"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dissabte, 30 de juliol de 2016

Els partits espanyols no saben fer pactes de govern

Accepta... o no? (Imatge de Google)
En aquest nou article, he volgut fer un pronòstic del que pense que passarà a les properes dates, abans de que anem a unes terceres eleccions, que segons sembla ningú no vol però no posen la solució per a que això no esdevinga.

Pense que m'he llençat al buit, però tampoc no tinc res a perdre. Com dic a l'article:

"No sóc cap expert en política, tan sols un prejubilat de la Ford sense telèfon mòbil, que moltes vegades desitjaria tirar la televisió pel balcó (mirant primer que no passe cap vianant pel voravia), lector empedreït, blocaire  amb certes aficions literàries, i que procura llegir tots els dies els diaris."

Ací teniu les meues reflexions. Espere no ferir cap sensibilitat:


Els partits espanyols no saben fer pactes de govern

Aquesta asseveració del títol és una realitat. Acostumats al bipartidisme i, a més a més, sempre parlant dels tripartits d’una manera pejorativa, i fins i tot, despectiva, ara resulta que els toca a ells, i la veritat és que no saben per on sortir-se’n...

Uns per prepotència, uns altres per por, i la majoria per rancúnia, però el cas és que Rajoy, que ha estat el candidat més votat, sembla “la lletja del ball”. Ningú no el vol treure a ballar, i fins i tot volen encolomar-lo al contrincant, sinó, què es pot pensar després de les declaracions d’Albert Rivera qui, després de perdre un grapat de vots a la “segona volta”, es veu amb l’autoritat moral de recomanar-li al Borbó que li diga a Pedro Sánchez que s’abstinga a la segona ronda de les votacions de la investidura, quan ni tan sols el seu partit (que és més dretà que el mateix PP) no ho té clar. Almenys, això és el que diu...


El gran pacte que molts desitgen (Imatge del Google)

I ara la gran pregunta:

Què passarà?

Al llarg d’aquesta setmana, el rei rebrà els representants dels partits (ERC i Bildu han declinat ser rebuts pel monarca). El proper divendres, 29 de juliol, Ana Pastor, la flamant presidenta del Congrés dels Diputats, anunciarà si convoca el debat d’investidura, i a partir d’ací es posa el rellotge en marxa per tal d’aconseguir el recolzament majoritari dels diputats (en la primera votació per majoria absoluta, i en la segona per majoria simple). Si no és així, hi haurà dos mesos de descompte, i es convocaran eleccions pel proper 27 de novembre. Si pel contrari, el candidat proposat sí que és investit com a president del govern, el  Consell de Ministres del 23 de setembre podria aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, que és fonamental per a quadrar caixa amb Brussel·les.


L'antic bipartidisme que sembla haver-se acabat (Imatge del Google)

Pense que ningú no diu el que pensa, com en una partida de pòquer, i que al final, quan vegen que estan abocats a unes terceres eleccions es trauran la carasseta. Fins i tot, sembla que Rajoy ha pactat alguna cosa amb els nacionalistes, que fins fa pocs dies eren el Dimoni. Ara tots els partits estan mesurant quina estratègia els va millor per a perdre el mínim nombre de vots, en cas d’anar a uns altres comicis. Pense que a ningú no li convé la repetició (almenys als partits que poden pactar amb el PP). 

Potser els socialistes són els que pitjor ho tenen. Van poder formar un govern d’esquerra i ara el mateix han de deixar governar a Rajoy en minoria, fins i tot abstenint-se si cal en la segona votació de la investidura. Temps al temps...


La vella i la nova dreta (Imatge del Google)

Açò és el que jo pense que passarà, i si m’equivoque tampoc no passa res. No sóc cap expert en política, tan sols un prejubilat de la Ford sense telèfon mòbil, que moltes vegades desitjaria tirar la televisió pel balcó (mirant primer que no passe cap vianant pel voravia), lector empedreït, blocaire  amb certes aficions literàries, i que procura llegir tots els dies els diaris.

