"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dimarts, 16 de juny de 2015

Viatge a París (V): "Al cor de la ciutat vella..."


 Catedral de Notre-Dame de París (Foto: Elisa Pont)
      Al nostre segon dia a París, amb la incorporació de Raúl, guanyem en joventut sobretot, i ens posem en camí ben prompte. Com ahir, el despertador ha sonat a les 8 del matí, i la veritat és que avui he descansat molt millor. Ximo i jo anem al forn que tenim ben a prop per a comprar els croissants del desdejuni, que són molt bons.

Al Centre Pompidou (Foto: Elisa Pont)
      Després del desdejuni ens dirigim al "metro", el nostre principal mitjà de transport de tots els dies que passarem a París, i després d'alguns canvis de línia, (dels que no sabria explicar-vos), apareguem al Centre Pompidou, on ens fem algunes fotos. No hi ha massa gent a aquestes hores, i aprofite per a comprovar una de les grans atraccions de les que parlava fa molts anys l'escriptor Henry Miller, els urinaris públics de la capital francesa. La veritat és que no tenen res a veure amb els que ell va conèixer ("Art Nouveau"), però puc dir que són el darrer model del mercat. També passem per "La Fontaine Stravinsky" ("Fontaine des Automates"), i després de travessar el Pont sobre el Sena, tenim previst visitar "Notre Dame", tot un referent de l'art gòtic, i una de les primeres esglésies construïdes a París. La veritat és que tot aquest espai, reservat al culte, ha esdevingut un mena de símbol per a tots els visitants, sense que la seua confessió religiosa siga cap obstacle. 

"La Fontaine Stravinsky" (Foto: Elisa Pont)
      Pel camí ens aturem en una terrassa per refrescar-nos una mica. La borsa d'aire saharià que s'anunciava ens ha seguit, i la calor comença a notar-se. La visita a la Catedral de "Notre-Dame" és obligatòria per tothom que visite París. Es respira un aire d'antigor i d'autenticitat, que és difícil de trobar en altres llocs. Dintre d'aquests murs s'ha escrit la Història de França.

Interior de "Notre-Dame" (Foto: Elisa Pont)

"Notre-Dame" des de l'altra riba del Sena (Foto meua)

      Quan sortim de la Catedral, ens dirigim a la "Rive Gauche" del Sena, passant per les tendetes que hi ha al costat del riu, on es poden comprar "souvenirs". Ens topem amb l'església de "Saint Severin", ben a prop del "Barri Llatí", que és al costat de "La Sorbonne", per això va rebre aquest nom, doncs els estudiants utilitzaven en aquells temps el llatí com a llengua vehicular. Aquest lloc va ser mític per a la vida bohèmia dels artistes de tot arreu que s'establiren a la ciutat francesa en les primeres dècades del segle passat (sobretot pintors). Avui està tot ple de locals (molts restaurants i tendes de "souvenirs"), doncs, l'afluència de turistes és molt important. Ben a prop, ens trobem amb la llibreria "Shakespeare & Co.", una autèntica joia que Elisa havia previst al programa.

A la taula de treball de Sylvia Beach (Foto: Elisa Pont)

      Allí es va publicar per primera vegada "Ulysses" de James Joyce, i la seua fundadora Sylvia Beach, va acollir al llarg dels anys molts dels autors americans de la "generació perduda" (Hemingway, Henry Miller, Anaïs Nin, Ezra Pound, Scott Fitzgerard, Gertrude Stein, etc...). A més a més, es conserven els mobles originals i moltes fotografies de tots els personatges que passaren per la llibreria, que s'ha convertit en un autèntic museu. 

Les parades al costat del Sena (Foto meua)

La llibreria "Shakespeare &Co." (Foto meua) 
      Després se n'anem a cercar el "Café Le Procope", on Elisa ha reservat taula, un cafè restaurant dels més antics de París, que va ser fundat l'any 1686 per un emigrant sicilià, i que freqüentaven Voltaire, Rousseau, Diderot i molts personatges de l'època. Ens costa una mica trobar-lo, i després d'unes quantes voltes per la zona, plànol en mà, (les distàncies ací són considerables) per fi el divisem a la "Rue de l'Ancienne Comédie", ben a prop del "Boulevard St. Germain". És un lloc ple d'història, que està decorat com si no hagués passat el temps, amb les parets plenes de retrats dels personatges cèlebres que han passat per allí, i també amb frases i sentències de tots ells. El menjar és de molt bona qualitat, i no massa car, en comparació a la categoria del lloc on ens trobem. He demanat una amanida amb tàrtar de vedella, i de segon plat, entrecot de bou amb una salsa de vi de Borgonya, tot regat amb un vi rosat de "La Provence" boníssim. De postres cafè i copa de conyac.

La casa on va morir Voltaire, que avui és un hotel... (Foto meua)
Hi ha una inscripció, i també uns versos de Charles Baudelaire:


"L'aurore grelottante en robe rose et verte
S'avançait lentement sur la Seine déserte,
Et le sombre Paris, en se frottant les yeux,
Empoignait ses outils, vieillard laborieux."


      Després de reposar una mica, ens posem en camí per tota la ribera esquerra del Sena, on ens anem trobant edificis emblemàtics del país veí (L'Institut Francès, la casa -avui és un Hotel- on va morir Voltaire, el Museu d'Orsay, "L'Assemblée Nationale", "L'Hôtel des Invalides" -on està la tomba de Napoleó-, etc....). Ens dirigim al "Pont de l'Alma", on tenim els "tickets" per embarcar-nos al "Bateaux-Mouches", que ens farà una passejada pel Sena. La calor encara "apreta", i ens aturem a una terrassa per refredar-nos. La veritat és que, com diu el meu amic Ximo, tiren amb bala, i de quatre begudes ens cobren el mateix que si haguéssem sopat...

Museu d'Orsay (Foto: Elisa Pont)
"Harley Davidson" a la Rive Gauche du Seine" (Foto meua)

      La veritat és que el viatge amb el "Bateau" val la pena, sobretot per les explicacions que ens fan arribar per la megafonia en un grapat de llengües. Hi ha molt de turisme asiàtic, el mateix que ahir a Versalles, i gaudim dels ponts sobre el riu, dels que destacaria el d'Aleixandre III, enfront mateix de la tomba de Napoleó, que va ser regalat pel Tsar de Rússia amb motiu de l'Exposició Universal de París del 1900. Rodegem les illes de "la Cité" i la de "St. Louis", on van començar a habitar els primers parisencs, per acabar, en la direcció contrària a admirar el Museu del Louvre, el Jardí de les Tulleries, l'Obelisc, "Le Grand Palais", i la incomparable "Tour Eiffel", tot un símbol de la modernitat i del avanç dels nostres veïns arran de l'Exposició del 1900, de la que ja us he parlat.

Al "bateau" pel riu Sena (Foto: Elisa Pont)

Pont d'Aleixandre III (Foto: Elisa Pont)
La "garseta" al costat de la Torre (Foto meua)

   
A la Tour Eiffel, el monument més fotografiat de París





D'altra banda, hem tingut sort, doncs, al llarg del viatge pel Sena sembla haver-se retirat la llengua d'aire del Sàhara. No hem passat gens de calor, i sembla que aquesta nit, fins i tot hi haurà alguna tronada.

  







  

     
    
























      En efecte, quan arribem a casa ens apropem abans al "Carrefour" per comprar alguna cosa per sopar (formatges, vi, iogurts, etc.), i hi ha un núvol que fa que encara ens mullem, per a que no puguem dir que no ens ha plogut a París (cosa habitual segons els comentaris de tota la gent que hi ha estat). De sobte la temperatura ja és la normal per a les dates en que ens trobem (23º C). Se n'anem a sopar, i després encara eixim pel districte a copsar l'ambient de la nit.

Raúl i Elisa en un pub del nostre Districte

      Demà ens espera una jornada plena de sorpreses, però almenys sembla que ja no farà aquesta calor que avui ens ha aplanat.

(Continuarà...)

***  

      JUNY 2015
Francesc Arnau i Chinchilla

1 comentari:

  1. Magnífic reportatge el que ens ofereixes, jo, enamorat com estic de la meua ciutat o millor, del meu barri, ja he oblidat la meua adolescència, quan era la meua il·lusió anar a París i trobar l'amor sota la música de Brassens i el "Ne me quites pas" de Brel.

    Gràcies per la teua crònica Francesc.

    Vicent

    ResponElimina