"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dilluns, 6 de juny de 2016

Homenatge al doctor Peset Aleixandre... (un dissabte complet)

Placa commemorativa de l'aniversari (Foto: web godella.es)

Ahir dissabte, 4 de juny, va estar un dia d'aquells per a rememorar...

Em vaig llevar molt prompte, i feia un dia d'aquells que diríem rars. Fins i tot van esclatar un parell de trons, i també va ploure (una cosa que fa molta falta).

La placa de 1978 que ara ha estat restituida (THLG)

Estava llegint al balcó el darrer llibre de Vicent Alonso, un dietari que es diu "Sobre una neu invisible", que compren del 2003 fins 2005. M'agrada perquè el pots deixar i mamprendre'l després del temps sense cap trauma. Estava amb una tranquil·litat i un relaxament que no té preu, observant el gat a la teulada de la casa d'enfront.

Foto: premsa Ajuntament

Quan ja era ben a prop l'hora establerta per a l'homenatge a Peset Aleixandre (11,30), va començar de nou a ploure, com si Sant Pere s'hagués posat de part del cardenal (no diré el nom). Em vaig dirigir cap el carrer Major, i semblava que la pluja amainava (s'hauria posat Sant Pere de part dels bons?). La veritat és que no ho sé, però allí ens vam ajuntar uns quants ciutadans del poble, amb els representants de l'Ajuntament, membres de la família del metge, la Banda del Casino Musical que va interpretar l'Himne de Godella, i els organitzadors de l'acte, el grup de Memòria Històrica de Godella "Paraules contra l'oblit". La veritat és que vaig trobar en falta els representants locals de la dreta, que si volen donar una imatge de demòcrates, haurien de començar a assistir a aquests actes de desgravi en favor de totes aquestes persones que van ser assassinats impunement, sense cap garantia legal. Tan sols per les seues idees...

Foto: premsa Ajuntament
Homenatge al Dr. Peset Aleixandre al 1978 (Foto: Leo Molina Castillejo)
Foto: Ginés Ruiz Montesinos

Almenys no van tocar la "marxa reial", tractant-se d'un afusellat per les seues idees, i mentre es descobria la placa commemorativa, alguns dels presents vam xiular "l'Himne de Riego", (jo també) en homenatge al Doctor Peset Aleixandre.

"Himne de Riego"  (Orquestra Internacional de Praga)

A continuació hi havia un vi d'honor a l'Ajuntament, però nosaltres anàrem pel nostre compte al Casino, on esmorzàrem (una miqueta). Vaig estar parlant amb Pepito de la cançó que vol incloure al nou disc, de la que he fet la lletra. El títol (provisional) és "Idomeni", i parla dels refugiats que vénen a Europa fugint de les guerres i de la misèria.

Amb Pepito i Ximo (Foto: premsa Ajuntament)

Per la vesprada vaig anar al Teatre "Capitolio", on es va representar l'obra "Els fusells de la senyora Carrar", una adaptació al valencià de la Companyia "Cant del Cigne", de l'obra original de Bertold Brecht. Vaig seure amb "Apa" i Teresa, i la "mise en scène" va estar força aconseguida, però la veritat és que vam sortir del teatre amb un nus a l'estomac.

Companyia "El cant del Cigne" (Foto: premsa Ajuntament)

Vaig anar a casa i de camí em vaig trobar amb el Ricardo Esteve i el Jesús Gimeno, que assíduament acompanyen al Josep Aparicio "Apa". Resulta que actuaven a l'Escorxador, amb motiu del "Dia Mundial del Medi Ambient",acompanyant al cantautor "Burguitos", que ja havia vist al seu espectacle "Jerez-Texas". Vaig quedar amb ells, i després d'un lleuger sopar a casa (una dorada) em vaig dirigir cap a l'Escorxador, on vaig gaudir de la seua actuació. El cantautor em recorda molt el Sabina, i l'acompanyament dels músics va estar genial, amb reminiscències del flamenc i del jazz.

Homenatge del 1978 (Foto: Leo Molina Castillejo THLG)

"Burguitos Quartet" en acció (Foto: premsa Ajuntament)

Després vaig estar raonant amb el Ricardo (nosaltres li diem l'Echanove pel que es sembla a l'actor), i li vaig comentar els proper projectes de col·laboració amb "Apa". La més immediata com és la buleria a la que li he posat lletra (Idomeni), així com una balada (d'aires dylanians) pèr al poema que li vaig dedicar a "Agustinet el barber", padrí de Pepito, i que ja hem interpretat en algunes de les nostres particulars "trobades".

I res més, tan sols vull dir que amb molts dies com el d'avui, la vida sembla molt millor.

***
Programa oficial de les "Primeres Jornades Peset Alwixandre"

 ***

Notícia al "Levante EMV":

http://www.levante-emv.com/comarcas/2016/06/05/godella-honra-doctor-peset-75/1427776.html

1 comentari:

  1. Sí, Francesc, sempre que es troba l'equilibri, la concòrdia entre la dreta i l'esquerra, entre el botxí i la víctima, entre l'amo i l'esclau entrem en un bon dia.

    Vicent

    ResponSuprimeix