 |
| Cloenda del recital (Foto: Núria Arnau) |
PINAZO
en versos (II)
-recital poètic
amb música i imatges-
El desenllaç
Per fi va arribar el gran dia...
El diumenge, 29 de maig, dia del recital, havíem quedat
per esmorzar una hora abans de l’assaig general i la prova de so.
La veritat és que li havíem demanat a la Regidora de
Cultura, Tatiana Prades, que ens financés l’esmorzar, perquè pensem que això fa
“pinya” entre els participants (ho sé per l’experiència de l’Homenatge a
l’Ovidi), o si no, un sopar per a després de l’actuació. En total nosaltres
érem deu persones, i les dispeses podien ser, com a molt, de 200 euros.
Tanmateix, Tatiana ens va dir que això era impossible, i que des de l’assumpte
dels “tratges de Camps” (sic) aquestes coses estaven mal vistes.... La veritat
és que no li veig per cap lloc la semblança, i aleshores vam pensar que encara
no estem tan arruïnats (temps al temps), per a fer l’esmorzar a tant per u...
(com sempre fem la gent corrent).
A les 10 del matí ens reunírem al Bar Central de Godella, per anar a
l’asador “El racó de Manolo”, que hi ha al Carrer del Reformatori, on férem un
lleuger esmorzaret a base de carn i embotits a la brasa, acompanyat d'una
esplèndida amanida i creïlles fregides. Calia carregar les piles per a la feina
que ens esperava.
Algun despistat va confondre el lloc de reunió de
l’esmorzar, però això és prou habitual al món dels artistes (sobretot dels
poetes) que sempre tenim el cap en un altre lloc. Després dels cafès ens
dirigírem cap el Teatre "Capitolio", on amb la inestimable ajuda de la tècnica municipal,
Núria Torres, vam mamprendre l’assaig general. Sobretot ens va servir per
ajustar les imatges al temps dels poemes, que era el que estava menys trillat.
Les músiques, llevant de petits ajusts dels que els músics s’encarregaren de
solucionar, estaven enllestides gairebé al cent per cent, després dels canvis
introduïts al darrer assaig del dia 24 de maig.
Després de que tots férem les nostres actuacions amb l’ordre establert pel nostre Coordinador, Francesc-Andreu García “pakiu”, se n’anàrem
cap a casa per dinar. El meu amic i jo anàrem a comprar begudes i gel, per
tenir provisions a l’abast de tots els col·laboradors. Ho deixàrem tot a la
nevera i se'n anàrem a dinar cadascú a casa seua.
Jo vaig dinar un àpat lleuger, i després de descansar
una mica, ens dirigírem (el meu amic “pakiu” i jo) cap el teatre, on havíem
quedat mitja hora abans del començament (a les 18 hores).
Com ja vaig comentar a l’anterior entrada del blog,
l’acte coincidia amb la processó del Corpus, on el Grup de Danses “El Poblet”
hi participa de manera molt activa. Ells haguessen estat al nostre recital,
però no va poder ser, i també moltes persones que assistiren a la processó, com
així ens ho han manifestat. Malgrat tot, va començar un degoteig de públic, que
va esdevenir en una entrada prou bona. Molt millor del que esperàvem...
I es va alçar el teló...
Després dels parlaments del nostre Coordinador i de la Regidora
de Cultura, breus i concisos, va agafar la paraula el presentador del
recital, Cèsar Vercher, que també és
membre de la directiva del Taller
d’Història Local de Godella. Va fer un repàs àgil i documentat del que
anàvem a fer, i també una miqueta d’història del personatge principal de la
funció; Ignasi Pinazo Camarlench.
Acte seguit, em va presentar, doncs jo vaig ser el primer poeta en obrir foc,
amb els poemes: “PINAZO”, amb acompanyament musical de “Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor, “LES COVES DE
GODELLA”, amb el tema popular “Pregària d’una adolescent”, i “LA CARN VOL
CARN...”, poema sobre els quadres eròtics de Pinazo amb el cèlebre “Je t’aime moi non plus”, de Serge Gainsbourg.
 |
| "La carn vol carn..." (Foto: Núria Arnau) |
A continuació li va tocar actuar a Dori Palencia (el seu debut a les taules). I se’n va sortir la mar de bé, com si el primer poema “PASSEJANT PER LA MAR”, que va estar acompanyada per l’havanera “El peix enamorat” d’Eliseo Parra, li hagués marcat el que anava a ser la seua actuació: un passeig en barca. A continuació ens va oferir els poemes “LA COMETA” i “PUJADA DE L’ERMITA”, amb acompanyament de la música de Celso Machado (“Paçoca” i “Piazza Vittorio”). Les imatges de Nerea San Félix van acompanyar els poemes de forma gairebé perfecta, destacant sobretot el vídeo de la voreta de la mar, mentre la seua mare recitava el primer poema.
 |
| Dori Palencia (Foto: premsa Ajuntament) |
A continuació, el gran poeta Antonio M. Herrera, que els darrers anys està tenint una gran
acceptació, rebent premis, fent recitals, conferències, i fins i tot gires (com
els artistes del rock), va interpretar el seu poema “EN LA CASA MUSEO”, que
tenia dues parts; “EL JARDÍN”, acompanyada de la “Romanza” de Francisco Herrera i “EL TALLER”, amb la
magnífica “Cavatina” de Stanley Myers.
Després va recitar “BUSTO DE IGNACIO PINAZO CAMARLENCH”, amb el sublim “Adagio”
de Johann Sebastian Bach, per
finalitzar amb “LA TARARA”, que va estar acompanyada per una adaptació de la
cançó popular del mateix nom que va fer Salvador
Caballer Tarín. Cal destacar el maridatge perfecte entre les imatges de
Nerea i els versos de l’Antonio, sobretot en els dos primer poemes.
 |
| "El jardín" 1ª part del poema d'Antonio M. Herrera (Foto: premsa Ajuntament) |
Acte seguit, l’Eduard
Marco va pujar a l’escenari, per recitar el seu poema “LA PARRA DE LA CREU”,
mentre que els músics ens delectaven amb una magnífica i increïble adaptació
per a corda de la marxa “Mater Mea” de Ricardo
Dorado, que tots coneixem de les processons de Setmana Santa. Després va
fer un poema també molt “pasqüero”; que va titular “PASQUA”, i que va estar
acompanyat per una adaptació de Salvador
Caballer Tarín de la popular “Estos tres dies de Pasqua”, que fa alguns
anys va popularitzar el grup “Carraixet”.
 |
| "La parra de la Creu" d'Eduard Marco (Foto Núria Arnau) |
El nostre presentador, que havia fet una semblança de
tots els poetes, va aprofitar que té a casa seua un quadre de Pinazo, per fer el poema “HORT DE
LLIMERES”, que va estar acompanyat pel vals popular “Tammy”.
 |
| "Hort de llimeres" de Cèsar Vercher (Foto: Núria Arnau) |
Carles Cano va eixir a l’escenari del “Capitolio”, per demostrar totes les
taules que atresora. Això ho dic sense desmerèixer els magnífics textos que va
aportar al recital. Va començar amb “ENVEJA”, acompanyat pels acords de la
popular cançó “Envidia” d’Alfredo García,
va continuar amb “PINAZO A GODELLA”, un poema amb aires estellesians; (“No et
pariren ací, / però ací estigueres, / i ací vas viure/ i vas dir la teua...”),
que va estar acompanyat per la composició de José Antonio Ferrando, “Declaración), i per rematar, va fer el
poema “PINAZO, PINTOR.”, en el que fa un repàs per la trajectòria artística i
vital del pintor. Va estar acompanyat per la música del gran Lluís Llach (una de les meues febleses),
amb la cançó “Un núvol blanc”.
 |
| Carles Cano (Foto: premsa Ajuntament) |
Com a colofó del recital, pujàrem a l’escenari tots els
poetes per fer una interpretació del poema de Vicent Andrés Estellés, “Ignasi Pinazo”, del seu llibre “Mural del
País Valencià”, del que cadascú de nosaltres recitàrem una estrofa. Triàrem
entre tots, per acompanyar el poema, “La Muixeranga”, del que els nostres
músics feren una excel·lent interpretació.
 |
| Tots els poetes interpretant el poema d'Estellés (Foto: premsa Ajuntament) |
Va estar una casualitat que el darrer vers del poema d’Estellés
digués: “Les fulles grans de la festa del Corpus”...
Doncs això, com deia abans, va estar la processó del
Corpus el principal “handicap” amb el que ens trobàrem, però pense que tot va
sortir molt bé, la gent que va vindre ho va gaudir, i si podem fer una segona
audició pel públic que no va poder venir, almenys ja tenim la certesa de que l’espectacle
funciona.
A continuació es va servir una “picadeta” per a tots els
assistents, perquè sembla que això sí que és políticament correcte (almenys de
moment), i res més, el que he manifestat abans; si ens donen una data estem
disposats a repetir-ho.
 |
| La "picadeta" (Foto: Núria Arnau) |
10 de juny de 2016
© Francesc Arnau i Chinchilla
***
 |
| Pinazo pintant (Foto: THLG) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada