"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

divendres, 8 de juliol de 2016

La Música en el temps de Pinazo


Decoració del cafè "El León de Oro" de la ciutat de València (I. Pinazo)

“La Música en el temps de Pinazo”

Xerrada (Taula rodona a "Villa Teresita")

      La presentació va estar a càrrec de Pep Ruvira, que després de les paraules preliminars va passar la paraula a José Ignacio Casar Pinazo, que ens va posar en antecedents sobre el que ell havia investigat sobre les relacions del seu besavi amb la Música. En concret, ens va dir que no hi havien referències sobre autors, obres, etc., però que un home com ell, immers al món artístic, no podia restar al costat de totes les novetats musicals de l’època. També ens va parlar d’alguna anècdota familiar envers el món de la Música, per a passar a continuació a relatar la cronologia de la gestació de l’obra que s’estrenava, sobre els versos de Vicent Alonso i els quadres de Pinazo, que havien inspirat la composició de Voro García, “Des de l’ombra a la llum”.  

      Vicent Alonso ens va parlar de la seua implicació des de sempre amb Pinazo, i de la tria que havia fet dels quadres a la Casa Museu. Després va parlar el compositor de Sueca, Voro García, que ens va explicar la seua visió, a cavall entre les paraules de Vicent i els quadres de Pinazo. Ens va parlar de l’ombra i de la llum, i de com dins de l’obscuritat dels traços del quadres, gairebé sempre destaca alguna cosa que vol assenyalar-nos el pintor, que és el mateix que ell havia intentat fer a la seua composició.

      Després es va obrir un petit col·loqui, on van intervindre Joan Enric Lluna, Vicent Castillo i d’altres persones que no conec. El tema més recurrent va ser la relació entre les tres arts (Pintura, Poesia i Música), i els aspectes positius i negatius de cadascuna d’elles, que els membres de la taula van intentar contestar i debatre en la mesura de lo possible.
 
      Acte seguit, Josep Vicent Ferriol, ens va mostrar el procés invers, és a dir, la creació plàstica inspirada en la Música. Ens va mostrar a la pantalla la seua experiència sobre una composició de Bach, que mentre s’estava interpretant, ell anava traslladant al llenç les seues sensacions. Després ens va comentar que la persona que havia adquirit el quadre, escoltava la composició de Bach cada vegada que el contemplava.

      Joan Enric va abandonar el col·loqui per anar a preparar-se pel concert, mentre que Vicent Alonso ens va parlar de la seua visió personal d’aquell moment especial, quan la Poesia havia agafat un nou camí al costat (encara més) de la Música. Ell, amb la seua sapiència d’erudit, ho data amb la composició “Quatre quartets” de T.S. Eliot, que presenta una estructura semblant a les composicions musicals. És com Kandinski a la Pintura, el començament d’una nova visió de la Lírica. La Música també va tindre el seu Schönberg. 

      Com a conclusió, podem dir que cal deixar-se dur per les emocions que ens provoquen, la contemplació d’un quadre, escoltar un poema o capbussar-se dins de la Música. A cadascú, potser, li provoque sensacions distintes, però de ben segur que estem parlant d’un llenguatge que és el mateix que el dels deus, si creguem en la seu existència. Si no, caldria inventar-los, com van fer els nostres ancestres.

***
07/VII/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla
   
Pròximament:

Crònica del concert

Programació del Festival 


***

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada