El poema de l'Estellés va cloure el recital (Foto: Dori Palencia)
El passat dimecres, 16 de novembre, va tenir lloc a les 19 hores, després de molts entrebancs, dubtes i ensurts, la segona audició del recital "PINAZO en versos", que havíem interpretat al Teatre "Capitolio" de Godella, a la vesprada del dia 29 de maig.
Cartell del recital (creació de Leti García)
En aquesta ocasió, també comptàrem amb la col·laboració del col·lectiu "Concilyarte", de la ciutat de València, i gràcies a ells, hem pogut fer aquest recital al cap i casal, que era la nostra intenció, després de veure el resultat al nostre poble. Gràcies a ells, també vam enriquir el recital amb les seues aportacions poètiques: ("El guardavía" de Mila Villanueva, "La Alameda" d'Ana Noguera, i els dos poemes de l'Alba Fluixà: "Autoretrat" i "Pinazo"). També és seu el mèrit d'haver fet l'espectacle a la Fundació SGAE, que ens va facilitar el seu teatre i els seus mitjans per a que tot sortís la mar de bé.
Mila Villanueva i Francesc-Andreu García (Foto: Dori Palencia)
D'altra banda, malgrat que la base del recital era la mateixa que al primer, també cal destacar l'aportació inestimable de Leti García, que va afegir a les imatges de Nerea les seues pròpies, i que va aconseguir que tot estigués on calia (parlant de les imatges sobretot).
No cal ni esmentar, que l'aportació dels músics (Salvador Caballer Tarín i Josep Antoni Ferrando) va estar una de les branques fonamentals de que el recital fos tot un èxit (almenys qualitatiu), el mateix que va passar al recital de Godella. Ells van triar els temes pels nous poemes, com havien volgut les poetesses.
Els músics i jo (Foto: Dori Palencia)
També vam poder gravar l'esdeveniment, gràcies a l'aportació de Dori, i ací podeu veure el resultat tots els que, per qualsevol raó, no vau poder estar al nostre costat.
La gravació del recital al YouTube
Ja per finalitzar, cal agrair (com no?) al nostre Taller d'Història Local, i molt especialment al Coordinador de Publicacions, Julio Montagut. Gràcies al seu esforç s'ha fet el llibret amb els poemes, les imatges i les composicions del recital. Ací el podeu veure:
Ara tan sols resta una altra embranzida per dur el recital a altres terres del territori (Castelló, Alacant, Barcelona, Palma, Madrid...). El següent pas seria dur-ho a Nova York, Londres, París, etc... això sí! amb traducció simultània. Però la veritat és que no són bons temps per a la Lírica...
El passat dissabte, 3 de setembre es va celebrar a Burjassot la VII NIT ESTELLÉS, organitzat per l'Associació Cultural Bassot, amb la col·laboració de l'Agència de Promoció del Valencià del municipi que va veure néixer el gran poeta.
Jo sempre que puc, vaig al sopar i després a llegir algun poema. Enguany m'havia apuntat amb temps, i vaig arribar amb puntualitat anglesa. Després de fer l'abonament corresponent, vaig seure amb el meu paisà i veí Zarzo, a qui havia vist moments abans. També saludàrem a alguns coneguts del poble, i també a la gent de Bassot, amb qui me relacione des de fa molts anys.
El sopar consistia en conill i pollastre, tomaca fregida, amanida russa, i unes coques salades. Després, coca de llanda i cafè. L'assistència enguany ha estat una mica inferior a uns altres anys. Feia molta xafogor i no corria ni un pèl d'aire enmig del carrer.
Després del sopar ha tingut lloc, com és habitual, la lectura de poemes, i jo li he proposat a Cèsar Vercher (company del Taller d'Història) llegir entre els dos el poema d'Estellés dedicat a Pinazo que interpretàrem al Teatre Capitolio de Godella, els poetes participants al recital "Pinazo en versos". Així ho férem, llegint una estrofa cadascú.
Cèsar i jo recitant el poema (Foto: Ca Bassot)
L'alcaldessa de Godella, que també estava al sopar en companyia de Tatiana Prades, en escoltar-nos, es va animar i va recitar un fragment del poema "Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset", de qui s'ha commemorat enguany el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna. Així, vam retre el nostre particular homenatge als dos il·lustres personatges del nostre poble, que enguany estan essent rememorats amb motiu dels aniversaris de la seua mort.
Després va venir l'actuació del grup VERDCEL, amb reminiscències del folk americà, i nosaltres se n'anàrem cap el poble.
Ojalà poguérem l'any vinent organitzar la Festa Estellés a Godella, com li vaig comentar a la regidora de Cultura i a l'alcaldessa.
El diumenge, 29 de maig, dia del recital, havíem quedat
per esmorzar una hora abans de l’assaig general i la prova de so.
La veritat és que li havíem demanat a la Regidora de
Cultura, Tatiana Prades, que ens financés l’esmorzar, perquè pensem que això fa
“pinya” entre els participants (ho sé per l’experiència de l’Homenatge a
l’Ovidi), o si no, un sopar per a després de l’actuació. En total nosaltres
érem deu persones, i les dispeses podien ser, com a molt, de 200 euros.
Tanmateix, Tatiana ens va dir que això era impossible, i que des de l’assumpte
dels “tratges de Camps” (sic) aquestes coses estaven mal vistes.... La veritat
és que no li veig per cap lloc la semblança, i aleshores vam pensar que encara
no estem tan arruïnats (temps al temps), per a fer l’esmorzar a tant per u...
(com sempre fem la gent corrent).
A les 10 del matí ens reunírem al Bar Central de Godella, per anar a
l’asador “El racó de Manolo”, que hi ha al Carrer del Reformatori, on férem un
lleuger esmorzaret a base de carn i embotits a la brasa, acompanyat d'una
esplèndida amanida i creïlles fregides. Calia carregar les piles per a la feina
que ens esperava.
Algun despistat va confondre el lloc de reunió de
l’esmorzar, però això és prou habitual al món dels artistes (sobretot dels
poetes) que sempre tenim el cap en un altre lloc. Després dels cafès ens
dirigírem cap el Teatre "Capitolio", on amb la inestimable ajuda de la tècnica municipal,
Núria Torres, vam mamprendre l’assaig general. Sobretot ens va servir per
ajustar les imatges al temps dels poemes, que era el que estava menys trillat.
Les músiques, llevant de petits ajusts dels que els músics s’encarregaren de
solucionar, estaven enllestides gairebé al cent per cent, després dels canvis
introduïts al darrer assaig del dia 24 de maig.
Després de que tots férem les nostres actuacions amb l’ordre establert pel nostre Coordinador, Francesc-Andreu García “pakiu”, se n’anàrem
cap a casa per dinar. El meu amic i jo anàrem a comprar begudes i gel, per
tenir provisions a l’abast de tots els col·laboradors. Ho deixàrem tot a la
nevera i se'n anàrem a dinar cadascú a casa seua.
Jo vaig dinar un àpat lleuger, i després de descansar
una mica, ens dirigírem (el meu amic “pakiu” i jo) cap el teatre, on havíem
quedat mitja hora abans del començament (a les 18 hores).
Com ja vaig comentar a l’anterior entrada del blog,
l’acte coincidia amb la processó del Corpus, on el Grup de Danses “El Poblet”
hi participa de manera molt activa. Ells haguessen estat al nostre recital,
però no va poder ser, i també moltes persones que assistiren a la processó, com
així ens ho han manifestat. Malgrat tot, va començar un degoteig de públic, que
va esdevenir en una entrada prou bona. Molt millor del que esperàvem...
I es va alçar el teló...
Després dels parlaments del nostre Coordinador i de la Regidora
de Cultura, breus i concisos, va agafar la paraula el presentador del
recital, Cèsar Vercher, que també és
membre de la directiva del Taller
d’Història Local de Godella. Va fer un repàs àgil i documentat del que
anàvem a fer, i també una miqueta d’història del personatge principal de la
funció; Ignasi Pinazo Camarlench.
Acte seguit, em va presentar, doncs jo vaig ser el primer poeta en obrir foc,
amb els poemes: “PINAZO”, amb acompanyament musical de “Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor, “LES COVES DE
GODELLA”, amb el tema popular “Pregària d’una adolescent”, i “LA CARN VOL
CARN...”, poema sobre els quadres eròtics de Pinazo amb el cèlebre “Je t’aime moi non plus”, de Serge Gainsbourg.
