada dia, intentant aprofitar tot el que tenim al frigorífic, i ens posem en camí amb les maletes per deixar-les a casa d'Elena, una amiga d'Elisa que viu a la zona de la Plaça d'Itàlia, que està per cert a la zona sud de París, que és la contrària de la que pensem visitar avui; Montmartre

      També és cert que hem d'anar a la botiga de la FNAC als Champs Elysées, on els meus amics van comprar l'ordinador, per intentar canviar-lo (per allò del teclat, que la veritat no acabe de comprendre...), o almenys que els tornen els diners que han pagat. Agafem el metro corresponent per anar a casa de l'amiga d'Elisa, i deixem allí els nostres equipatges. Ens acompanyen a la zona comercial, on hi ha també una tenda de la FNAC, però els diumenges no obrin, i tan sols podem dirigir-nos als "Champs Elysées", on obriran les portes a les dotze del migdia. 

      Aleshores, ens acomiadem d'Elena i de Luís, que se'n van a les pistes de "Roland Garros", i ens dirigim a l'estació del metro per anar a "Champs Elysées". Vull dir que al districte on viuen els amics d'Elisa hi ha una fira, que pel que he pogut veure (enmig del nostre accelerat trajecte), està reblida de llibres de vell, antiguitats, ceràmica, etc... La llàstima és que no podem aturar-se ni tan sols un segon.

"Le Moulin Rouge" (Foto: Elisa Pont)

      Arribem a la tenda de la FNAC, i després de les gestions pertinents, aconsegueixen almenys que els tornen els diners, i ja ens dirigim cap a Montmartre. Eixim de l'estació i ens topem amb el "Moulin Rouge", tot una icona d'aquells anys de la "Belle Époque", i que segons la Viquipèdia, va ser construït per un empresari de Terrassa.

Els cafès de Montmartre (Foto: Elisa Pont)

      Després, anem pujant a Montmartre, gaudint de l'ambient i de tots els locals que hi ha als seus carrers (sempre ascendents). Ens deturem (Ximo i jo) en un dels bars, on he gaudit dels vins tan bons, com en tots aquests dies. Continuem Montmartre amunt, fins que trobem un lloc on dinar. La veritat és que el temps (aquell que mai no es detura) se'ns està engolint, i preferim menjar tranquil·lament i deixar la visita al "Sacre Coeur", que és el punt més alt del turó de Montmartre per a una altra ocasió.

Boda a Montmatre (Foto meua)

      Al remat trobem un lloc, després d'unes escales inacabables, on dinem prou bé. Decidim  després del dinar, que ha estat perfecte, que no estem (ens manca temps) per pujar fins la Catedral del "Sacre Coeur"Llavors, ens dirigim  a recuperar el nostre equipatge, i després, anem fins la terminal on estan els autobusos que ens portaran a l'Aeroport de Beauvais-Tillé, que per cert és ben a prop del Palau de Congressos de París, a la "Porte Maillot" i el Boulevard del mateix nom.

Ximo i Elisa al restaurant de Montmartre (Foto meua)

      El vol surt a les 21,55 hores, però la veritat és que aquest Aeroport als afores de París ha estat fet per a acollir els vols de "low cost", i té moltíssimes carències. Des d'ara ja puc dir-vos, i no és el primer que conec, que mai més tornaré a agafar un vol en aquest Aeroport...  Quan arribem, amb temps de sobra, el recinte és tot un caos. Nosaltres ens dirigim a la cafeteria per fer-nos un entrepà abans d'embarcar. En acabar, ens criden per la megafonia als del vol de València, i ens posem al davant de tots els que hi són a la cua. Ja sé que això sol passar, però la veritat és que dóna goig, colar-se al davant de tothom que està (hores i hores) esperant a la cua...

El meu amic Ximo Pont a Montmartre (Foto: Elisa Pont)

      Ja no vull fer més comentaris, però no podria oblidar-me mai (ni podré) de la vista que, després de deu minuts de vol, ens va dir el comandant de vol. La "Tour Eiffel" era tot un espectacle, i París embolcallava tot aquell miratge.

      En arribar a Manises, el nostre amic "pakiu", que també coneix la "Ciutat de la Llum", ens va rebre i ens va dur a casa nostra, on ens tornàrem a trobar amb les nostres vides.

CONCLUSIÓ:

Pense que haurem de tornar...

***

(A Versailles amb Elisa): Moltes gràcies! Sense tu no hagués conegut París... 
  ***
      JUNY 2015
         Francesc Arnau i Chinchilla

HEM DE TORNAR A MONTMARTRE!!! (Foto meua)

***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada