"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dimarts, 19 d’abril de 2016

II Concurs de Narrativa "Burjassot Republicana"


Primer premi en valencià (Foto meua)
      El passat divendres va tenir lloc a la "Casa del Poble", el lliurament dels premis del II Concurs de Narrativa "Burjassot Republicana", del que vaig resultar guanyador del primer premi de la categoria de valencià. Els relats havien de mencionar la ciutat de Burjassot, i la temàtica republicana, encara que fóra de manera circumstancial. Ací podeu llegir la notícia:
     Abans del lliurament es va representar, a càrrec de la Companyia "El Cuarto Globo", l'obra de teatre "De gloria, de mujeres y de fuertes", sobre la poetessa Gloria Fuertes i la seua vessant menys coneguda de lluitadora per les llibertats, pels drets de la classe treballadora i de la dona. 

Representació teatral sobre Gloria Fuertes (Foto: "Burjasspot Republicana")

      Ací us deixe el meu relat "La maleta", guanyador del premi:

LA MALETA

Fins el cementeri de Burjassot s’havien apropat les autoritats locals, amb l’alcalde al capdavant. Després de donar-li el condol, el senyor alcalde havia parlat amb la vídua del finat. Li havia ofert, internar-la a la Residència Municipal. Ella abans volia parlar amb la Maite, que vivia sola i ja havia arribat a l’edat invisible.

Quan els assistents al sepeli s’havien dispersat, la Rosa es va dirigir a la seua neboda i li va dir: “Ets l’única família que tinc. El meu marit i jo recorríem els camins, agafant dels femers tot el que ens podia aprofitar. Temps enrere, ens trobàrem una maleta farcida de diners. Puc assegurar-te que pesava més de vint-i-cinc quilos. Ningú no ho sap. És un secret que hem guardat fins ara. Si em cuides fins a la fi dels meus dies, tot serà teu...”    

La neboda va marxar a casa i s’ho va rumiar. A l’endemà va acceptar la proposició, posant com a condició fer algunes reformes en la caseta on viurien. També era una excusa per intentar trobar l’amagatall de la maleta, però, tot va ésser inútil, i Maite no va ser capaç de trobar-la mai.  

El temps mai no es detura i, la tieta, després d’una davallada com les que solen tenir aquells que mai no han estat malalts, va romandre postrada al llit. Quan estava en les hores més baixes, li va dir a la neboda amb un fil de veu: “Maite... Saps la jardinera aquella on està la pitera?... Allí hi trobaràs la maleta....”

Maite va esperar fins que la tieta va deixar aquest món. Després d’acomiadar el dol, quan es va quedar sola, va fer tot allò que tantes vegades havia somniat. Va treure la terra i allí estava la desitjada maleta. Amb tota la parsimònia, la va obrir. Una borsa de plàstic protegia el contingut. La va agafar i la va bolcar damunt del llit.

Aquells bitllets blaus la van emmirallar. Eren els anomenats diners de Negrín. Des de l’any 1.939, quan va acabar la Guerra Civil, no hi tenien cap valor!    
  
11/III/2.016 
© Francesc Arnau i Chinchilla
***

Ressenya al "Levante EMV" (19/04/2016)


      L'acte estava enquadrat dins de la programació dels "Dies Republicans de Burjassot", que van concloure el diumenge amb la concentració en homenatge als lluitadors per la democràcia i a les víctimes de la repressió franquista, junt a l'obelisc dels Màrtirs de la Llibertat que hi ha a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot.  

Cartell amb la programació dels actes (Imatge de "Burjassot Republicana")

***

3 comentaris:

  1. Molt bo el conte, espere que la trobara morta una volta assabentada de la troballa, sinó...

    Vicent

    ResponElimina
  2. I Enhorabona, Francesc, hi ha moments en què el Cel ens somriu, la teua terra et dóna el que et mereixes.

    Vicent

    ResponElimina
  3. ¡Enhorabuena por el premio, primo! Me ha gustado mucho el relato. Por cierto que mi abuela materna también me enseñó una vez un montón de billetes de la república y me exlipicó a renglón seguido que no tenían ningún valor. Como era solo una cría me costó bastante entenderlo, jaja... Un beso.

    ResponElimina