"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

divendres, 29 d’abril de 2016

"L'estafa electoral" (article a "LA VEU")


"Els candidats del 20-D" (Imatge del Google)
L'actualitat mana, i res més actual que la imminent convocatòria de noves Eleccions Generals, després de que els partits no han estat capaços (després de més de quatre mesos de negociacions) de posar-se d'acord per donar-li viabilitat a cap govern, per dur a terme el que els electors havien manifestat a les urnes.  

En aquest article explique la meua opinió al respecte. Espere que us agrade:

L’estafa electoral
  
S’ha acabat de nou el termini per formar govern, i el rei ha anunciat que no li encomanarà a ningú dels candidats que ho intente, ja que li han manifestat que cap d’ells compta amb el recolzament suficient per a ser envestit.

Els partits, sembla que no saben pactar, i cadascú tan sols vol fer veure que els altres tenen la culpa del fracàs. La veritat és que així no es pot anar enlloc.

Aquestes són les meues preguntes, que li trasllade als partits polítics:

Ara què voleu?

Que votem uns altres?

Que canviem el sentit del nostre vot?

Doncs, no!

Tan sols pot passar que hi haja una gran abstenció, i que aquesta siga la causa principal de que els resultats electorals siguen diferents dels anteriors, i això suposa gairebé una estafa als electors.

Els principals partits de l’Estat han fet açò en aquets darrers quatre mesos:

PP: Immobilisme total del seu líder Rajoy. Tanmateix, els altres membres del partit, ni tan sols l’han intentat substituir.

PSOE: Han fet un pacte amb C’s (Ciudadanos), però han fugit de fer una coalició d’esquerres (amb Podem, Esquerra Unida i les Candidatures d’Unitat Popular), sobretot perquè pensen (no sé si amb tota la raó del món) que Podem els va a fagocitar.

C’s: Semblen els més tolerants del món... Tan sols li posen pegues a pactar amb Podem.

PODEM: La veritat és que han estat sacsejats per gairebé tots els mitjans de comunicació de l’Estat, i ja han fet prou en aguantar el tiró. Ara han llençat la notícia d’una possible coalició electorat amb EU, en el cas d’anar a unes noves eleccions. També han dit que no pactarien mai amb Ciutadans.

Els altres partits (Democràcia i Llibertat, PNV, Compromís, EH Bildu, Esquerra Republicana, etc...) no són determinants, encara que ens sàpiga malament, i no poden decantar per sí mateixos cap un costat o l’altre el sentit dels pactes, com va quedar palès amb el darrer intent de Compromís de fer el “Pacto del Prado”, una reedició a nivell estatal del “Pacte del Botànic”, i tant el PSOE com “Ciudadanos” el rebutjaren.

Així doncs, podem dir que, si no hi ha sorpresa d’última hora, a l’estil del que va passar a Catalunya (cosa aquesta que sembla improbable), el rei signarà el decret de dissolució de les Corts el proper 3 de maig, i automàticament quedaran convocades les properes Eleccions Generals pel 26 de juny, una espècie de segona volta. Cal dir que, aquesta repetició de les eleccions, com ha manifestat el mateix Patxi López, president del Congrés, pot generar frustració i cabreig en la ciutadania, alhora  que veurem quines novetats ens ofereix. Noves coalicions, nous candidats, o més del mateix. Sí és així, tot aquest autèntic muntatge teatral dels darrers mesos, haurà estat un dels majors fracassos de la democràcia espanyola i, a més a més, ens costarà un dineral de les nostres butxaques, que són de les que s’omplen les arques de l’Estat.


27/IV/2.016 
© Francesc Arnau i Chinchilla

"Eleccions del 20-D" (Imatge de Google)

Ací podeu llegir l'article al diari "La Veu":

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/7159/lestafa-electoral

***

1 comentari:

  1. Em sembla, Francesc, un encertat article, jo diria que m'ha emocionat i sorprés l'acció de Compromís, un partit valencià sent cruïlla i clau al final de la legislatura! Meravellós, no ho podríem pensar fa només un parell d'anys.
    I què dir-te de la nova política, pense que els jòvens no inventen mai res, repeten, repetim quan ho som, els encerts i les desgràcies dels nossres avantpassats, de fet cap generació crea gaire de nou, repetim, exceptuant una enèsima part de nova creació, s'han donat en la cara en veure que la política és sempre la mateixa, i han repetit vells arquetips.

    M'ha agradat el teu anàlisi, Francesc.

    Vicent

    ResponElimina