"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dissabte, 30 de juliol de 2016

Els partits espanyols no saben fer pactes de govern

Accepta... o no? (Imatge de Google)
En aquest nou article, he volgut fer un pronòstic del que pense que passarà a les properes dates, abans de que anem a unes terceres eleccions, que segons sembla ningú no vol però no posen la solució per a que això no esdevinga.

Pense que m'he llençat al buit, però tampoc no tinc res a perdre. Com dic a l'article:

"No sóc cap expert en política, tan sols un prejubilat de la Ford sense telèfon mòbil, que moltes vegades desitjaria tirar la televisió pel balcó (mirant primer que no passe cap vianant pel voravia), lector empedreït, blocaire  amb certes aficions literàries, i que procura llegir tots els dies els diaris."

Ací teniu les meues reflexions. Espere no ferir cap sensibilitat:


Els partits espanyols no saben fer pactes de govern

Aquesta asseveració del títol és una realitat. Acostumats al bipartidisme i, a més a més, sempre parlant dels tripartits d’una manera pejorativa, i fins i tot, despectiva, ara resulta que els toca a ells, i la veritat és que no saben per on sortir-se’n...

Uns per prepotència, uns altres per por, i la majoria per rancúnia, però el cas és que Rajoy, que ha estat el candidat més votat, sembla “la lletja del ball”. Ningú no el vol treure a ballar, i fins i tot volen encolomar-lo al contrincant, sinó, què es pot pensar després de les declaracions d’Albert Rivera qui, després de perdre un grapat de vots a la “segona volta”, es veu amb l’autoritat moral de recomanar-li al Borbó que li diga a Pedro Sánchez que s’abstinga a la segona ronda de les votacions de la investidura, quan ni tan sols el seu partit (que és més dretà que el mateix PP) no ho té clar. Almenys, això és el que diu...


El gran pacte que molts desitgen (Imatge del Google)

I ara la gran pregunta:

Què passarà?

Al llarg d’aquesta setmana, el rei rebrà els representants dels partits (ERC i Bildu han declinat ser rebuts pel monarca). El proper divendres, 29 de juliol, Ana Pastor, la flamant presidenta del Congrés dels Diputats, anunciarà si convoca el debat d’investidura, i a partir d’ací es posa el rellotge en marxa per tal d’aconseguir el recolzament majoritari dels diputats (en la primera votació per majoria absoluta, i en la segona per majoria simple). Si no és així, hi haurà dos mesos de descompte, i es convocaran eleccions pel proper 27 de novembre. Si pel contrari, el candidat proposat sí que és investit com a president del govern, el  Consell de Ministres del 23 de setembre podria aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, que és fonamental per a quadrar caixa amb Brussel·les.


L'antic bipartidisme que sembla haver-se acabat (Imatge del Google)

Pense que ningú no diu el que pensa, com en una partida de pòquer, i que al final, quan vegen que estan abocats a unes terceres eleccions es trauran la carasseta. Fins i tot, sembla que Rajoy ha pactat alguna cosa amb els nacionalistes, que fins fa pocs dies eren el Dimoni. Ara tots els partits estan mesurant quina estratègia els va millor per a perdre el mínim nombre de vots, en cas d’anar a uns altres comicis. Pense que a ningú no li convé la repetició (almenys als partits que poden pactar amb el PP). 

Potser els socialistes són els que pitjor ho tenen. Van poder formar un govern d’esquerra i ara el mateix han de deixar governar a Rajoy en minoria, fins i tot abstenint-se si cal en la segona votació de la investidura. Temps al temps...


La vella i la nova dreta (Imatge del Google)

Açò és el que jo pense que passarà, i si m’equivoque tampoc no passa res. No sóc cap expert en política, tan sols un prejubilat de la Ford sense telèfon mòbil, que moltes vegades desitjaria tirar la televisió pel balcó (mirant primer que no passe cap vianant pel voravia), lector empedreït, blocaire  amb certes aficions literàries, i que procura llegir tots els dies els diaris.

***
27/VII/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

La "lletja del ball" (Imatge del Google)
Ací podeu llegir l'article al Diari digital "LA VEU":



***

1 comentari:

  1. Coincidisc molt amb tu, Francesc, i pense que és el millor desitjable per a solucionar el problema de les perifèries, i no només català, que el PP s'avinga amb els nacionalistes de tota mena, i que al final hi haurà un pacte, si no no sé per on eixirà... en fi, les forces fàctiques. Espere no haver-les de veure ni haver d'esborrar tots els nostres escrits de la xarxa, és pitjor per alguns, com tu, que ja els has publicat a paper, tot i que tot el que es publica resta, sempre resta, en les ments o cossos nobles com en els no nobles.

    Vicent

    ResponElimina