"Micro obert" a la Plaça del Llibre de València

Llegint els meus poemes (Foto: Isabel Català)

Avui dissabte, dia 3 de novembre, a les 12,45 hores, l'AELC havia organitzat una lectura pels socis a "micro obert", dins dels actes de la Plaça del Llibre. Jo em vaig apuntar, i fins a la Plaça de l'Ajuntament de València ens hem dirigit Isabel i jo (en "metro" per suposat), per gaudir de l'acte i llegir els meus darrers poemes.

Vicent Penya era l'encarregat de l'organització de les lectures, i jo he estat el darrer, doncs, ha hagut un malentès, i sembla que m'havien confós amb la Mª Carme Arnau. En primer lloc he llegit el poema "A frec de terra", que va sorgir per les lletres que li vaig fer a les buleries de Josep Aparicio "Apa", que ell va desestimar, i que ha estat publicat al llibre "Ponts d'aigua", amb pintures de Joan Pasqual, que va estar editat per "Pagès editors" a principis d'enguany. A continuació he llegit "Trencar bardisses", un poema que formarà part del llibre "Per la vida, arts i lletres solidàries", que serà presentat el proper 24 de novembre a la "Biblioteca Vapor Vell" de Barcelona. El poema està inspirat en una il·lustració del meu amic Ramon Navarro Bonet, i també tracta com l'anterior del tema dels refugiats. Els beneficis seran la nostra aportació a la Marató de TV3 del 2018, que està dedicada a la lluita contra el càncer. Quan he acabat de recitar-lo, m'ha sortit de l'ànima: "Bé, moltes gràcies! Això és el que hi ha..." A algunes persones li ha arribat el comentari... De fet, m'ho han fet arribar. 

Foto de família (Isabel Català)

En acabar l'acte, i després de la "foto de família", hem anat a dinar a Lizarrán, que és una franquícia de pinxos i plats bascos, però abans encara hem pogut gaudir una mica de la presentació del llibre "El barri de la plata" de Julià Guillamon, que per cert he comprat i he mamprès a llegir. Puc assegurar-vos que és molt bo. 

Presentació del llibre de Julià Guillamon (Foto meua)

Isabel se n'ha anat de compres, amb la meua filla Núria, que també s'ha apuntat al dinar, i a mi encara m'ha donat temps per donar un volt per la ciutat i fer-me un cafè al "Lisboa", mentre per la tele estaven fent un partit de futbol, que no tenia cap interès (almenys per mi).

La Llotja (Foto meua)

El Mercat Central (Foto meua)

I això ha estat tot el que ha donat de sí aquest dissabte.

***

03/XI/2.018 

© Francesc Arnau i Chinchilla

El Llagostí Literari 2016

Imatge del blog "Llagostí Literari 2016"

      El passat dissabte, 7 de maig, es va celebrar a Vinaròs el "Llagostí Literari", una cita que cada any convoca l'AELC, en una comarca distinta del país, i al voltant d'una especialitat gastronòmica que identifica el lloc d'origen. En aquest cas el producte era el llagostí, que a Vinaròs és totta una senya d'identitat.

      Abans havien estat totes les convocatòries que Francesc Mompó i Ramon Guillem van fer des de "L'Anguila Literària" a Catarroja, el "Bolet Literari" a Otos, "La Cassola Literària " a Xàtiva, "El Figatell Literari" a Oliva, i "El Xai Literari" a Sagunt. 

      El meu amic Rafa i jo, arribàrem amb temps de sobra, i ens dirigírem al Mercat Municipal, on estava prevista la primera lectura dels texts. Esmorzàrem al bar del mercat i després de les lectures, ens dirigírem, sempre sota la guia de Mariola Nos, una amfitriona de luxe, al forn de "Ca Massita", a la llibreria de l'Espai Mariola Nos, i a la Fundació Caixa Vinaròs, ubicada en un edifici que abans sembla que va ser una fàbrica de codonyat. Molt interessant el museu etnològic, amb una esplèndida exposició d'eines de tota mena, quadres, balancins vienesos, i del deportat a Mauthausen vinarossenc, que va donar tot el seu arxiu a la Fundació (fins i tot el pijama a ratlles...). 

Al mercat de Vinaròs (Imatge del Facebook de l'alcalde)

Després ja ens dirigírem al restaurant "Rafel lo Cristalero", on teníem encomanat el dinar, i on vam acabar de llegir els nostres escrits per a l'ocasió, en acabar l'àpat. 

Ací us deixe el meu:

EL LLAGOSTÍ DE VINARÒS

Si parlem de marisc

jo sóc més de cigales

que no pas de les gambes,

dels rojos ni dels crancs...

Però aquest llagostí

d’ací de Vinaròs

em sembla un prodigi,

amb les cues pintades

dels tons republicans.

Això sí, s’han de fer

quan a penes al foc,

no cal treure-li el gust,

uns segons a la planxa

per a cada costat

amb un grapat de sal,

 ben calents se’ls fotem

sense cap mirament.

Els humans no serem

ni caníbals ni monstres,

ni crustacis ni artròpodes,

però som i serem

els millors predadors

de la història del món...

***

Francesc Arnau i Chinchilla

      Sembla que l'Ajuntament de Vinaròs publicarà un llibre amb tots els escrits que es feren per a l'ocasió. Ací podeu llegir la crònica de l'amfitriona, que també ha estat publicada al Diari digital "La Veu":

http://platsliteraris.blogspot.com/2016/05/els-lletraferits-sinspiren-amb-el.html

http://www.laveupv.com/noticia/19922/els-lletraferits-sinspiren-amb-el-llagosti-literari-de-vinaros

***

Programa del "Llagostí Literari"

***