***
27/VII/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

La "lletja del ball" (Imatge del Google)
Ací podeu llegir l'article al Diari digital "LA VEU":



***

diumenge, 17 de juliol de 2016

Exposició de l'Any Pinazo al MuVIM


Antoni Portilla i Francesc Andreu García (Foto meua)

     “Exposició de l’Any Pinazo al MuVIM”

“De l’ocàs dels grans mestres a la joventut artística. València 1912-1927”

     El passat dijous, 14 de juliol, a les 20 hores vaig assistir-hi  a la inauguració de l’exposició que obri l’Any Pinazo a la ciutat de València. Amb el títol “De l’ocàs dels grans mestres a la joventut artística. València 1912-1927”, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), que depén de la Diputació de València, va presentar una mostra molt interessant dels grans mestres valencians, contemporanis de Pinazo, així com de la nova generació d’artistes que agafaren el protagonisme amb les noves tendències artístiques que venien des de les ciutats d’Europa (sobretot de París).

      L'acte va contar amb la presència de les autoritats, organitzadors, molta gent del món de les arts, i una gran assistència de persones del nostre poble de Godella, amb l'alcaldessa Eva Sanchis al capdavant.

Maqueta de València segons el plànol de Tosca de 1704 (Foto meua)
  
      El haver triat l’any 1912 es deu a que fou l’any en que Pinazo va rebre la Medalla d’Honor de l’Exposició Nacional a Madrid, en reconeixement a la seua trajectòria artística.
 
La sala amb els dibuixos de Pinazo (Foto meua)
      A més dels magnífics dibuixos del pintor de Godella (tan sols amb això ja pagaria la pena visitar l’exposició), podem admirar magnífics quadres de Muñoz Degrain, Cecili Pla, Francesc Domingo, Joaquim Agrasot, Josep i Marià Benlliure, Joaquim Sorolla... i per suposat algunes teles de Pinazo, que la Casa Museu ha facilitat per a l’ocasió (el mateix que la col·lecció de dibuixos).
Antoni Portilla, secretari del THLG i jo (Foto meua)
           Personalment, em va impressionar “Amor de madre”, de Muñoz Degrain, de un realisme que fa posar la pell de gallina, així com un quadre de Josep Mongrell (“Mariposa de luz”), amb reminiscències sorollesques, i també són impressionants les escultures de José Capuz  i de José Pinazo Martínez, de qui destacaria per la seua modernitat la versió que fa de la Dama d’Elx.

"Amor de madre" de Muñoz Degrain
          
                                                                                                      
Escultura de José Pinazo (Foto meua)


Primeres mostres del Modernisme a la Pintura (Foto meua)


                                                                                                                
 
"Tertúlia" -o "Cosint"- de Pinazo (Foto "pakiu")
   
      Hi ha també una bona selecció de quadres dels artistes que agafaren el protagonisme a partir d’aleshores, com havia indicat abans, dels que també són un exemple els dos escultors que acabem d’esmentar. Navarro, Benedito, Fillol, Ribes, Mora, etc., que després de l'època del regionalisme (Ignasi Pinazo Martínez n’és un bon exemple), van descobrir el Modernisme, que té una fita importantíssima al concurs per a l’Ateneu de València de l’any 1927, on els arquitectes Gaspar Blein i Lluís Albert, presentaren propostes clarament d’avantguarda, i també va ser en aquest any de 1927, que és fins on arriba l’exposició, quan Josep Renau va fer les primeres provatures juvenils amb l’art déco, registrant-se alhora una nova florada de nous valors, com ara, Boix, Sabina, Lahuerta, etc., segons explica al llibret que ens van lliurar, el comissari de l'exposició, Francisco Javier Pérez Rojas, titular de la càtedra Ignasi Pinazo de la Universitat de València. 
 
Una de les obres mestres de la mostra (Foto meua)
      En resum, una exposició que cal visitar i que ha deixat el llistó ben altper ales properes, que tindran lloc als diferents museus del cap i casal dins de l’Any Pinazo. Aquesta sembla que es podrà visitar fins a finals de setembre.
 
Entrada al MuVIM (Foto meua)
      A continuació hi va haver un vi d’honor, i el secretari del Taller d’història, Antoni Portilla, el meu amic Francesc Andreu García “pakiu”, i jo se’n tornàrem cap el poble.

  
***
16/VII/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla
  
Programació de l'any Pinazo 
***

dimarts, 12 de juliol de 2016

La Música en el temps de Pinazo (concert)


Vicent Alonso, Voro García, Vanessa García i Joan Enric Lluna (Foto Ajuntament)
     “La Música en el temps de Pinazo”

Concert al Teatre "Capitolio"

     El passat dimecres, 6 de juliol, a les 20 hores, va tenir lloc al Teatre "Capitolio" de Godella, el concert "La Música en el temps d'Ignacio Pinazo", dins del Festival de Música de Cambra del nostre poble. Abans havia tingut lloc al saló d'actes de "Villa Teresita", una xerrada-col·loqui sobre el mateix tema, del que ja vaig fer una crònica en l'anterior entrada d'aquest blog:


      El concert va mamprendre, (després dels parlaments de l'alcaldessa de Godella, Eva Sanchis, del director de la Casa Museu Pinazo, el nostre company del Taller d'Història, José Ignacio Casar Pinazo, i del director del Festival, Joan Enric Lluna) amb la interpretació de "L'idili de Sigfried", de Richard Wagner. A continuació els músics de l'Ensemble del Festival, sota la direcció de Joan Enric Lluna, van interpretar l'obra "Des de l'ombra a la llum", del compositor de Sueca, Voro García. Un homenatge al pintor Ignacio Pinazo Camarlench, amb textos de Vicent Alonso, on va participar la soprano Vanessa García.

Interpretació de l'obra de Voro García en homenatge a Pinazo (Foto Ajuntament)
      Va estar una mena de cantata moderna, amb reminiscències orientals i molta percussió. Els textos restaven una mica incomprensibles al ser cantats per la soprano, llevant d'alguns fragments en recitatiu. Ací teniu la lletra del poema que Vicent Alonso va fer sobre el quadre de Pinazo, "L'eixida de missa a Godella" de l'any 1890, que es conserva a l'IVAM, que és la base principal de la composició musical:

            3

Ja sé que la bellesa és la llum que la mira,
com escriuries un matí d’estiu
en cerca de la perfecció més perfecta.
Aquests colors, tanmateix, són de tots,
com si les taques foren punts morts del temps, portes
que ens traslladen al passat i al futur
de la memòria.
                         Des de l’ombra a la llum,
no és fàcil el camí que els dies repeteixen.
I has sabut mostrar-lo quiet, com un exemple
del que compartim:
                                No hi ha pietat
ni silenci més que en el fons obscur,
on encara ressonen dictats i lletanies.

Saps? Ho tinc tot davant dels ulls. No em cal
esmenar ni una sola pinzellada.
                                                    Sóc
jo mateix, a qui la màgia d’una espàtula
ha fet nàixer abans de l’inici dels dies.
                                
***

      Després d'un breu descans, els instrumentistes de l'Ensemble del Festival, dirigits per Lluna van interpretar "Prelude á l'aprés-midi d'un faune" de Claude Debussy, per acabar el programa amb la magistral interpretació de "El Amor Brujo" de Manuel de Falla, en la versió de 1915.

      Va estar un gran homenatge al pintor en l'any del seu Centenari, amb l'estrena de la composició, que havia tingut lloc el dia d'abans a sala de "La Beneficiència" de la ciutat de València, i també amb la música contemporània al gran artista. Per una part música que s’escoltava i que despertava grans passions en el públic, com ara Wagner, i també música que comparteix valors estètics i filosòfics amb la pintura de Pinazo i els seus contemporanis, com la de Debussy i la de Falla.

Foto: Ajuntament de Godella

      Van intervindre al concert molts del residents de Festival, procedents de diverses orquestres de l'Estat espanyol, i també de la resta del continent europeu, sota la magistral direcció de "l'alma mater" del Festival, el nostre paisà Joan Enric Lluna.
  
***
11/VII/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

Foto: Ajuntament de Godella

***