El poema de l'Estellés va cloure el recital (Foto: Dori Palencia)
El passat dimecres, 16 de novembre, va tenir lloc a les 19 hores, després de molts entrebancs, dubtes i ensurts, la segona audició del recital "PINAZO en versos", que havíem interpretat al Teatre "Capitolio" de Godella, a la vesprada del dia 29 de maig.
Cartell del recital (creació de Leti García)
En aquesta ocasió, també comptàrem amb la col·laboració del col·lectiu "Concilyarte", de la ciutat de València, i gràcies a ells, hem pogut fer aquest recital al cap i casal, que era la nostra intenció, després de veure el resultat al nostre poble. Gràcies a ells, també vam enriquir el recital amb les seues aportacions poètiques: ("El guardavía" de Mila Villanueva, "La Alameda" d'Ana Noguera, i els dos poemes de l'Alba Fluixà: "Autoretrat" i "Pinazo"). També és seu el mèrit d'haver fet l'espectacle a la Fundació SGAE, que ens va facilitar el seu teatre i els seus mitjans per a que tot sortís la mar de bé.
Mila Villanueva i Francesc-Andreu García (Foto: Dori Palencia)
D'altra banda, malgrat que la base del recital era la mateixa que al primer, també cal destacar l'aportació inestimable de Leti García, que va afegir a les imatges de Nerea les seues pròpies, i que va aconseguir que tot estigués on calia (parlant de les imatges sobretot).
No cal ni esmentar, que l'aportació dels músics (Salvador Caballer Tarín i Josep Antoni Ferrando) va estar una de les branques fonamentals de que el recital fos tot un èxit (almenys qualitatiu), el mateix que va passar al recital de Godella. Ells van triar els temes pels nous poemes, com havien volgut les poetesses.
Els músics i jo (Foto: Dori Palencia)
També vam poder gravar l'esdeveniment, gràcies a l'aportació de Dori, i ací podeu veure el resultat tots els que, per qualsevol raó, no vau poder estar al nostre costat.
La gravació del recital al YouTube
Ja per finalitzar, cal agrair (com no?) al nostre Taller d'Història Local, i molt especialment al Coordinador de Publicacions, Julio Montagut. Gràcies al seu esforç s'ha fet el llibret amb els poemes, les imatges i les composicions del recital. Ací el podeu veure:
Ara tan sols resta una altra embranzida per dur el recital a altres terres del territori (Castelló, Alacant, Barcelona, Palma, Madrid...). El següent pas seria dur-ho a Nova York, Londres, París, etc... això sí! amb traducció simultània. Però la veritat és que no són bons temps per a la Lírica...
El passat dissabte, 3 de setembre es va celebrar a Burjassot la VII NIT ESTELLÉS, organitzat per l'Associació Cultural Bassot, amb la col·laboració de l'Agència de Promoció del Valencià del municipi que va veure néixer el gran poeta.
Jo sempre que puc, vaig al sopar i després a llegir algun poema. Enguany m'havia apuntat amb temps, i vaig arribar amb puntualitat anglesa. Després de fer l'abonament corresponent, vaig seure amb el meu paisà i veí Zarzo, a qui havia vist moments abans. També saludàrem a alguns coneguts del poble, i també a la gent de Bassot, amb qui me relacione des de fa molts anys.
El sopar consistia en conill i pollastre, tomaca fregida, amanida russa, i unes coques salades. Després, coca de llanda i cafè. L'assistència enguany ha estat una mica inferior a uns altres anys. Feia molta xafogor i no corria ni un pèl d'aire enmig del carrer.
Després del sopar ha tingut lloc, com és habitual, la lectura de poemes, i jo li he proposat a Cèsar Vercher (company del Taller d'Història) llegir entre els dos el poema d'Estellés dedicat a Pinazo que interpretàrem al Teatre Capitolio de Godella, els poetes participants al recital "Pinazo en versos". Així ho férem, llegint una estrofa cadascú.
Cèsar i jo recitant el poema (Foto: Ca Bassot)
L'alcaldessa de Godella, que també estava al sopar en companyia de Tatiana Prades, en escoltar-nos, es va animar i va recitar un fragment del poema "Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset", de qui s'ha commemorat enguany el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna. Així, vam retre el nostre particular homenatge als dos il·lustres personatges del nostre poble, que enguany estan essent rememorats amb motiu dels aniversaris de la seua mort.
Després va venir l'actuació del grup VERDCEL, amb reminiscències del folk americà, i nosaltres se n'anàrem cap el poble.
Ojalà poguérem l'any vinent organitzar la Festa Estellés a Godella, com li vaig comentar a la regidora de Cultura i a l'alcaldessa.
El diumenge, 29 de maig, dia del recital, havíem quedat
per esmorzar una hora abans de l’assaig general i la prova de so.
La veritat és que li havíem demanat a la Regidora de
Cultura, Tatiana Prades, que ens financés l’esmorzar, perquè pensem que això fa
“pinya” entre els participants (ho sé per l’experiència de l’Homenatge a
l’Ovidi), o si no, un sopar per a després de l’actuació. En total nosaltres
érem deu persones, i les dispeses podien ser, com a molt, de 200 euros.
Tanmateix, Tatiana ens va dir que això era impossible, i que des de l’assumpte
dels “tratges de Camps” (sic) aquestes coses estaven mal vistes.... La veritat
és que no li veig per cap lloc la semblança, i aleshores vam pensar que encara
no estem tan arruïnats (temps al temps), per a fer l’esmorzar a tant per u...
(com sempre fem la gent corrent).
A les 10 del matí ens reunírem al Bar Central de Godella, per anar a
l’asador “El racó de Manolo”, que hi ha al Carrer del Reformatori, on férem un
lleuger esmorzaret a base de carn i embotits a la brasa, acompanyat d'una
esplèndida amanida i creïlles fregides. Calia carregar les piles per a la feina
que ens esperava.
Algun despistat va confondre el lloc de reunió de
l’esmorzar, però això és prou habitual al món dels artistes (sobretot dels
poetes) que sempre tenim el cap en un altre lloc. Després dels cafès ens
dirigírem cap el Teatre "Capitolio", on amb la inestimable ajuda de la tècnica municipal,
Núria Torres, vam mamprendre l’assaig general. Sobretot ens va servir per
ajustar les imatges al temps dels poemes, que era el que estava menys trillat.
Les músiques, llevant de petits ajusts dels que els músics s’encarregaren de
solucionar, estaven enllestides gairebé al cent per cent, després dels canvis
introduïts al darrer assaig del dia 24 de maig.
Després de que tots férem les nostres actuacions amb l’ordre establert pel nostre Coordinador, Francesc-Andreu García “pakiu”, se n’anàrem
cap a casa per dinar. El meu amic i jo anàrem a comprar begudes i gel, per
tenir provisions a l’abast de tots els col·laboradors. Ho deixàrem tot a la
nevera i se'n anàrem a dinar cadascú a casa seua.
Jo vaig dinar un àpat lleuger, i després de descansar
una mica, ens dirigírem (el meu amic “pakiu” i jo) cap el teatre, on havíem
quedat mitja hora abans del començament (a les 18 hores).
Com ja vaig comentar a l’anterior entrada del blog,
l’acte coincidia amb la processó del Corpus, on el Grup de Danses “El Poblet”
hi participa de manera molt activa. Ells haguessen estat al nostre recital,
però no va poder ser, i també moltes persones que assistiren a la processó, com
així ens ho han manifestat. Malgrat tot, va començar un degoteig de públic, que
va esdevenir en una entrada prou bona. Molt millor del que esperàvem...
I es va alçar el teló...
Després dels parlaments del nostre Coordinador i de la Regidora
de Cultura, breus i concisos, va agafar la paraula el presentador del
recital, Cèsar Vercher, que també és
membre de la directiva del Taller
d’Història Local de Godella. Va fer un repàs àgil i documentat del que
anàvem a fer, i també una miqueta d’història del personatge principal de la
funció; Ignasi Pinazo Camarlench.
Acte seguit, em va presentar, doncs jo vaig ser el primer poeta en obrir foc,
amb els poemes: “PINAZO”, amb acompanyament musical de “Homenatge a Teresa” de l’Ovidi Montllor, “LES COVES DE
GODELLA”, amb el tema popular “Pregària d’una adolescent”, i “LA CARN VOL
CARN...”, poema sobre els quadres eròtics de Pinazo amb el cèlebre “Je t’aime moi non plus”, de Serge Gainsbourg.
"La carn vol carn..." (Foto: Núria Arnau)
Vídeo de la meua actuació (Núria Arnau)
A continuació li va tocar actuar a Dori Palencia (el seu debut a les taules). I se’n va sortir la mar
de bé, com si el primer poema “PASSEJANT PER LA MAR”, que va estar acompanyada
per l’havanera “El peix enamorat” d’Eliseo
Parra, li hagués marcat el que anava a ser la seua actuació: un passeig en
barca. A continuació ens va oferir els poemes “LA COMETA” i “PUJADA DE L’ERMITA”,
amb acompanyament de la música de Celso
Machado (“Paçoca” i “Piazza Vittorio”). Les imatges de Nerea San Félix van acompanyar els poemes de forma gairebé
perfecta, destacant sobretot el vídeo de la voreta de la mar, mentre la seua
mare recitava el primer poema.
Dori Palencia (Foto: premsa Ajuntament)
A continuació, el gran poeta Antonio M. Herrera, que els darrers anys està tenint una gran
acceptació, rebent premis, fent recitals, conferències, i fins i tot gires (com
els artistes del rock), va interpretar el seu poema “EN LA CASA MUSEO”, que
tenia dues parts; “EL JARDÍN”, acompanyada de la “Romanza” de Francisco Herrera i “EL TALLER”, amb la
magnífica “Cavatina” de Stanley Myers.
Després va recitar “BUSTO DE IGNACIO PINAZO CAMARLENCH”, amb el sublim “Adagio”
de Johann Sebastian Bach, per
finalitzar amb “LA TARARA”, que va estar acompanyada per una adaptació de la
cançó popular del mateix nom que va fer Salvador
Caballer Tarín. Cal destacar el maridatge perfecte entre les imatges de
Nerea i els versos de l’Antonio, sobretot en els dos primer poemes.
"El jardín" 1ª part del poema d'Antonio M. Herrera (Foto: premsa Ajuntament)
Acte seguit, l’Eduard
Marco va pujar a l’escenari, per recitar el seu poema “LA PARRA DE LA CREU”,
mentre que els músics ens delectaven amb una magnífica i increïble adaptació
per a corda de la marxa “Mater Mea” de Ricardo
Dorado, que tots coneixem de les processons de Setmana Santa. Després va
fer un poema també molt “pasqüero”; que va titular “PASQUA”, i que va estar
acompanyat per una adaptació de Salvador
Caballer Tarín de la popular “Estos tres dies de Pasqua”, que fa alguns
anys va popularitzar el grup “Carraixet”.
"La parra de la Creu" d'Eduard Marco (Foto Núria Arnau)
El nostre presentador, que havia fet una semblança de
tots els poetes, va aprofitar que té a casa seua un quadre de Pinazo, per fer el poema “HORT DE
LLIMERES”, que va estar acompanyat pel vals popular “Tammy”.
"Hort de llimeres" de Cèsar Vercher (Foto: Núria Arnau)
Carles Cano va eixir a l’escenari del “Capitolio”, per demostrar totes les
taules que atresora. Això ho dic sense desmerèixer els magnífics textos que va
aportar al recital. Va començar amb “ENVEJA”, acompanyat pels acords de la
popular cançó “Envidia” d’Alfredo García,
va continuar amb “PINAZO A GODELLA”, un poema amb aires estellesians; (“No et
pariren ací, / però ací estigueres, / i ací vas viure/ i vas dir la teua...”),
que va estar acompanyat per la composició de José Antonio Ferrando, “Declaración), i per rematar, va fer el
poema “PINAZO, PINTOR.”, en el que fa un repàs per la trajectòria artística i
vital del pintor. Va estar acompanyat per la música del gran Lluís Llach (una de les meues febleses),
amb la cançó “Un núvol blanc”.
Carles Cano (Foto: premsa Ajuntament)
Com a colofó del recital, pujàrem a l’escenari tots els
poetes per fer una interpretació del poema de Vicent Andrés Estellés, “Ignasi Pinazo”, del seu llibre “Mural del
País Valencià”, del que cadascú de nosaltres recitàrem una estrofa. Triàrem
entre tots, per acompanyar el poema, “La Muixeranga”, del que els nostres
músics feren una excel·lent interpretació.
Tots els poetes interpretant el poema d'Estellés (Foto: premsa Ajuntament)
Va estar una casualitat que el darrer vers del poema d’Estellés
digués: “Les fulles grans de la festa del Corpus”...
Doncs això, com deia abans, va estar la processó del
Corpus el principal “handicap” amb el que ens trobàrem, però pense que tot va
sortir molt bé, la gent que va vindre ho va gaudir, i si podem fer una segona
audició pel públic que no va poder venir, almenys ja tenim la certesa de que l’espectacle
funciona.
A continuació es va servir una “picadeta” per a tots els
assistents, perquè sembla que això sí que és políticament correcte (almenys de
moment), i res més, el que he manifestat abans; si ens donen una data estem
disposats a repetir-ho.
Cartell oficial del recital (disseny de Leti García)
PINAZO
en versos (I)
-recital poètic
amb música i imatges-
La gestació
Per a trobar els antecedents de la idea d’aquest recital,
cal remuntar-se a juny del 2011. Miguel Gago, que era en aquells temps el
Regidor de Cultura, ens va proposar a Antonio M. Herrera i a mi, que férem
poemes sobre les obres de l’exposició “Cent Anys d’Expressió Artística a
Godella”, que s’havia realitzat al Centre d’Art “Villa Eugenia” del nostre
poble uns mesos abans.
A més de Pinazo, també férem poemes sobre quadres de Balbino
Giner, Salvador Rodríguez Bronchú, Lluís Giner i d’altres. Recorde que fins i
tot, l’Antonio va fer un esplèndid poema inspirat en l’edifici de “Villa
Eugenia”, que va dedicar al Modernisme.
Miguel Gago també va convocar al pianista Josep Manel
Campos, que és també el director del Cor “Lambert Alonso”, i per tant, està
molt vinculat al nostre poble. Entre les composicions que va triar per
acompanyar els nostres poemes, i els nostres suggeriments, va eixir el programa
del recital, del que per cert vaig fer una crònica molt completa a la revista
digital “Lo Càntich”. Aci teniu l’enllaç:
Quan el nostre Taller d’Història Local de Godella va
convocar aquelles reunions per a organitzar, amb les entitats culturals del
poble i els particulars interessats, els actes que li donaren relleu a l’Any
Pinazo, decretat per les Corts Valencianes, i assumit pel govern de la
Generalitat, amb motiu del centenari del traspàs de l’insigne pintor, tan
arrelat al nostre poble, li vaig comentar al meu amic Francesc-Andreu García
“pakiu”, que nosaltres podíem fer un recital com aquell, convocant els poetes
del nostre poble. Aleshores, ell ho va proposar en una d’aquelles reunions, i
el THLG va agafar la idea, i alhora ens va donar llibertat total per dur-la a
bon port.
Contactàrem amb els poetes, i al remat aconseguírem la
participació dels cinc que ens vam comprometre. Proposàrem fer cadascú tres
poemes, per donar-li al recital agilitat i evitar que el públic s’avorrís.
Llavors, ens posàrem en contacte amb els músics, que ja havien col·laborat amb
la presentació del meu llibre “L’espill de l’orb”, i dels que guardàvem molt
bons records.
Salvador Caballer Tarín (guitarra) i Jose Antonio
Ferrando “El Sevillano” (bandúrria), són dos mestres de la corda, i des del
primer moment ens van ajudar als poetes a triar les músiques adients (a aquells
que no ho tenien clar), i també a fer els arranjaments corresponents d’aquells
temes que alguns els demanàrem per a les nostres composicions poètiques. La
veritat és que cada vegada que he gaudit de la seua gran professionalitat, m’han deixat bocabadat. Fins i tot van fer un arranjament del “Mater Mea”, una marxa
que es toca a les processons, el cèlebre “Je t’aime moi non plus...”, que els
vaig demanar per acompanyar el meu poema sobre els quadres eròtics de Pinazo,
“La tarara”, sobre un poema de l’Antonio, “Un núvol blanc” de Lluís Llach, i la
magnífica versió de “La Muixeranga” que va acompanyar el darrer poema de
recital (“Ignasi Pinazo” de l’Estellés).
Assaig del poema d'Estellés
Assajàrem a l’estudi de Salvador el dia 9 d’abril, i des
del primer moment vaig comprendre que estàvem en el bon camí, i que el recital
seria tot un èxit. Més endavant, el 24 de maig férem un segon assaig, on
deixàrem el programa pràcticament enllestit, per a donar-li el darrer cop el
mateix dia del recital, el diumenge 29 de maig, de matí, al Teatre “Capitolio”,
on férem (després de l’esmorzar reglamentari) l’assaig general i la
corresponent prova de so.
Assaig a l'estudi de Tarín (Foto meua)
Dori Palencia (Foto meua)
Cèsar Vercher (Foto meua)
Carles Cano (Foto meua)
Si parlem dels poemes, cadascú de nosaltres ho hem
tractat de forma diferent. Alguns han fet poemes sobre un quadre concret, però
també hi ha sobre el personatge del pintor, sobre els sentiments que ens provoca,
i sobre alguns aspectes de la seua obra. Fins i tot hi ha un poema sobre la
Casa Museu, que va fer l’Antonio M. Herrera. El seu director, José Ignacio
Casar Pinazo, besnét del pintor, i actual director del Museu Sant Pius V, ens va
facilitar un dibuix inèdit de Pinazo per a la portada del llibret que es va
repartir al teatre. Un llibret amb tots els poemes, les composicions musicals
que els acompanyen, i una selecció a les pàgines centrals dels quadres que els
han inspirat. Ací el podeu veure en format digital:
Portada del llibret amb el dibuix inèdit de Pinazo
El cartell va ser un disseny de Leti García, que va fer a
cavall entre Londres i Bangkok. De presentador comptàrem amb el nostre company
del Taller, Cèsar Vercher, que va aprofitar que té a casa seua un quadre de
Pinazo (el pintor li’l va regalar al Tenor Alonso, besavi de Cèsar), per fer un
poema inspirat en el mateix: “Hort de llimeres”.
Un dels aspectes que pensàrem es podria millorar respecte
al precedent de fa cinc anys va ser el de les imatges que acompanyen els
poemes. Per això li vam proposar a Nerea San Félix que es fes càrrec de la part
audiovisual.
El jardí de la Casa Museu (Foto: premsa Ajuntament)
I poc més que afegir. La Regidoria de Cultura ens va
recolzar en tot, el mateix que els tècnics municipals. Tan sols tinguérem el
“handicap” de la data, per la coincidència amb la processó del Corpus, amb la
que no comptàvem, però que amb tota la nostra implicació, fent propaganda
(entrevistes, cartells, xarxes...), vam aconseguir minimitzar aquesta
circumstància tan negativa. De totes les maneres, li vam comunicar a la
Regidora i també a l’alcaldessa, la nostra disposició a fer una segona
representació, si ens donen una data al llarg d’enguany. Tots els participants
així ho manifestaren.
El meu amic "pakiu" i jo entrevistats a Ràdio Godella
I ja per finalitzar aquesta crònica de la gestació del
recital, volia agrair al meu amic Francesc-Andreu García “pakiu”, que ha
exercit de coordinador de tots nosaltres. Sense la seua embranzida, res de tot
açò haguès estat possible. Ell ha estat l’autèntic “alma mater” del recital. A
més a més, ell ho ha fet de manera totalment altruista. Nosaltres, els artistes,
encara que no cobrem, sempre ens resta la vanitat, l’amor a l’art, però ell ho
ha fet per convicció, i perquè és una de les persones més eficients que conec.
Recepció a l'estudi de Pinazo (Foto: web Ajuntament de Godella)
El dilluns de la passada setmana, dia 15 de febrer, vaig estar convidat al sopar-recepció, que la Casa Museu Pinazo del meu poble va fer a totes les entitats i particulars que col·laborem amb els actes del "Centenari Pinazo". Jo particularment estic organitzant, junt amb el meu amic Francesc-Andreu García Ibáñez "pakiu", un recital poètic en el que intervindrem (de moment) cinc poetes de la nostra localitat (Antonio M. Herrera, Carles Cano, Eduard Marco Escamilla, Dori Palencia i jo mateix), que de moment hem anomenat "Pinazo en versos". També comptarem amb els músics Salvador Caballer Tarín i José Antonio Ferrando "el Sevillano", que acompanyaran els poemes, mentre que Nerea Sanfélix s'encarregarà de fer un muntatge de vídeo amb imatges sobre els quadres inspiradors dels poemes, i els llocs de referència dels mateixos. Tot estarà (esperem) coordinat de manera simultània, i tenim molta il·lusió en que siga un èxit de públic i de qualitat escènica. El presentador de l'espectacle serà el nostre company del Taller d'Història Local, Cèsar Vercher.
Cartell provisional del recital
Els altres convidats foren els representants dels col·lectius implicats en els actes del Centenari (Taller d'Història Local, Casino Musical, Grup de Danses "El Poblet", Rondalla "Claveles Rojos", etc.), així com Josep Ferriol, en representació dels pintors, la periodista Empar Marco, i el professor Javier Pérez Rojas, que és tota una autoritat en l'obra de Pinazo. També van estar a la recepció els representants de totes les formacions polítiques de la Corporació Municipal, amb l'alcaldessa Eva Sanchis i la regidora de Cultura Tatiana Prades al capdavant.
Foto: web Ajuntament de Godella
Foto: web Ajuntament de Godella
Després del sopar, cadascun de nosaltres parlàrem dels nostres projectes, encara que molts d'ells no estan acabats d'enllestir. El temps se'ns cau damunt com una llosa, i encara hem de confiar en la Diputació pel finançament dels actes, però la disposició de tots és ferma, i esperem que tot siga d'allò que reste per sempre a l'imaginari del nostre poble.
José Ignacio Casar Pinazo amb l'alcaldessa i alguns dels convidats
Amb Toni Portilla, secretari del THLG
Vull donar les gràcies a José Ignacio Casar Pinazo, i a la seua dona Asun Tena, que foren uns magnífics amfitrions, així com al professor Pérez Rojas, que ens posà una mica al corrent d'alguns aspectes tècnics i artístics de l'obra de Pinazo, i Carlos González Triviño, coordinador del Centenari, que ens va informar de l'ambiciós programa d'exposicions que tindran lloc al llarg de l'any, i que té previst el nostre poble com a principal protagonista de l'Any Pinazo.
***
Amb la llauradora... (Totes les fotos són d'Andreu García)
