El Llagostí Literari 2016

Imatge del blog "Llagostí Literari 2016"

      El passat dissabte, 7 de maig, es va celebrar a Vinaròs el "Llagostí Literari", una cita que cada any convoca l'AELC, en una comarca distinta del país, i al voltant d'una especialitat gastronòmica que identifica el lloc d'origen. En aquest cas el producte era el llagostí, que a Vinaròs és totta una senya d'identitat.

      Abans havien estat totes les convocatòries que Francesc Mompó i Ramon Guillem van fer des de "L'Anguila Literària" a Catarroja, el "Bolet Literari" a Otos, "La Cassola Literària " a Xàtiva, "El Figatell Literari" a Oliva, i "El Xai Literari" a Sagunt. 

      El meu amic Rafa i jo, arribàrem amb temps de sobra, i ens dirigírem al Mercat Municipal, on estava prevista la primera lectura dels texts. Esmorzàrem al bar del mercat i després de les lectures, ens dirigírem, sempre sota la guia de Mariola Nos, una amfitriona de luxe, al forn de "Ca Massita", a la llibreria de l'Espai Mariola Nos, i a la Fundació Caixa Vinaròs, ubicada en un edifici que abans sembla que va ser una fàbrica de codonyat. Molt interessant el museu etnològic, amb una esplèndida exposició d'eines de tota mena, quadres, balancins vienesos, i del deportat a Mauthausen vinarossenc, que va donar tot el seu arxiu a la Fundació (fins i tot el pijama a ratlles...). 

Al mercat de Vinaròs (Imatge del Facebook de l'alcalde)

Després ja ens dirigírem al restaurant "Rafel lo Cristalero", on teníem encomanat el dinar, i on vam acabar de llegir els nostres escrits per a l'ocasió, en acabar l'àpat. 

Ací us deixe el meu:

EL LLAGOSTÍ DE VINARÒS

Si parlem de marisc

jo sóc més de cigales

que no pas de les gambes,

dels rojos ni dels crancs...

Però aquest llagostí

d’ací de Vinaròs

em sembla un prodigi,

amb les cues pintades

dels tons republicans.

Això sí, s’han de fer

quan a penes al foc,

no cal treure-li el gust,

uns segons a la planxa

per a cada costat

amb un grapat de sal,

 ben calents se’ls fotem

sense cap mirament.

Els humans no serem

ni caníbals ni monstres,

ni crustacis ni artròpodes,

però som i serem

els millors predadors

de la història del món...

***

Francesc Arnau i Chinchilla

      Sembla que l'Ajuntament de Vinaròs publicarà un llibre amb tots els escrits que es feren per a l'ocasió. Ací podeu llegir la crònica de l'amfitriona, que també ha estat publicada al Diari digital "La Veu":

http://platsliteraris.blogspot.com/2016/05/els-lletraferits-sinspiren-amb-el.html

http://www.laveupv.com/noticia/19922/els-lletraferits-sinspiren-amb-el-llagosti-literari-de-vinaros

***

Programa del "Llagostí Literari"

***

  

"Xai Literari" a Sagunt

(Foto: F. Mompó) Els participants en el "Xai Literari"

      El passat dissabte, 16 de maig, va tenir lloc a la ciutat de Sagunt el "Xai Literari", una trobada d'escriptors en la nostra llengua, que va sorgir fa uns anys al voltant de l'escriptura i de la nostra gastronomia. La idea en un principi va partir dels escriptors Francesc Mompó i Ramon Guillem, i la primera de les trobades va tenir lloc l'any 2009 a Catarroja, on se li van fer els honors a l'anguila. Després vingueren els homenatges als bolets, a la cassola i al figatell (Otos, Xàtiva i Oliva). Tot açò ho podeu constatar al blog: http://platsliteraris.blogspot.com/ L'acte consisteix en presentar escrits sobre el plat en qüestió, reunir-se els escriptors al lloc on es celebra (sempre hi ha activitats a càrrec dels escriptors locals), per a després gaudir del plat i llegir cadascú el que ha escrit per a l'ocasió.

      Jo hi vaig participar al "Bolet Literari", enviant un escrit, i a la "Cassola Literària", on vaig assistir-hi acompanyat de la meua dona i dels meus amics Rafa i Mª José, que són companys de treball de Francesc Mompó (el veritable pare de la "criatura"). Així que enguany, en assabentar-me de la convocatòria del "Xai Literari", em vaig decidir i li ho vaig comentar al meu amic Rafa, doncs, també anirien els nostres amics Fede Cortés i Jordi Pijoan-López, que per cert vam conèixer a Xàtiva, durant la "Cassola Literària". 

      El dissabte ens trobàrem a Sagunt al migdia, i després de les salutacions i presentacions pertinents, de la mà de l'historiador Manuel Civera Gómez, un autèntic i erudit, i un apassionat per la història de l'antiga Morvedre, vam fer un itinerari de gairebé dues hores, on el mestre saguntí ens va posar una miqueta al corrent dels edificis de la monumental ciutat i dels pobladors, que al llarg dels segles han edificat, poblat, repoblat, destruït i reedificat tots aquests autèntics testimonis en pedra de la història de Sagunt, des dels ibers fins els nostres dies. Visitàrem l'àntic barri jueu, la Casa dels Berenguer, el Museu Històric de Sagunt, amb les seues col·leccions arqueològiques tan importants de les diferents èpoques, i acabàrem a les faldes del Castell, on es troba el cementeri jueu més gran d'Europa (potser també el més antic), doncs, el professor Civera, que és tot un expert en les influències jueves a Sagunt, i també a la resta del País Valencià, alhora que un crític amb les actuacions que s'han fet (per acció i per omissió), ens va mostrar les parts encara visibles d'aquella majestuosa necròpoli jueva, i també la d'alguns hipogeus que encara són visibles.

(Foto: F. Mompó) Manuel Civera explicant-nos el "Micvé" -bany ritual hebreu-

      Després, anàrem directament al restaurant "Palau del Duc", on va tenir lloc l'àpat. Ací podeu veure el menú: http://platsliteraris.blogspot.com/2015/03/menu-per-al-xai-literari-del-16-de-maig.html Tot estava molt bo, i molt ben servit, i nosaltres (Rafa i jo) vam seure a taula amb els amics que venien de Falset, i que van arribar encara a temps d'incorporar-se a la visita guiada pel mestre Manuel Civera. També van estar a la nostra taula Sergi Pitarch, periodista del diari "Levante EMV", així com el Xavier Aliaga, que col·labora al diari "El País", que també vam conèixer al seu poble de Xàtiva en aquella memorable "Cassola Literària" del 2011.

(Foto: F. Mompó) Vista general del dinar

      A continuació del dinar, van mamprendre les lectures dels escrits que els assistents havien fet per a l'ocasió. Encara que van haver-hi alguns problemes tècnics de la megafonia, l'acte va estar molt lluït, tant per la varietat com per la qualitat dels texts. Voldria destacar les aportacions de grans poetes (Lluís Roda, F. Mompó, Ramon Guillem, Joan Navarro, Lluís Alpera, Jaume Pérez Montaner, etc.), però sobretot voldria destacar les aportacions (sempre en clau d'humor) del Fede i el Jordi, que són també uns apassionats del gènere negre, així com la cançó que ens va fer cantar a tots el Carles Cano, un veritable "showman", que duu moltes hores als escenaris, i això es nota.

Fede Cortés (Foto: F. Mompó)

Jordi Pijoan-López (Foto: F. Mompó)

   

Carles Cano (Foto: F. Mompó)

      En finalitzar ens férem una fotografia de família, que encapçala aquesta entrada, i ens tornàrem cadascú a casa seua. Nosaltres encara vam eixir per la nit a sopar a València amb els nostres amics, que s'allotjaren a un hotel de Burjassot.

***