"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançó. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de març del 2016

Actuació de Josep Aparicio "Apa" al Teatre "Capitolio" de Godella

Foto: web de l'Ajuntament de Godella

      El passat divendres, 4 de març, vaig assistir al concert que va oferir el nostre artista  Josep Aparicio "Apa", del que m'enorgullesc de ser amic (sense anar més lluny, fa pocs dies férem un esmorzar amb ell, els meus amics i jo, on menjàrem, beguérem i cantàrem a la gana...). El recital comptava també amb l'estrena del documental "Sempre Al Tall" del Sergi Pitarch, que es va fer amb motiu de l'acomiadament del grup dels escenaris. 

Foto: web de l'Ajuntament de Godella

      Primer va eixir "Pepito" (com el coneixem "natros"), amb els seus acompanyants de sempre (Ricardo Esteve, Jesús Gimeno, i Eduard Navarro), i ens va oferir quatre cançons, per a donar pas al documental. Un documental molt interessant, que destaca la importància d'Al Tall com a recuperació del folk valencià, i també de la repercussió entre la gent jove, que continua amb les influències als creadors més actuals. També es destaca la vessant reivindicativa del grup, de les lletres, de les músiques, i del seu missatge de recuperació de la nostra identitat com a poble. També hi ha moltes aportacions de persones que han volgut dir la seua sobre Al Tall, així com les filmacions dels darrers recitals on es van anar acomiadant de tots. Ací teniu un d'ells (a destacar el minut 1:03:20... Tot un himne!!!):


      Després del documental, que va durar gairebé una hora, va continuar l'actuació d'Apa, que ens va oferir algunes de les cançons que formaran part del seu nou disc, que publicarà (si no passa res) a l'octubre o novembre proper. Destacaria dues cançons de l'Ovidi Montllor ("M'aclame a tu" i "Homenatge a Teresa"), "Els Serrans" de Paco Muñoz, i també una versió del poema de l'Estellés ("Ací em pariren i ací estic"), que pense és la primera que es fa com a cançó. De les seues cançons de sempre, "Caterineta", amb lletra de Salvat-Papasseit, "Nit de lluna plena", i sobretot "Malaguenya", dedicada a la senyora Victòria, la seua mare, que, com diu la meua amiga Letícia, sempre ens fa plorar:


      I això fou tot. Voldria dir que considere que ha estat tot un encert la programació d'aquest "Cicle de Música Folk en valencià", que encara continua, i que esperem, com va dir el mateix "Pepito", que no es quede en una provatura, i que el puguem gaudir els anys vinents.

Cartell del Cicle de Música Folk en valencià
***

divendres, 17 de juliol del 2015

Adéu, Krahe!!!


Imatge del Google
El passat diumenge, dia 12 de juliol, ens va deixar un gran cantautor, poeta i filòsof de la vida, que va estar reconegut (encara que no com cal) al món de la música. Parle del Javier Krahe, que va mamprendre la seua carrera al costat del Joaquín Sabina a "La Mandrágora", i que sempre ha estat fidel a les seues conviccions. 

"La Mandrágora"

Tan sols cal escoltar les entrevistes que li van fer al llarg de la seua carrera, i també les seues lletres, que van estar censurades, fins i tot, pel mateix Felipe González, a l'època d'esplendor del socialisme...


Amb Pablo Iglesias

Sembla que darrerament, "Podemos" li havia fet tilín...

Per a mi aquest seria el seu millor epitafi:

"El Senyor no es mi pastor,
yo no soy un borrego..."

"Fuera de la grey" -JAVIER KRAHE-


"Fuera de la greu" J. Krahe

***

Descanse en pau!!!


diumenge, 10 de maig del 2015

"20 anys de vacances" (Els vídeos de l'homenatge a l'Ovidi)

Cartell del Concert

ACÍ TENIU ALGUNS DELS VÍDEOS DE L'HOMENATGE:

"Ais." (La meua aportació, amb l'acompanyament de "Les Mãedéus")

"Als companys" (Ivan Brull)

"Montserrat" (Gent del desert)


"Corrandes de l'exili" (Doctor Dropo)


"Perquè vull" (Arrop i Tallaetes)

"La samarreta" (Versió de Kalebarraka) 

***

dilluns, 4 de maig del 2015

Concert en homenatge a l'Ovidi Montllor


(Fotos: premsa Godella)
      El passat dissabte, 2 de maig, va tenir lloc al Teatre "Capitolio" del poble, un concert en homenatge a l'Ovidi Montllor, doncs, en aquest any ja són vint els que fa que se'n va anar "de vacances".

      Tatiana Prades, gran cantant de Godella, s'havia encarregat d'organitzar l'acte, amb el recolzament del nostre Ajuntament, i jo, que sóc company de col·legi del seu pare, em vaig assabentar amb la suficient antelació, per a poder pensar (pensat i fet!) en col·laborar al concert. Un dia em vaig trobar amb la Tatiana, camí de "l'Escorxador", on assagen alguns dies, i li vaig preguntar si seria possible fer una actuació. Havia pensat en fer una interpretació (el més fidel possible) del tema "AIS", que l'Ovidi va publicar al disc "Crònica d'un temps" de l'any 1973. Ella em va dir que sí de seguida, i aleshores vaig mamprendre a rumiar com me'n sortiria del tràngol. El motiu d'elegir aquest tema, va ser la seua actualitat, encara que han passat més de quaranta anys de la seua publicació, i també la meua predilecció per aquest disc de l'Ovidi, que va ser el primer que vaig tenir, i que de tant d'escoltar-lo, gairebé me'l sé de memòria... Una cosa que no em passa amb cap altre autor, i ni tan sols amb la majoria dels meus poemes.

(Cartell del concert)
      Per fi va arribar el gran dia. Jo abans m'havia fet amb els instruments d'acompanyament pel poema, que rememoren el soroll del martell i l'enclusa en un taller de forja. Em mancaven els acompanyants per la percussió i els cors, encara que pensava demanar la col·laboració del públic per fer els "ais!" Tatiana m'ho va facilitar, amb les aportacions del grup "Les Mãedéus", als que des d'ací vull donar el meu agraïment més sincer i efusiu, en especial a Toni de l'Hostal, un gran artista que admire pel seu talant i el seu saber estar, i que no va posar cap inconvenient en fer la percussió, amb un instrumental totalment casolà (tub de ferro i martell).

      A les dotze del migdia férem la prova de so, i després se n'anàrem a dinar a l'Escorxador, gentilesa de "Pollos Planes", com diu el cartell. Vaig estar amb els artistes que participaven a l'acte, molts dels quals ja coneixia, sobretot els del poble (Apa, Josep Manel Palau, "Arrop i Tallaetes", Grup de Danses "El Poblet", etc.), i uns altres que havia escoltat en concerts, discs, etc... 

      Al cartell podeu veure la varietat dels participants, que actuaren al concert, quan va arribar l'hora. Es van interpretar un grapat de temes del repertori de l'Ovidi ("Tot explota pel cap o per la pota", "Homenatge a Teresa", "Montserrat", "Ais", "Va com va", "El meu poble Alcoi", "Tot esperant Ulisses", "Canto a la lluita", "Als companys", "Perquè vull", "L'escola de Ribera", "Corrandes de l'exili", "M'aclame a tu", "De manars i garrotades"...). Tots presentats per Amàlia Garrigós i Jordi Tormo, alcoians els dos, que feren un repàs a la biografia de l'Ovidi Montllor. També va parlar l'alcaldessa de Godella, Eva Sanchis, que va recordar aquella ocasió llunyana en el temps (abril de 1978), quan un grup de joves, entre els que es trobava el meu germà Pep Xinxilla, contractaren a l'Ovidi per actuar ací al poble.   
   
 Les fotos són de "premsa Godella". Per veure-les totes...

CLIQUEU ACÍ




Josep Aparicio "Apa" va fer una versió molt personal de l'emblemàtica cançó del cantant alcoià, "Homenatge a Teresa", acompanyat pel gran mestre Ricardo Esteve a la guitarra...