"La carn vol carn..." (Foto: Núria Arnau)
Vídeo de la meua actuació (Núria Arnau)
A continuació li va tocar actuar a Dori Palencia (el seu debut a les taules). I se’n va sortir la mar
de bé, com si el primer poema “PASSEJANT PER LA MAR”, que va estar acompanyada
per l’havanera “El peix enamorat” d’Eliseo
Parra, li hagués marcat el que anava a ser la seua actuació: un passeig en
barca. A continuació ens va oferir els poemes “LA COMETA” i “PUJADA DE L’ERMITA”,
amb acompanyament de la música de Celso
Machado (“Paçoca” i “Piazza Vittorio”). Les imatges de Nerea San Félix van acompanyar els poemes de forma gairebé
perfecta, destacant sobretot el vídeo de la voreta de la mar, mentre la seua
mare recitava el primer poema.
Dori Palencia (Foto: premsa Ajuntament)
A continuació, el gran poeta Antonio M. Herrera, que els darrers anys està tenint una gran
acceptació, rebent premis, fent recitals, conferències, i fins i tot gires (com
els artistes del rock), va interpretar el seu poema “EN LA CASA MUSEO”, que
tenia dues parts; “EL JARDÍN”, acompanyada de la “Romanza” de Francisco Herrera i “EL TALLER”, amb la
magnífica “Cavatina” de Stanley Myers.
Després va recitar “BUSTO DE IGNACIO PINAZO CAMARLENCH”, amb el sublim “Adagio”
de Johann Sebastian Bach, per
finalitzar amb “LA TARARA”, que va estar acompanyada per una adaptació de la
cançó popular del mateix nom que va fer Salvador
Caballer Tarín. Cal destacar el maridatge perfecte entre les imatges de
Nerea i els versos de l’Antonio, sobretot en els dos primer poemes.
"El jardín" 1ª part del poema d'Antonio M. Herrera (Foto: premsa Ajuntament)
Acte seguit, l’Eduard
Marco va pujar a l’escenari, per recitar el seu poema “LA PARRA DE LA CREU”,
mentre que els músics ens delectaven amb una magnífica i increïble adaptació
per a corda de la marxa “Mater Mea” de Ricardo
Dorado, que tots coneixem de les processons de Setmana Santa. Després va
fer un poema també molt “pasqüero”; que va titular “PASQUA”, i que va estar
acompanyat per una adaptació de Salvador
Caballer Tarín de la popular “Estos tres dies de Pasqua”, que fa alguns
anys va popularitzar el grup “Carraixet”.
"La parra de la Creu" d'Eduard Marco (Foto Núria Arnau)
El nostre presentador, que havia fet una semblança de
tots els poetes, va aprofitar que té a casa seua un quadre de Pinazo, per fer el poema “HORT DE
LLIMERES”, que va estar acompanyat pel vals popular “Tammy”.
"Hort de llimeres" de Cèsar Vercher (Foto: Núria Arnau)
Carles Cano va eixir a l’escenari del “Capitolio”, per demostrar totes les
taules que atresora. Això ho dic sense desmerèixer els magnífics textos que va
aportar al recital. Va començar amb “ENVEJA”, acompanyat pels acords de la
popular cançó “Envidia” d’Alfredo García,
va continuar amb “PINAZO A GODELLA”, un poema amb aires estellesians; (“No et
pariren ací, / però ací estigueres, / i ací vas viure/ i vas dir la teua...”),
que va estar acompanyat per la composició de José Antonio Ferrando, “Declaración), i per rematar, va fer el
poema “PINAZO, PINTOR.”, en el que fa un repàs per la trajectòria artística i
vital del pintor. Va estar acompanyat per la música del gran Lluís Llach (una de les meues febleses),
amb la cançó “Un núvol blanc”.
Carles Cano (Foto: premsa Ajuntament)
Com a colofó del recital, pujàrem a l’escenari tots els
poetes per fer una interpretació del poema de Vicent Andrés Estellés, “Ignasi Pinazo”, del seu llibre “Mural del
País Valencià”, del que cadascú de nosaltres recitàrem una estrofa. Triàrem
entre tots, per acompanyar el poema, “La Muixeranga”, del que els nostres
músics feren una excel·lent interpretació.
Tots els poetes interpretant el poema d'Estellés (Foto: premsa Ajuntament)
Va estar una casualitat que el darrer vers del poema d’Estellés
digués: “Les fulles grans de la festa del Corpus”...
Doncs això, com deia abans, va estar la processó del
Corpus el principal “handicap” amb el que ens trobàrem, però pense que tot va
sortir molt bé, la gent que va vindre ho va gaudir, i si podem fer una segona
audició pel públic que no va poder venir, almenys ja tenim la certesa de que l’espectacle
funciona.
A continuació es va servir una “picadeta” per a tots els
assistents, perquè sembla que això sí que és políticament correcte (almenys de
moment), i res més, el que he manifestat abans; si ens donen una data estem
disposats a repetir-ho.
El passat divendres, 4 de març, vaig assistir al concert que va oferir el nostre artista Josep Aparicio "Apa", del que m'enorgullesc de ser amic (sense anar més lluny, fa pocs dies férem un esmorzar amb ell, els meus amics i jo, on menjàrem, beguérem i cantàrem a la gana...). El recital comptava també amb l'estrena del documental "Sempre Al Tall" del Sergi Pitarch, que es va fer amb motiu de l'acomiadament del grup dels escenaris.
Foto: web de l'Ajuntament de Godella
Primer va eixir "Pepito" (com el coneixem "natros"), amb els seus acompanyants de sempre (Ricardo Esteve, Jesús Gimeno, i Eduard Navarro), i ens va oferir quatre cançons, per a donar pas al documental. Un documental molt interessant, que destaca la importància d'Al Tall com a recuperació del folk valencià, i també de la repercussió entre la gent jove, que continua amb les influències als creadors més actuals. També es destaca la vessant reivindicativa del grup, de les lletres, de les músiques, i del seu missatge de recuperació de la nostra identitat com a poble. També hi ha moltes aportacions de persones que han volgut dir la seua sobre Al Tall, així com les filmacions dels darrers recitals on es van anar acomiadant de tots. Ací teniu un d'ells (a destacar el minut 1:03:20... Tot un himne!!!):
Després del documental, que va durar gairebé una hora, va continuar l'actuació d'Apa, que ens va oferir algunes de les cançons que formaran part del seu nou disc, que publicarà (si no passa res) a l'octubre o novembre proper. Destacaria dues cançons de l'Ovidi Montllor ("M'aclame a tu" i "Homenatge a Teresa"), "Els Serrans" de Paco Muñoz, i també una versió del poema de l'Estellés ("Ací em pariren i ací estic"), que pense és la primera que es fa com a cançó. De les seues cançons de sempre, "Caterineta", amb lletra de Salvat-Papasseit, "Nit de lluna plena", i sobretot "Malaguenya", dedicada a la senyora Victòria, la seua mare, que, com diu la meua amiga Letícia, sempre ens fa plorar:
I això fou tot. Voldria dir que considere que ha estat tot un encert la programació d'aquest "Cicle de Música Folk en valencià", que encara continua, i que esperem, com va dir el mateix "Pepito", que no es quede en una provatura, i que el puguem gaudir els anys vinents.
Borja Penalba i Francesc Anyó (Foto: Premsa Godella)
Ahir, dijous 24 de setembre, vaig assistir-hi al recital "Estellés de mà en mà" del Borja Penalba i Francesc Anyó, que es va celebrar a l'Escorxador del meu poble, dins de la Setmana de la Joventut.
Imatge: Cartell de la Setmana de la Joventut
El recital va mamprendre passades les 19 hores, i abans gaudírem d'una picadeta amb alguns dels productes que l'Estellés anomena als seus versos (pa, vi, oli, pimentó torrat, seva crua, carabassa, cacau, etc...).
Amb l'Eduard Marco compartint el vi dels pobres... (Foto: Premsa Godella)
Al remat, malgrat el que semblava al principi, l'afluència de públic va estar molt bona, i vaig poder saludar molts coneguts (Dori, Eduard, Jujo, Esgarramantes, etc.).
Borja Penalba i Francesc Anyó (Foto: Premsa Godella)
El recital va estar genial. Va copsar totes les meues expectatives. La veu del Francesc, l'esplèndida guitarra del Borja (que ja havia escoltat), la posada en escena tan familiar, la complicitat amb el públic... I també em va agradar la fusió de la poesia estellesiana amb algunes cançons(Llach, Mª del Mar Bonet, l'Ovidi...). Impressionant "Oh Calcuta" (sobretot la part de la guitarra).
(foto meua)
(foto meua)
(foto meua)
Me'n vaig anar satisfet, i més encara amb la notícia de que el proper 6 de novembre (si no passa res), les xiquetes i els xiquets del col·legi de Dori Palencia, faran un recital amb poemes dels poetes de Godella, com ja van fer aleshores a la seua aula. Ara, malgrat que tots aquells alumnes són als Instituts, tornaran a recitar els nostres versos, i jo no sé com agrair aquest gran privilegi de trobar-me entre els elegits: (Vicent Alonso, Eduard Marco, Carles Cano, i jo).
