Actuació de Josep Aparicio "Apa" al Teatre "Capitolio" de Godella

Foto: web de l'Ajuntament de Godella

      El passat divendres, 4 de març, vaig assistir al concert que va oferir el nostre artista  Josep Aparicio "Apa", del que m'enorgullesc de ser amic (sense anar més lluny, fa pocs dies férem un esmorzar amb ell, els meus amics i jo, on menjàrem, beguérem i cantàrem a la gana...). El recital comptava també amb l'estrena del documental "Sempre Al Tall" del Sergi Pitarch, que es va fer amb motiu de l'acomiadament del grup dels escenaris. 

Foto: web de l'Ajuntament de Godella

      Primer va eixir "Pepito" (com el coneixem "natros"), amb els seus acompanyants de sempre (Ricardo Esteve, Jesús Gimeno, i Eduard Navarro), i ens va oferir quatre cançons, per a donar pas al documental. Un documental molt interessant, que destaca la importància d'Al Tall com a recuperació del folk valencià, i també de la repercussió entre la gent jove, que continua amb les influències als creadors més actuals. També es destaca la vessant reivindicativa del grup, de les lletres, de les músiques, i del seu missatge de recuperació de la nostra identitat com a poble. També hi ha moltes aportacions de persones que han volgut dir la seua sobre Al Tall, així com les filmacions dels darrers recitals on es van anar acomiadant de tots. Ací teniu un d'ells (a destacar el minut 1:03:20... Tot un himne!!!):

      Després del documental, que va durar gairebé una hora, va continuar l'actuació d'Apa, que ens va oferir algunes de les cançons que formaran part del seu nou disc, que publicarà (si no passa res) a l'octubre o novembre proper. Destacaria dues cançons de l'Ovidi Montllor ("M'aclame a tu" i "Homenatge a Teresa"), "Els Serrans" de Paco Muñoz, i també una versió del poema de l'Estellés ("Ací em pariren i ací estic"), que pense és la primera que es fa com a cançó. De les seues cançons de sempre, "Caterineta", amb lletra de Salvat-Papasseit, "Nit de lluna plena", i sobretot "Malaguenya", dedicada a la senyora Victòria, la seua mare, que, com diu la meua amiga Letícia, sempre ens fa plorar:

      I això fou tot. Voldria dir que considere que ha estat tot un encert la programació d'aquest "Cicle de Música Folk en valencià", que encara continua, i que esperem, com va dir el mateix "Pepito", que no es quede en una provatura, i que el puguem gaudir els anys vinents.

Cartell del Cicle de Música Folk en valencià

***

"Xai Literari" a Sagunt

(Foto: F. Mompó) Els participants en el "Xai Literari"

      El passat dissabte, 16 de maig, va tenir lloc a la ciutat de Sagunt el "Xai Literari", una trobada d'escriptors en la nostra llengua, que va sorgir fa uns anys al voltant de l'escriptura i de la nostra gastronomia. La idea en un principi va partir dels escriptors Francesc Mompó i Ramon Guillem, i la primera de les trobades va tenir lloc l'any 2009 a Catarroja, on se li van fer els honors a l'anguila. Després vingueren els homenatges als bolets, a la cassola i al figatell (Otos, Xàtiva i Oliva). Tot açò ho podeu constatar al blog: http://platsliteraris.blogspot.com/ L'acte consisteix en presentar escrits sobre el plat en qüestió, reunir-se els escriptors al lloc on es celebra (sempre hi ha activitats a càrrec dels escriptors locals), per a després gaudir del plat i llegir cadascú el que ha escrit per a l'ocasió.

      Jo hi vaig participar al "Bolet Literari", enviant un escrit, i a la "Cassola Literària", on vaig assistir-hi acompanyat de la meua dona i dels meus amics Rafa i Mª José, que són companys de treball de Francesc Mompó (el veritable pare de la "criatura"). Així que enguany, en assabentar-me de la convocatòria del "Xai Literari", em vaig decidir i li ho vaig comentar al meu amic Rafa, doncs, també anirien els nostres amics Fede Cortés i Jordi Pijoan-López, que per cert vam conèixer a Xàtiva, durant la "Cassola Literària". 

      El dissabte ens trobàrem a Sagunt al migdia, i després de les salutacions i presentacions pertinents, de la mà de l'historiador Manuel Civera Gómez, un autèntic i erudit, i un apassionat per la història de l'antiga Morvedre, vam fer un itinerari de gairebé dues hores, on el mestre saguntí ens va posar una miqueta al corrent dels edificis de la monumental ciutat i dels pobladors, que al llarg dels segles han edificat, poblat, repoblat, destruït i reedificat tots aquests autèntics testimonis en pedra de la història de Sagunt, des dels ibers fins els nostres dies. Visitàrem l'àntic barri jueu, la Casa dels Berenguer, el Museu Històric de Sagunt, amb les seues col·leccions arqueològiques tan importants de les diferents èpoques, i acabàrem a les faldes del Castell, on es troba el cementeri jueu més gran d'Europa (potser també el més antic), doncs, el professor Civera, que és tot un expert en les influències jueves a Sagunt, i també a la resta del País Valencià, alhora que un crític amb les actuacions que s'han fet (per acció i per omissió), ens va mostrar les parts encara visibles d'aquella majestuosa necròpoli jueva, i també la d'alguns hipogeus que encara són visibles.

(Foto: F. Mompó) Manuel Civera explicant-nos el "Micvé" -bany ritual hebreu-

      Després, anàrem directament al restaurant "Palau del Duc", on va tenir lloc l'àpat. Ací podeu veure el menú: http://platsliteraris.blogspot.com/2015/03/menu-per-al-xai-literari-del-16-de-maig.html Tot estava molt bo, i molt ben servit, i nosaltres (Rafa i jo) vam seure a taula amb els amics que venien de Falset, i que van arribar encara a temps d'incorporar-se a la visita guiada pel mestre Manuel Civera. També van estar a la nostra taula Sergi Pitarch, periodista del diari "Levante EMV", així com el Xavier Aliaga, que col·labora al diari "El País", que també vam conèixer al seu poble de Xàtiva en aquella memorable "Cassola Literària" del 2011.

(Foto: F. Mompó) Vista general del dinar

      A continuació del dinar, van mamprendre les lectures dels escrits que els assistents havien fet per a l'ocasió. Encara que van haver-hi alguns problemes tècnics de la megafonia, l'acte va estar molt lluït, tant per la varietat com per la qualitat dels texts. Voldria destacar les aportacions de grans poetes (Lluís Roda, F. Mompó, Ramon Guillem, Joan Navarro, Lluís Alpera, Jaume Pérez Montaner, etc.), però sobretot voldria destacar les aportacions (sempre en clau d'humor) del Fede i el Jordi, que són també uns apassionats del gènere negre, així com la cançó que ens va fer cantar a tots el Carles Cano, un veritable "showman", que duu moltes hores als escenaris, i això es nota.

Fede Cortés (Foto: F. Mompó)

Jordi Pijoan-López (Foto: F. Mompó)

   

Carles Cano (Foto: F. Mompó)

      En finalitzar ens férem una fotografia de família, que encapçala aquesta entrada, i ens tornàrem cadascú a casa seua. Nosaltres encara vam eixir per la nit a sopar a València amb els nostres amics, que s'allotjaren a un hotel de Burjassot.

***