***

El grup "Gent del desert", entre els que es trobava el nostre paisà
Paco Rodríguez-Bronchú, va interpretar "Montserrat", una gran
cançó de l'Ovidi, de la que feren una magnífica versió.

***

El poeta Ivan Brull va fer una magnífica interpretació de "Als companys"
precedida per un fragment del poema de Salvat-Papasseit "Canto a la lluita".

(Fotos: premsa Godella)

(Fotos: premsa Godella)













En finalitzar l'acte, tots els participants vam rebre un recordatori del concert. Cal destacar també la presència d'Helena Montllor, la filla de l'Ovidi... 

***

I també voldria destacar el gran esforç de tota l'organització, i molt especialment de Tatiana Prades, sempre pendent de cada detall.


                                   ***


 ***

Ja per finalitzar, ací teniu la meua actuació en vídeo... Que els déus i l'Ovidi em perdonen per l'atreviment:



***

dimarts, 10 de març del 2015

PERQUÈ VULL! (Homenatge a l'Ovidi)


(Foto Isabel Català): A Alcoi, al seu poble...
Homenatge a l’Ovidi Montllor

Avui fa vint anys que ens va deixar l’Ovidi... Un dels grans de la cançó, i tot un referent pel País Valencià, on el Col·lectiu que duu el seu nom, aglutina tots els músics que encara són a les trinxeres utilitzant aquesta nostra vella, bella, compartida i dignificada... menyspreada, ridiculitzada, ferida i malmesa llengua, per aquells que encara ens manen (quina vergonya!).
 
 No vaig a caure en el tòpic de que està de vacances com tothom diu. Crec que l’Ovidi mai no s’hagués agafat unes vacances amb el panorama actual. De ben segur que hi seria a l’avantguarda, com sempre.

M’agradaria, per retre-li l’homenatge que es mereix en aquest 20è aniversari de la seua mort, posar unes frases (un decàleg tan sols) com si les digués ara, si encara estigués entre nosaltres en carn i ossos. Tanmateix, les respostes les signe jo personalment (no us penseu que m’amague darrere de l'Ovidi):

PER QUÈ?

-Per què dius el que penses?: Perquè vull! Perquè tinc ganes de parlar...
-Per què ets tan roig? Perquè vull! Perquè m’agrada el color i el que representa...
-Per què no creus en modes? Perquè vull! Perquè no m’agraden les imposicions...
-Per què ets republicà? Perquè vull! Perquè l’Estat no és deuria d'heretar...
-Per què pites a l’himne? Perquè vull! Perquè aquest no és el meu...Cap dels dos no ho són, ni l'u ni l'altre...
-Per què no et conformes? Perquè vull! Perquè els veritables conformistes són els morts...
-Per què parles català? Perquè vull! Perquè és la meua llengua, encara que jo, com ell, també ho faig a la manera de València... 
-Per què renegues del blau? Perquè vull! Sempre que parles de la Senyera...En la meua no hi ha tal color...No m'agrada el que representa, al contrari del roig...
-Per què no creus en déus? Perquè vull! Perquè pense que són invents dels homes...
-Per què ets irreverent? Perquè vull! Perquè un bon atac sempre ha estat la millor defensa...... 
-Per què fas aquest homenatge? Perquè vull! Perquè ara ens caldrien molts més Ovidis...





<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/jeepvX0fX68" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>


  Godella (L’Horta), 10 de març de 2015 -20 anys sense l’Ovidi-


***


HOMENATGES A L'OVIDI:

TONI MOLLÀ

NACIÓ DIGITAL

"OVIDI PER OVIDI" (TV3)

EL CAU DE CALPURNI

CCMA (GENERALITAT DE CATALUNYA)

VEU (UNIVERSITAT D'ALACANT)

L'INFORMATIU (RTVE)

FESTA DIRECTE! CAT

BARNASANTS

BLOCS.MESVILAWEB.CAT

A L'ESPILL DE L'ORB... (fa uns anys)


***

      Ja per finalitzar, vull dir (com ja he fet en alguna ocasió) que guarde a casa meua una Senyera (on, per suposat, blau no hi ha) amb la signatura de l'Ovidi, de quan el meu germà Pep i la seua colla van organitzar un recital del cantant ací al poble. Un record és un record...

Francesc Arnau i Chinchilla

(Foto: Ferran d'Armengol) A Alcoi amb el Roger, l'Empar i Isabel

Foto meua: Centre Cultural Ovidi Montllor a Alcoi



(Foto del Roger): A la Plaça de Dins, amb els germans Rodríguez Castelló, Juli Capilla, Mercè Climent, l'Empar i el Ferran...
I la meua Isabel!


***

dimecres, 4 de març del 2015

"Nus" amb Pep "Botifarra" i Miquel Gil al Teatre "Capitolio" de Godella

Foto (premsa Godella): L'escenari del "Capitolio" abans del concert

El diumenge passat, dia 1 de març, vaig assistir-hi al Teatre "Capitolio" del meu poble al concert que Miquel Gil i Pep "Botifarra" van presentar sota el títol de "Nus", i que estava anunciat dins de la Presentació de la Trobada d'Escoles en Valencià.

Foto meua: Amb els amics Mª José i Rafa, i els escriptors F. Mompó i Carles Cano

Abans del concert, l'alcaldessa de Godella, Eva Sanchís, va fer un breu recordatori dels actes que tindran lloc el proper mes d'abril, des del dia 17 fins el 26, amb motiu de l'esmentada trobada, que torna al poble després de que ja es va celebrar l'any 2003. Hi haurà una exposició dedicada a Carles Salvador al Centre Cultural Xicranda, i també un sopar, on Escola Valenciana lliurarà al nostre Taller d'Història Local, el guardó en reconeixement per la seua tasca en pro de la nostra llengua. Els actes conclouran el diumenge 26 d'abril, amb la tradicional Trobada de les Escoles, que enguany tindrà lloc al Carrer Major i la Plaça de l'Església.

Cartell del concert

El concert va mamprendre amb puntualitat "godellenca" (15 minuts de retràs), i puc dir que no va deixar indiferent a ningú. Es tracta de fer un repàs a la música tradicional valenciana (fandangos, seguidilles, jotes, boleros, "albaes", nadalenques, romanços, havaneres, etc.), amb explicacions tècniques i històriques (sobretot per part del Miquel), i també amb refranys, dites, acudits i anècdotes amb la gràcia innata del Botifarra. Tot ell (com el nom de l'espectacle ja fa pensar), gairebé nus, amb les veus del dos artistes, la guitarra del Miquel i les percussions del Pep, i també va comptar amb la col·laboració de la nostra paisana Tatiana Prades en un parell de cançons.


Foto (premsa Godella): Els artistes en plena acció
En acabar l'acte, el meu amic "Pakiu" i jo, vam estar raonant amb els dos. Al Miquel ja el coneixia de quan venien a assajar a casa dels meus pares amb la Banda d'Al Tall, que després es va convertir en "Ball a Banda", on el meu germà Pep "Xinxilla" tocava la tuba. Al Botifarra li vaig lliurar el meu llibre de poemes (que ja té gairebé cinc anys). És un llibre que he anat donant a tots els artistes que he tingut ocasió, i ell era un dels que encara no el posseïa.

Foto meua: Amb Pep "Botifarra", després del concert
I res més, li vaig dir que demà mamprenia a treballar, després del primer descans de la prejubilació, i el Pep em va contestar que ell també treballava al seu ofici de ferrer... Veges tu! Això passa encara per ací, els nostres artistes han de guanyar-se el pa, treballant de qualsevol cosa
Foto meua: Amb Miquel Gil i el meu amic Pakiu...

***


Més informació:
ENTRADA A LA WEB DEL THLG:

Cliqueu ací

ENTRADA A LA WEB DE L'AJUNTAMENT:

Cliqueu ací

   -o-o-o-o-&-o-o-o-o-