"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

divendres, 19 de juny de 2015

Viatge a París (VI): "El bressol de la Cultura i de la Modernitat..."


Una imatge del Museu del Louvre (Foto: Elisa Pont)
      El dissabte, 6 de juny, teníem un dia ple de sorpreses, segons el programa d'Elisa. Ens proposem  visitar monuments emblemàtics de la capital francesa  i alguns d'ells de tota la cultura que de sempre hem tingut a Occident com a germen de la nostra. I parle de totes les obres que es conserven al Museu del Louvre, però també de l'Arc del Triomf de "l'Etoile", i de la Torre Eiffel, el gran regal que l'enginyer francès Gustave Eiffel va fer a França. 

A l'Arc del Triomf (Foto: Elisa Pont)

      Després del desdejuni, com cada dia, se n'anem al metro, i ens dirigim (després de fer algun transbord que no sabria explicar) cap a l'Arc del Triomf de "l'Etoile", un monument que va ordenar fer el mateix Napoleó, després de la victòria a "Austerlitz" l'any 1806, però que fins el 1836, no va ésser inaugurat. La veritat és que el monument és espectacular, i no m'agrada emprar aquest adjectiu, però és cert que en aquest cas s'ho mereix.

Les botigues de luxe (Foto: Elisa Pont)



"Avenue des Champs Élyssées" (Foto meua)



          





















***



      Als Camps Elisis hi ha tot un munt de botigues de luxe, i nosaltres anem davallant pel voravia de l'esquerra, fins que, Elisa i Raúl  al FNAC entren per comprar un ordinador. Nosaltres esperem veient passar tota una desfilada de diversitat com tan sols es pot donar en aquests llocs. Al final de l'avinguda, hi ha una fira gastronòmica, on es poden trobar productes de totes les regions franceses (Vins, formatges, patès, etc.). Tot un luxe pels bons "gourmets".

Fira Gastrnòmica als Champs Élyssées (Foto meua)

      Arribem fins l'Obelisc més famós del món, i ens endinsem al Districte on està el Palais- Royal per dinar en un bar normalet. Després del dinar (jo he demanat pollastre), encara hem pogut admirar l'edifici de l'Òpera, i travessem els magnífics i ben cuidats jardins del Palau Reial, per dirigir-nos al Museu del Louvre. Tan sols tenim escassament dues hores per fer la visita, i per això he decidit triar el que més interès em motiva. Concretament, després de tenir ja les entrades i el plànol amb les sales del museu, visitarem les dels pintors italians (sobretot per veure les obres de Leonardo), les escultures de la Grècia Antiga i de Roma, i la sala de l'Antic Egipte, que per mi és un dels temes que m'arriben allà endins.

Entrada al Louvre (Foto meua)
La Victòria de Samotràcia (Foto meua)

      Hi ha moltíssima gent, i el mateix que aquest matí als "Champs Elysées", de totes les nacionalitats del món. Les mesures de seguretat, com sempre, són extremes, i nosaltres comencem la visita, Ens trobem en primer lloc amb la impressionant escultura de la "Victòria de Samotràcia" a les escales, convidant-nos a gaudir de totes les escultures de la Grècia antiga, i també de Roma. Passem de llarg i ens endinsem en les sales dels pintors italians, que estan per ordre cronològic. La quantitat i la qualitat de les pintures és impossible de descriure en paraules. Anem passant les grandioses sales farcides d'obres mestres, cercant on està la més famosa de les pintures del Louvre. Es tracta de "La Gioconda", que formava part del patrimoni del gran Leonardo Da Vinci, i que va passar al tressor reial de França, al donar-li asil el rei Francesc I al (per a mi) més gran artista del Renaixement italià. També podem admirar a la mateixa sala les obres de Leonardo, "La Verge de les Roques", i "La Mare de Déu i l'infant amb Santa Anna". Les altres obres de Leonardo que es conserven al Louvre, han estat cedides per a una exposició, però amb aquestes he tingut prou. També he gaudit de quadres de Rafael Santi, del gran Caravaggio, i del gran quadre de Paolo Veronese "Les noces de Canà", que ocupa tota una paret d'aquelles del Louvre (990 x 666 cms).

Una obra de Cimabue de l'any 1280 (Foto meua)

Un Leonardo da Vinci (Foto meua)

"La Verge de les Roques" de Leonardo (Foto meua)


      I ara ja passem a les sales de les escultures de l'Antiga Grècia i de l'Imperi Romà. Tornem a contemplar la magnífica escultura de la "Victòria de Samotràcia", i la veritat és que ens passa el mateix que a les sales dels pintors italians, s'emborratxem de tanta bellesa, i ens ve de sobte una mena de Síndrome de Sthendal. Ja em va passar també fa uns anys quan vaig visitar les sales de Velázquez i de Goya al Museu del Prado. Nosaltres tenim un objectiu en concret, que és contemplar una de les més importants icones d'Occcident. La "Venus de Milo", que per cert, és d'autor desconegut. Imagineu-vos quin artista va fer al segle I abans de Crist (fa més o menys 2200 anys) una escultura que ha marcat el cànon de la bellesa femenina des de fa tants segles... 




