 |
| Imatge general del cementeri de Godella (Foto meua) |
Demà és l'1 de novembre, "Dia de Tots els Sants", i encara que el "Dia dels Difunts" és el dia següent, tothom el celebra com a tal, sobretot perquè és un dia festiu (l'1 de novembre).
Això vol dir, anar a posar flors a les làpides, adecentar-les per a que tothom veja quant volem als nostres difunts. Aquesta societat nostra, ha esdevingut així (almenys de moment), i les aparences és allò que més ens importa.
La mort és un negoci des del mateix moment que esdevé, i això vol dir, com deia el poeta, que quan has nascut comences a morir: Assegurances de decessos, Funeràries, Tanatoris, Cremacions, Enterraments, etc.. Tot val una pasta, i a més a més, els clients mai no s'acaben... Ni tampoc no val dir allò que deia mon pare de deixar el mort enmig de la Plaça de l'Església, i a qui li moleste, ja el traurà... No és així de senzill.
Hi ha les "conviccions" religioses (això sí que és adoctrinament, i no unes altres qüestions que ara no venen al cas), i també hi ha moltes altres coses que les tenim a l'ambient i que les respirem cada dia. De vegades se les anomenen tradicions, i aquestes són molt difícils de trencar.
Està molt bé recordar als absents, però pense que no és gens ètic acomplir el tràmit d'anar una vegada a l'any al cementeri, posar-lis les flors, i... Au!!!
Ja per acabar amb aquestes reflexions, vull dir que jo també m'en recorde dels meus, encara que molts anys no els visite en aquestes dates. Allí estan les seues despulles, el seu tratge (cada vegada més deteriorat), però ja no hi són ells. Ells són als nostres desitgs, als nostres somnis, als nostres pensaments...
I en el meu cas, també en alguns dels meus poemes:
"El record dels absents m'eriçona la pell!" (pàgs. 66 i 83 del meu llibre "L'espill de l'orb.")
 |
| La llàpida del meu germà (Foto meua) |
31/X/2.018
© Francesc Arnau i Chinchilla
***
***
.JPEG)
.jpg)