Vicent Alonso, Voro García, Vanessa García i Joan Enric Lluna (Foto Ajuntament)
“La Música en el temps de Pinazo”
Concert al Teatre "Capitolio"
El passat dimecres, 6 de juliol, a les 20 hores, va tenir lloc al Teatre "Capitolio" de Godella, el concert "La Música en el temps d'Ignacio Pinazo", dins del Festival de Música de Cambra del nostre poble. Abans havia tingut lloc al saló d'actes de "Villa Teresita", una xerrada-col·loqui sobre el mateix tema, del que ja vaig fer una crònica en l'anterior entrada d'aquest blog:
El concert va mamprendre, (després dels parlaments de l'alcaldessa de Godella, Eva Sanchis, del director de la Casa Museu Pinazo, el nostre company del Taller d'Història, José Ignacio CasarPinazo, i del director del Festival, Joan Enric Lluna) amb la interpretació de "L'idili de Sigfried", de Richard Wagner. A continuació els músics de l'Ensemble del Festival, sota la direcció de JoanEnric Lluna, van interpretar l'obra "Des de l'ombra a la llum", del compositor de Sueca, VoroGarcía. Un homenatge al pintor Ignacio Pinazo Camarlench, amb textos de Vicent Alonso, on va participar la soprano Vanessa García.
Interpretació de l'obra de Voro García en homenatge a Pinazo (Foto Ajuntament)
Va estar una mena de cantata moderna, amb reminiscències orientals i molta percussió. Els textos restaven una mica incomprensibles al ser cantats per la soprano, llevant d'alguns fragments en recitatiu. Ací teniu la lletra del poema que Vicent Alonso va fer sobre el quadre de Pinazo,"L'eixida de missa a Godella" de l'any 1890, que es conserva a l'IVAM,que és la base principal de la composició musical:
3
Ja sé que la bellesa és la llum que la
mira,
com escriuries un matí d’estiu
en cerca de la perfecció més perfecta.
Aquests colors, tanmateix, són de
tots,
com si les taques foren punts morts
del temps, portes
que ens traslladen al passat i al
futur
de la memòria.
Des de l’ombra a la
llum,
no és fàcil el camí que els dies
repeteixen.
I has sabut mostrar-lo quiet, com un
exemple
del que compartim:
No hi ha pietat
ni silenci més que en el fons obscur,
on encara ressonen dictats i
lletanies.
Saps? Ho tinc tot davant dels ulls. No
em cal
esmenar ni una sola pinzellada.
Sóc
jo mateix, a qui la màgia d’una
espàtula
ha fet nàixer abans de l’inici dels
dies.
***
Després d'un breu descans, els instrumentistes de l'Ensemble del Festival, dirigits per Lluna van interpretar "Prelude á l'aprés-midi d'un faune" de Claude Debussy, per acabar el programa amb la magistral interpretació de "El Amor Brujo" de Manuel de Falla, en la versió de 1915.
Va estar un gran homenatge al pintor en l'any del seu Centenari, amb l'estrena de la composició, que havia tingut lloc el dia d'abans a sala de "La Beneficiència" de la ciutat de València, i també amb la música contemporània al gran artista.
Per una part música que s’escoltava i que despertava grans passions en el
públic, com ara Wagner, i també música que comparteix valors estètics i
filosòfics amb la pintura de Pinazo i els seus contemporanis, com la de Debussy
i la de Falla.
Foto: Ajuntament de Godella
Van intervindre al concert molts del residents de Festival, procedents de diverses orquestres de l'Estat espanyol, i també de la resta del continent europeu, sota la magistral direcció de "l'alma mater" del Festival, el nostre paisà Joan Enric Lluna.
Decoració del cafè "El León de Oro" de la ciutat de València (I. Pinazo)
“La
Música en el temps de Pinazo”
Xerrada (Taula rodona a "Villa
Teresita")
La presentació va estar a càrrec de Pep Ruvira, que
després de les paraules preliminars va passar la paraula a José Ignacio Casar
Pinazo, que ens va posar en antecedents sobre el que ell havia investigat sobre
les relacions del seu besavi amb la Música. En concret, ens va dir que no hi
havien referències sobre autors, obres, etc., però que un home com ell, immers
al món artístic, no podia restar al costat de totes les novetats musicals de
l’època. També ens va parlar d’alguna anècdota familiar envers el món de la
Música, per a passar a continuació a relatar la cronologia de la gestació de
l’obra que s’estrenava, sobre els versos de Vicent Alonso i els quadres de
Pinazo, que havien inspirat la composició de Voro García, “Des de l’ombra a la
llum”.
Vicent Alonso ens va parlar de la seua implicació des de
sempre amb Pinazo, i de la tria que havia fet dels quadres a la Casa Museu. Després
va parlar el compositor de Sueca, Voro García, que ens va explicar la seua visió,
a cavall entre les paraules de Vicent i els quadres de Pinazo. Ens va parlar de
l’ombra i de la llum, i de com dins de l’obscuritat dels traços del quadres,
gairebé sempre destaca alguna cosa que vol assenyalar-nos el pintor, que és el
mateix que ell havia intentat fer a la seua composició.
Després es va obrir un petit col·loqui, on van
intervindre Joan Enric Lluna, Vicent Castillo i d’altres persones que no conec.
El tema més recurrent va ser la relació entre les tres arts (Pintura, Poesia i
Música), i els aspectes positius i negatius de cadascuna d’elles, que els
membres de la taula van intentar contestar i debatre en la mesura de lo
possible.
Acte seguit, Josep Vicent Ferriol, ens va mostrar el procés
invers, és a dir, la creació plàstica inspirada en la Música. Ens va mostrar a
la pantalla la seua experiència sobre una composició de Bach, que mentre
s’estava interpretant, ell anava traslladant al llenç les seues sensacions.
Després ens va comentar que la persona que havia adquirit el quadre, escoltava
la composició de Bach cada vegada que el contemplava.
Joan Enric va abandonar el col·loqui per anar a
preparar-se pel concert, mentre que Vicent Alonso ens va parlar de la seua
visió personal d’aquell moment especial, quan la Poesia havia agafat un nou
camí al costat (encara més) de la Música. Ell, amb la seua sapiència d’erudit,
ho data amb la composició “Quatre quartets” de T.S. Eliot, que presenta una
estructura semblant a les composicions musicals. És com Kandinski a la Pintura,
el començament d’una nova visió de la Lírica. La Música també va tindre el seu Schönberg.
Com a conclusió, podem dir que cal deixar-se dur per les
emocions que ens provoquen, la contemplació d’un quadre, escoltar un poema o
capbussar-se dins de la Música. A cadascú, potser, li provoque sensacions
distintes, però de ben segur que estem parlant d’un llenguatge que és el mateix
que el dels deus, si creguem en la seu existència. Si no, caldria inventar-los,
com van fer els nostres ancestres.
El diumenge, 29 de maig, dia del recital, havíem quedat
per esmorzar una hora abans de l’assaig general i la prova de so.
La veritat és que li havíem demanat a la Regidora de
Cultura, Tatiana Prades, que ens financés l’esmorzar, perquè pensem que això fa
“pinya” entre els participants (ho sé per l’experiència de l’Homenatge a
l’Ovidi), o si no, un sopar per a després de l’actuació. En total nosaltres
érem deu persones, i les dispeses podien ser, com a molt, de 200 euros.
Tanmateix, Tatiana ens va dir que això era impossible, i que des de l’assumpte
dels “tratges de Camps” (sic) aquestes coses estaven mal vistes.... La veritat
és que no li veig per cap lloc la semblança, i aleshores vam pensar que encara
no estem tan arruïnats (temps al temps), per a fer l’esmorzar a tant per u...
(com sempre fem la gent corrent).
A les 10 del matí ens reunírem al Bar Central de Godella, per anar a
l’asador “El racó de Manolo”, que hi ha al Carrer del Reformatori, on férem un
lleuger esmorzaret a base de carn i embotits a la brasa, acompanyat d'una
esplèndida amanida i creïlles fregides. Calia carregar les piles per a la feina
que ens esperava.
Algun despistat va confondre el lloc de reunió de
l’esmorzar, però això és prou habitual al món dels artistes (sobretot dels
poetes) que sempre tenim el cap en un altre lloc. Després dels cafès ens
dirigírem cap el Teatre "Capitolio", on amb la inestimable ajuda de la tècnica municipal,
Núria Torres, vam mamprendre l’assaig general. Sobretot ens va servir per
ajustar les imatges al temps dels poemes, que era el que estava menys trillat.
Les músiques, llevant de petits ajusts dels que els músics s’encarregaren de
solucionar, estaven enllestides gairebé al cent per cent, després dels canvis
introduïts al darrer assaig del dia 24 de maig.
Després de que tots férem les nostres actuacions amb l’ordre establert pel nostre Coordinador, Francesc-Andreu García “pakiu”, se n’anàrem
cap a casa per dinar. El meu amic i jo anàrem a comprar begudes i gel, per
tenir provisions a l’abast de tots els col·laboradors. Ho deixàrem tot a la
nevera i se'n anàrem a dinar cadascú a casa seua.
Jo vaig dinar un àpat lleuger, i després de descansar
una mica, ens dirigírem (el meu amic “pakiu” i jo) cap el teatre, on havíem
quedat mitja hora abans del començament (a les 18 hores).
Com ja vaig comentar a l’anterior entrada del blog,
l’acte coincidia amb la processó del Corpus, on el Grup de Danses “El Poblet”
hi participa de manera molt activa. Ells haguessen estat al nostre recital,
però no va poder ser, i també moltes persones que assistiren a la processó, com
així ens ho han manifestat. Malgrat tot, va començar un degoteig de públic, que
va esdevenir en una entrada prou bona. Molt millor del que esperàvem...
I es va alçar el teló...
Després dels parlaments del nostre Coordinador i de la Regidora
de Cultura, breus i concisos, va agafar la paraula el presentador del
recital, Cèsar Vercher, que també és
membre de la directiva del Taller
d’Història Local de Godella. Va fer un repàs àgil i documentat del que
anàvem a fer, i també una miqueta d’història del personatge principal de la
funció; Ignasi Pinazo Camarlench.
Acte seguit, em va presentar, doncs jo vaig ser el primer poeta en obrir foc,
amb els poemes: “PINAZO”, amb acompanyament musical de “Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor, “LES COVES DE
GODELLA”, amb el tema popular “Pregària d’una adolescent”, i “LA CARN VOL
CARN...”, poema sobre els quadres eròtics de Pinazo amb el cèlebre “Je t’aime moi non plus”, de Serge Gainsbourg.
"La carn vol carn..." (Foto: Núria Arnau)
Vídeo de la meua actuació (Núria Arnau)
A continuació li va tocar actuar a Dori Palencia (el seu debut a les taules). I se’n va sortir la mar
de bé, com si el primer poema “PASSEJANT PER LA MAR”, que va estar acompanyada
per l’havanera “El peix enamorat” d’Eliseo
Parra, li hagués marcat el que anava a ser la seua actuació: un passeig en
barca. A continuació ens va oferir els poemes “LA COMETA” i “PUJADA DE L’ERMITA”,
amb acompanyament de la música de Celso
Machado (“Paçoca” i “Piazza Vittorio”). Les imatges de Nerea San Félix van acompanyar els poemes de forma gairebé
perfecta, destacant sobretot el vídeo de la voreta de la mar, mentre la seua
mare recitava el primer poema.
Dori Palencia (Foto: premsa Ajuntament)
A continuació, el gran poeta Antonio M. Herrera, que els darrers anys està tenint una gran
acceptació, rebent premis, fent recitals, conferències, i fins i tot gires (com
els artistes del rock), va interpretar el seu poema “EN LA CASA MUSEO”, que
tenia dues parts; “EL JARDÍN”, acompanyada de la “Romanza” de Francisco Herrera i “EL TALLER”, amb la
magnífica “Cavatina” de Stanley Myers.
Després va recitar “BUSTO DE IGNACIO PINAZO CAMARLENCH”, amb el sublim “Adagio”
de Johann Sebastian Bach, per
finalitzar amb “LA TARARA”, que va estar acompanyada per una adaptació de la
cançó popular del mateix nom que va fer Salvador
Caballer Tarín. Cal destacar el maridatge perfecte entre les imatges de
Nerea i els versos de l’Antonio, sobretot en els dos primer poemes.
"El jardín" 1ª part del poema d'Antonio M. Herrera (Foto: premsa Ajuntament)
Acte seguit, l’Eduard
Marco va pujar a l’escenari, per recitar el seu poema “LA PARRA DE LA CREU”,
mentre que els músics ens delectaven amb una magnífica i increïble adaptació
per a corda de la marxa “Mater Mea” de Ricardo
Dorado, que tots coneixem de les processons de Setmana Santa. Després va
fer un poema també molt “pasqüero”; que va titular “PASQUA”, i que va estar
acompanyat per una adaptació de Salvador
Caballer Tarín de la popular “Estos tres dies de Pasqua”, que fa alguns
anys va popularitzar el grup “Carraixet”.
"La parra de la Creu" d'Eduard Marco (Foto Núria Arnau)
El nostre presentador, que havia fet una semblança de
tots els poetes, va aprofitar que té a casa seua un quadre de Pinazo, per fer el poema “HORT DE
LLIMERES”, que va estar acompanyat pel vals popular “Tammy”.
"Hort de llimeres" de Cèsar Vercher (Foto: Núria Arnau)
Carles Cano va eixir a l’escenari del “Capitolio”, per demostrar totes les
taules que atresora. Això ho dic sense desmerèixer els magnífics textos que va
aportar al recital. Va començar amb “ENVEJA”, acompanyat pels acords de la
popular cançó “Envidia” d’Alfredo García,
va continuar amb “PINAZO A GODELLA”, un poema amb aires estellesians; (“No et
pariren ací, / però ací estigueres, / i ací vas viure/ i vas dir la teua...”),
que va estar acompanyat per la composició de José Antonio Ferrando, “Declaración), i per rematar, va fer el
poema “PINAZO, PINTOR.”, en el que fa un repàs per la trajectòria artística i
vital del pintor. Va estar acompanyat per la música del gran Lluís Llach (una de les meues febleses),
amb la cançó “Un núvol blanc”.
Carles Cano (Foto: premsa Ajuntament)
Com a colofó del recital, pujàrem a l’escenari tots els
poetes per fer una interpretació del poema de Vicent Andrés Estellés, “Ignasi Pinazo”, del seu llibre “Mural del
País Valencià”, del que cadascú de nosaltres recitàrem una estrofa. Triàrem
entre tots, per acompanyar el poema, “La Muixeranga”, del que els nostres
músics feren una excel·lent interpretació.
Tots els poetes interpretant el poema d'Estellés (Foto: premsa Ajuntament)
Va estar una casualitat que el darrer vers del poema d’Estellés
digués: “Les fulles grans de la festa del Corpus”...
Doncs això, com deia abans, va estar la processó del
Corpus el principal “handicap” amb el que ens trobàrem, però pense que tot va
sortir molt bé, la gent que va vindre ho va gaudir, i si podem fer una segona
audició pel públic que no va poder venir, almenys ja tenim la certesa de que l’espectacle
funciona.
A continuació es va servir una “picadeta” per a tots els
assistents, perquè sembla que això sí que és políticament correcte (almenys de
moment), i res més, el que he manifestat abans; si ens donen una data estem
disposats a repetir-ho.
Cartell oficial del recital (disseny de Leti García)
PINAZO
en versos (I)
-recital poètic
amb música i imatges-
La gestació
Per a trobar els antecedents de la idea d’aquest recital,
cal remuntar-se a juny del 2011. Miguel Gago, que era en aquells temps el
Regidor de Cultura, ens va proposar a Antonio M. Herrera i a mi, que férem
poemes sobre les obres de l’exposició “Cent Anys d’Expressió Artística a
Godella”, que s’havia realitzat al Centre d’Art “Villa Eugenia” del nostre
poble uns mesos abans.
A més de Pinazo, també férem poemes sobre quadres de Balbino
Giner, Salvador Rodríguez Bronchú, Lluís Giner i d’altres. Recorde que fins i
tot, l’Antonio va fer un esplèndid poema inspirat en l’edifici de “Villa
Eugenia”, que va dedicar al Modernisme.
Miguel Gago també va convocar al pianista Josep Manel
Campos, que és també el director del Cor “Lambert Alonso”, i per tant, està
molt vinculat al nostre poble. Entre les composicions que va triar per
acompanyar els nostres poemes, i els nostres suggeriments, va eixir el programa
del recital, del que per cert vaig fer una crònica molt completa a la revista
digital “Lo Càntich”. Aci teniu l’enllaç:
Quan el nostre Taller d’Història Local de Godella va
convocar aquelles reunions per a organitzar, amb les entitats culturals del
poble i els particulars interessats, els actes que li donaren relleu a l’Any
Pinazo, decretat per les Corts Valencianes, i assumit pel govern de la
Generalitat, amb motiu del centenari del traspàs de l’insigne pintor, tan
arrelat al nostre poble, li vaig comentar al meu amic Francesc-Andreu García
“pakiu”, que nosaltres podíem fer un recital com aquell, convocant els poetes
del nostre poble. Aleshores, ell ho va proposar en una d’aquelles reunions, i
el THLG va agafar la idea, i alhora ens va donar llibertat total per dur-la a
bon port.
Contactàrem amb els poetes, i al remat aconseguírem la
participació dels cinc que ens vam comprometre. Proposàrem fer cadascú tres
poemes, per donar-li al recital agilitat i evitar que el públic s’avorrís.
Llavors, ens posàrem en contacte amb els músics, que ja havien col·laborat amb
la presentació del meu llibre “L’espill de l’orb”, i dels que guardàvem molt
bons records.
Salvador Caballer Tarín (guitarra) i Jose Antonio
Ferrando “El Sevillano” (bandúrria), són dos mestres de la corda, i des del
primer moment ens van ajudar als poetes a triar les músiques adients (a aquells
que no ho tenien clar), i també a fer els arranjaments corresponents d’aquells
temes que alguns els demanàrem per a les nostres composicions poètiques. La
veritat és que cada vegada que he gaudit de la seua gran professionalitat, m’han deixat bocabadat. Fins i tot van fer un arranjament del “Mater Mea”, una marxa
que es toca a les processons, el cèlebre “Je t’aime moi non plus...”, que els
vaig demanar per acompanyar el meu poema sobre els quadres eròtics de Pinazo,
“La tarara”, sobre un poema de l’Antonio, “Un núvol blanc” de Lluís Llach, i la
magnífica versió de “La Muixeranga” que va acompanyar el darrer poema de
recital (“Ignasi Pinazo” de l’Estellés).
Assaig del poema d'Estellés
Assajàrem a l’estudi de Salvador el dia 9 d’abril, i des
del primer moment vaig comprendre que estàvem en el bon camí, i que el recital
seria tot un èxit. Més endavant, el 24 de maig férem un segon assaig, on
deixàrem el programa pràcticament enllestit, per a donar-li el darrer cop el
mateix dia del recital, el diumenge 29 de maig, de matí, al Teatre “Capitolio”,
on férem (després de l’esmorzar reglamentari) l’assaig general i la
corresponent prova de so.
Assaig a l'estudi de Tarín (Foto meua)
Dori Palencia (Foto meua)
Cèsar Vercher (Foto meua)
Carles Cano (Foto meua)
Si parlem dels poemes, cadascú de nosaltres ho hem
tractat de forma diferent. Alguns han fet poemes sobre un quadre concret, però
també hi ha sobre el personatge del pintor, sobre els sentiments que ens provoca,
i sobre alguns aspectes de la seua obra. Fins i tot hi ha un poema sobre la
Casa Museu, que va fer l’Antonio M. Herrera. El seu director, José Ignacio
Casar Pinazo, besnét del pintor, i actual director del Museu Sant Pius V, ens va
facilitar un dibuix inèdit de Pinazo per a la portada del llibret que es va
repartir al teatre. Un llibret amb tots els poemes, les composicions musicals
que els acompanyen, i una selecció a les pàgines centrals dels quadres que els
han inspirat. Ací el podeu veure en format digital:
Portada del llibret amb el dibuix inèdit de Pinazo
El cartell va ser un disseny de Leti García, que va fer a
cavall entre Londres i Bangkok. De presentador comptàrem amb el nostre company
del Taller, Cèsar Vercher, que va aprofitar que té a casa seua un quadre de
Pinazo (el pintor li’l va regalar al Tenor Alonso, besavi de Cèsar), per fer un
poema inspirat en el mateix: “Hort de llimeres”.
Un dels aspectes que pensàrem es podria millorar respecte
al precedent de fa cinc anys va ser el de les imatges que acompanyen els
poemes. Per això li vam proposar a Nerea San Félix que es fes càrrec de la part
audiovisual.
El jardí de la Casa Museu (Foto: premsa Ajuntament)
I poc més que afegir. La Regidoria de Cultura ens va
recolzar en tot, el mateix que els tècnics municipals. Tan sols tinguérem el
“handicap” de la data, per la coincidència amb la processó del Corpus, amb la
que no comptàvem, però que amb tota la nostra implicació, fent propaganda
(entrevistes, cartells, xarxes...), vam aconseguir minimitzar aquesta
circumstància tan negativa. De totes les maneres, li vam comunicar a la
Regidora i també a l’alcaldessa, la nostra disposició a fer una segona
representació, si ens donen una data al llarg d’enguany. Tots els participants
així ho manifestaren.
El meu amic "pakiu" i jo entrevistats a Ràdio Godella
I ja per finalitzar aquesta crònica de la gestació del
recital, volia agrair al meu amic Francesc-Andreu García “pakiu”, que ha
exercit de coordinador de tots nosaltres. Sense la seua embranzida, res de tot
açò haguès estat possible. Ell ha estat l’autèntic “alma mater” del recital. A
més a més, ell ho ha fet de manera totalment altruista. Nosaltres, els artistes,
encara que no cobrem, sempre ens resta la vanitat, l’amor a l’art, però ell ho
ha fet per convicció, i perquè és una de les persones més eficients que conec.
Placa commemorativa de l'aniversari (Foto: web godella.es)
Ahir dissabte, 4 de juny, va estar un dia d'aquells per a rememorar...
Em vaig llevar molt prompte, i feia un dia d'aquells que diríem rars. Fins i tot van esclatar un parell de trons, i també va ploure (una cosa que fa molta falta).
La placa de 1978 que ara ha estat restituida (THLG)
Estava llegint al balcó el darrer llibre de Vicent Alonso, un dietari que es diu "Sobre una neu invisible", que compren del 2003 fins 2005. M'agrada perquè el pots deixar i mamprendre'l després del temps sense cap trauma. Estava amb una tranquil·litat i un relaxament que no té preu, observant el gat a la teulada de la casa d'enfront.
Foto: premsa Ajuntament
Quan ja era ben a prop l'hora establerta per a l'homenatge a Peset Aleixandre (11,30), va començar de nou a ploure, com si Sant Pere s'hagués posat de part del cardenal (no diré el nom). Em vaig dirigir cap el carrer Major, i semblava que la pluja amainava (s'hauria posat Sant Pere de part dels bons?). La veritat és que no ho sé, però allí ens vam ajuntar uns quants ciutadans del poble, amb els representants de l'Ajuntament, membres de la família del metge, la Banda del Casino Musical que va interpretar l'Himne de Godella, i els organitzadors de l'acte, el grup de Memòria Històrica de Godella"Paraules contra l'oblit". La veritat és que vaig trobar en falta els representants locals de la dreta, que si volen donar una imatge de demòcrates, haurien de començar a assistir a aquests actes de desgravi en favor de totes aquestes persones que van ser assassinats impunement, sense cap garantia legal. Tan sols per les seues idees...
Foto: premsa Ajuntament
Homenatge al Dr. Peset Aleixandre al 1978 (Foto: Leo Molina Castillejo)
Foto: Ginés Ruiz Montesinos
Almenys no van tocar la "marxa reial", tractant-se d'un afusellat per les seues idees, i mentre es descobria la placa commemorativa, alguns dels presents vam xiular "l'Himne de Riego", (jo també) en homenatge al Doctor Peset Aleixandre.
"Himne de Riego" (Orquestra Internacional de Praga)
A continuació hi havia un vi d'honor a l'Ajuntament, però nosaltres anàrem pel nostre compte al Casino, on esmorzàrem (una miqueta). Vaig estar parlant amb Pepito de la cançó que vol incloure al nou disc, de la que he fet la lletra. El títol (provisional) és "Idomeni", i parla dels refugiats que vénen a Europa fugint de les guerres i de la misèria.
Amb Pepito i Ximo (Foto: premsa Ajuntament)
Per la vesprada vaig anar al Teatre "Capitolio", on es va representar l'obra "Els fusells de la senyora Carrar", una adaptació al valencià de la Companyia "Cant del Cigne", de l'obra original de Bertold Brecht. Vaig seure amb "Apa" i Teresa, i la "mise en scène" va estar força aconseguida, però la veritat és que vam sortir del teatre amb un nus a l'estomac.
Companyia "El cant del Cigne" (Foto: premsa Ajuntament)
Vaig anar a casa i de camí em vaig trobar amb el Ricardo Esteve i el Jesús Gimeno, que assíduament acompanyen al Josep Aparicio "Apa". Resulta que actuaven a l'Escorxador,amb motiu del "Dia Mundial del Medi Ambient",acompanyant al cantautor "Burguitos", que ja havia vist al seu espectacle "Jerez-Texas". Vaig quedar amb ells, i després d'un lleuger sopar a casa (una dorada) em vaig dirigir cap a l'Escorxador, on vaig gaudir de la seua actuació. El cantautor em recorda molt el Sabina, i l'acompanyament dels músics va estar genial, amb reminiscències del flamenc i del jazz.
Homenatge del 1978 (Foto: Leo Molina Castillejo THLG)
"Burguitos Quartet" en acció (Foto: premsa Ajuntament)
Després vaig estar raonant amb el Ricardo (nosaltres li diem l'Echanove pel que es sembla a l'actor), i li vaig comentar els proper projectes de col·laboració amb "Apa". La més immediata com és la buleria a la que li he posat lletra (Idomeni), així com una balada (d'aires dylanians) pèr al poema que li vaig dedicar a "Agustinet el barber", padrí de Pepito, i que ja hem interpretat en algunes de les nostres particulars "trobades".
I res més, tan sols vull dir que amb molts dies com el d'avui, la vida sembla molt millor.
***
Programa oficial de les "Primeres Jornades Peset Alwixandre"
Francesc-Andreu García i jo a Ràdio Godella (foto meua)
El passat dilluns, 23 de maig, ens van convidar al programa "Borumballa" de Burjassot Ràdio per a parlar del recital "PINAZO en versos", que tindrà lloc el proper diumenge. El nostre company del Taller d'Història Local, Cèsar Vercher, col·laborador de l'emissora, i que serà el presentador del recital, va fer les gestions, i també va intervenir a l'entrevista, que va tenir lloc a les 20,30 hores, i a la que assistírem Francesc-Andreu García, coordinador del recital i jo mateix (un dels poetes participants). El programa (degà de Burjassot Ràdio) va estar conduït per José Vicente Fábregues Quiles, que ens va fer les preguntes a tots tres.
Al dia següent, dimarts, el meu amic "pakiu", i jo férem una entrevista a Ràdio Godella, pel programa BIM RÀDIO 2.0, que es va emetre ahir dijous a les 19 hores. L'entrevista va estar realitzada per Pau Molins, que surt a la foto, i al control Jordi Coll. Explicàrem en què va a consistir el recital poètic "PINAZO en versos" del proper diumenge, 29 de maig a les 18,30 hores al Teatre "Capitolio" de Godella, dins dels actes programats pel Taller d'Història Local de Godella per a commemorar l'Any Pinazo. Ací la podeu escoltar:
Cartell oficial del recital (disseny de Leti García)
Us esperem a tots al Teatre "Capitolio" el proper diumenge, 29 de maig a les 18,30 hores. Pensem que val la pena gaudir d'aquest espectacle.
Hem editat un llibret amb les lletres dels poemes, que es repartirà a la porta del teatre entre els assistents, i en finalitzar l'acte hi haurà un vi d'honor.