Sens dubte tot un geni!


La Venus de Milo (Foto meua)

      Ja per finalitzar la nostra visita, ens dirigim a les sales de l'Antic Egipte (una de les meus dèries), que per cert van ser les principals impulsores del museu, arran de la campanya de Napoleó per aquells indrets. Les sales estan organitzades de manera didàctica, per aprendre tot el que aquella civilització ens va transmetre. Tot està dividit de forma temàtica (l'escriptura, la religió, els instruments, els objectes, els mobles, les joies, etc...). I la veritat és que veus coses que semblen increïbles  Per posar un exemple, les cadires estaven trenades amb cordell igual que avui, i el mateix passa amb les joies i el maquillatge de les dones... Si també afegim que la cervesa la van fer ells per primera vegada, i també el pa, el mateix que moltes altres coses, tan sols puc dir el mateix que el meu amic Ximo em va contestar a la pregunta de que quina era la seua opinió d'aquesta gent: "Eren extra-terrestres!"

 I es va quedar del més a gust. Jo des de fa molts anys també ho pense així...

Esfing a la sala de l'Antic Egipte (Foto meua)

Sarcòfag (Foto meua)


        Una miqueta atabalats, i també com he dit abans, ebris d'art, se'n sortírem a esperar a Elisa i Raúl, que havien anat al nostre apartament a deixar l'ordinador que havien comprat pel matí. El nostre següent destí era un dels més famosos de París, encara que té un poc més de cent anys (construïda al 1889), però ja us puc dir a tots els que viatgeu a la capital francesa, que no us podeu perdre aquesta visita. Ja per començar, cal admirar tot el conjunt dels "Champs de Mars", on es va ubicar l'Exposició Universal de París de l'any 1889. La Torre és impressionant, i encara més si pensem que era una mostra que pensaven desmuntar. Això és el que fa grans a aquells homenots, com és el cas de Gustave Eiffel, el gran enginyer francès, que també va participar a la construcció del Canal de Suez, on va col·laborar amb el gran Ferdinand de Lesseps, i que li va deixar a la nació francesa un monument que és tot un referent per a tot el món, i que com hem pogut constatar avui, és visitada per persones de totes les cultures, races i condicions. tan sols puc dedicar-li al gran Eiffel, del que ja havia vist alguns ponts a Portugal,  una expressió en la seua llengua: CHAPEAU!!!

Els Camps de Mart (Foto: Elisa Pont
A la base de la Torre Eiffel (Foto: Elisa Pont)


      Pugem primer a la segona planta, on està el restaurant "Jules Verne", i les vistes són impressionants, però nosaltres volem anar fins el més alt. Hem d'esperar cues "quilomètriques", però el resultat "val la pena". Al cim de la torre, fins i tot es nota el balanceig, però gaudim d'una vista panoràmica de París que no es pot veure des de cap lloc. Hi ha una sala on estan les assenyalades les direccions dels edificis més alts de tot el món. A Espanya hi ha una referència a la Torre de Comunicacions de Collserola de Barcelona. També es conserva al més alt de la Torre, l'habitatge on l'enginyer francès rebia les visites, amb una reproducció de la que el gran inventot Edison li va fer amb motiu de l'Exposició de 1900, on li va regalar el fonògraf que havia presentat en aquell esdeveniment.

L'ombra de la Torre Eiffel sobre els Camps de Mart (Foto meua)

      Quan ja ens reunim, a l'eixida del museu amb Elisa i Raúl, tornem a casa amb el metro. Al passar pel més alt dels Camps de Mart, ben a prop de l'estació, hi ha moltes parelles ballant tangos. Gardel era parisenc, i sembla que en aquesta ciutat totes les manifestacions artístiques tenen el seu espai. Arribem a casa rebentats de tant de caminar, encara que avui almenys ens ha respectat el temps. Res a veure amb l'aire saharià d'ahir. L'ambient és fresc, com a les comarques del nord que conec (Navarra, Euskadi, Astúries, etc.), i per la nit encara més...

Vista del Sena des de dalt de la Torre Eiffel (Foto meua)

      Després de la dutxa i el sopar, els fills de Ximo comproven l'ordinador que han comprat, i se n'adonen que el teclat és en francès, i que cal anar demà al FNAC dels "Champs Elysées" a canviar-lo, o a que els tornen els diners. La veritat és que demà tenim el dia prou "justet", i aquesta circumstància encara ens va a fer perdre el cul molt més, com si fórem uns autèntics bojos...

***
             
       JUNY 2015
                                                       Francesc Arnau i Chinchilla

"Gran Torino", un cotxe aparcat ben a prop de l'apartament

***

1 comentari: