"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dimarts, 10 de maig de 2016

El Llagostí Literari 2016

Imatge del blog "Llagostí Literari 2016"
      El passat dissabte, 7 de maig, es va celebrar a Vinaròs el "Llagostí Literari", una cita que cada any convoca l'AELC, en una comarca distinta del país, i al voltant d'una especialitat gastronòmica que identifica el lloc d'origen. En aquest cas el producte era el llagostí, que a Vinaròs és totta una senya d'identitat.

      Abans havien estat totes les convocatòries que Francesc Mompó i Ramon Guillem van fer des de "L'Anguila Literària" a Catarroja, el "Bolet Literari" a Otos, "La Cassola Literària " a Xàtiva, "El Figatell Literari" a Oliva, i "El Xai Literari" a Sagunt. 

      El meu amic Rafa i jo, arribàrem amb temps de sobra, i ens dirigírem al Mercat Municipal, on estava prevista la primera lectura dels texts. Esmorzàrem al bar del mercat i després de les lectures, ens dirigírem, sempre sota la guia de Mariola Nos, una amfitriona de luxe, al forn de "Ca Massita", a la llibreria de l'Espai Mariola Nos, i a la Fundació Caixa Vinaròs, ubicada en un edifici que abans sembla que va ser una fàbrica de codonyat. Molt interessant el museu etnològic, amb una esplèndida exposició d'eines de tota mena, quadres, balancins vienesos, i del deportat a Mauthausen vinarossenc, que va donar tot el seu arxiu a la Fundació (fins i tot el pijama a ratlles...). 

Al mercat de Vinaròs (Imatge del Facebook de l'alcalde)

Després ja ens dirigírem al restaurant "Rafel lo Cristalero", on teníem encomanat el dinar, i on vam acabar de llegir els nostres escrits per a l'ocasió, en acabar l'àpat. 

Ací us deixe el meu:

EL LLAGOSTÍ DE VINARÒS

Si parlem de marisc
jo sóc més de cigales
que no pas de les gambes,
dels rojos ni dels crancs...
Però aquest llagostí
d’ací de Vinaròs
em sembla un prodigi,
amb les cues pintades
dels tons republicans.
Això sí, s’han de fer
quan a penes al foc,
no cal treure-li el gust,
uns segons a la planxa
per a cada costat
amb un grapat de sal,
 ben calents se’ls fotem
sense cap mirament.
Els humans no serem
ni caníbals ni monstres,
ni crustacis ni artròpodes,
però som i serem
els millors predadors
de la història del món...

***

Francesc Arnau i Chinchilla

      Sembla que l'Ajuntament de Vinaròs publicarà un llibre amb tots els escrits que es feren per a l'ocasió. Ací podeu llegir la crònica de l'amfitriona, que també ha estat publicada al Diari digital "La Veu":



***

Programa del "Llagostí Literari"

***

  

1 comentari:

  1. Déu o els déus et pagaran algun dia el que estàs fent per la llengua dels valencians. Ara jo intente donar-te un cèntim de la meua minsa fortuna.

    Gràcies.

    Vicent

    ResponElimina