"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

divendres, 22 d’abril de 2016

"Els papers de Panamà" (article a "LA VEU")


Imatge del Google
Ara li ha tocat als "Papers de Panamà", un tema del que s'està parlant al llarg de tot el mes, i del que no han restat immunes polítics, artistes, empresaris... Tota la "jet-set" de tot arreu del món està salpicada per aquest escàndol que ha costat dimissions de ministres (fins i tot espanyols, que no és gens corrent). L'actualitat mana... 

En aquest article explique la meua opinió al respecte. Espere que us agrade:

Els papers de Panamà

 "L'or circula perquè té valor, però,
els diners tenen valor perquè circulen."
-KARL MARX-

Els darrers dies s’ha revifat als mitjans de comunicació, el tema dels papers de Panamà, conforme van donant-se a conèixer noves filtracions sobre els implicats en aquest cas.

Tot va començar (com sol passar en aquests assumptes) amb un missatge anònim que va rebre el diari alemany “Süddeutsche Zeitung” fa més d’un any. El missatge que deia més o menys: “Hola, sóc John Doe, tinc algunes dades. Els interessen?”, va estar completat amb tot un reguitzell d’informacions en diferents lliuraments, que en total han ocupat 2,6 Terabytes. Segons el rotatiu alemany, és la filtració més gran de la història del periodisme, i per això, van decidir compartir tota aquesta autèntica allau de dades amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICI), que agrupa 376 professionals de més de cent mitjans de comunicació de tot el món, amb el propòsit de contrastar-les i verificar la seua autenticitat.

A principis d’aquest mes d’abril, el despatx panameny Mossack-Fonseca, que es dedica a la creació i manteniment d’empreses “offshore” (vocable anglès que vol dir literalment “ultramar”, però que s’utilitza per designar a les empreses pantalla creades als paradisos fiscals), va denunciar que la seua base de dades havia estat manipulada per agents externs, i a l’endemà es va posar en marxa la publicació de totes les informacions de que disposaven  els mitjans de comunicació del Consorci internacional que hem esmentat abans (ICI). Al mateix temps, la Fiscalia panamenya es va posar a investigar els possibles actes delictius del cas, i totes aquestes circumstàncies van fer que esclatés l’escàndol a nivell mundial.
Imatge del Google

Des de llavors, cada dia estan sortint a la llum nous implicats en totes aquestes pràctiques que, si no són il·legals en tots els casos, són quant almenys contràries a l’ètica, sobretot quan estan realitzades per dirigents polítics, que per altra banda ens pontifiquen als ciutadans de a peu. Esportistes d’élite, artistes, així com molts empresaris i financers dels més importants del món, estan apareixent també dia rere dia a les informacions, com a clients del despatx Mossack-Fonseca, i també estan implicats en aquestes pràctiques un munt de bancs dels més importants del planeta, entre els que podríem destacar HSBC, amb més de 2.300 empreses opaques, Credit Suisse, Landsbanki, Rothschild Trust, etc. Sobretot són sucursals de bancs que tenen la seua seu a Luxemburg, Guernsey, Suissa i Jersey. 

Les dades dels papers de Panamà afecten a més de 200.000 empreses “offshore” creades entre 1977 i 2015 per aquest bufet panameny, que cobra als seus clients 100 euros anuals, però el més greu és que aquest assumpte podria ser tan sols la punta de l’iceberg, doncs, la firma Mossack-Fonseca tan sols és un dels nombrosos despatxos que es dediquen a aquestes activitats en aquell país i, a més a més, estan tots els altres paradisos fiscals, que són una còpia de Panamà en aquestes qüestions, com ara Gibraltar, Liechtenstein, Andorra, Mònaco, Luxemburg, Illes Verges, Bahamas, Seychelles, etc..  

Els darrers casos que han aparegut ens demostren que els paradisos fiscals treballen de forma mancomunada, però la pregunta més important que ens podem fer és: A qui interessa que no desapareguen? La resposta és obvia; existeixen perquè els interessa a les minories polítiques i econòmiques, en una paraula, als poderosos.

Els que perdem som els de sempre. Al reduir-se la recaptació, els Estats han de castigar les rendes del treball i del consum, així com retallar els mecanismes de protecció social (Sanitat, Educació, etc.) i també la inversió productiva.

Per posar un exemple de tota aquesta injustícia que s’està produint a nivell fiscal, cal dir que a l’Estat espanyol es calcula en 144.000 milions d’euros, que es diu molt prompte, els capitals que es troben als paradisos fiscals.

El darrer cas del ministre Soria (que per cert sempre m’ha semblat un clon d’Aznar) ha posat de relleu que la seua dimissió/destitució, no ha estat motivada per fer res il·legal, i que si hagués dit la veritat des del primer moment, el més segur és que encara conservaria la cartera ministerial, però això de no recordar-se de que havia heretat del seu pare aquestes societats, no s’ho creu ningú, i un ministre no pot quedar en evidència de forma tan barroera.

Hi ha uns altres casos (Messi, Bertín, Almodóvar, Crivillé, la família Thyssen, etc.), que són molt mediàtics, però que gairebé tots ells mai no han ocultat la seua intenció d’estalviar tot el que puguen i de tributar el mínim possible, i el mantenir aquesta infraestructura dels paradisos fiscals, la veritat és que els ve que ni de conya.
     
21/IV/2.016 
© Francesc Arnau i Chinchilla

Portada de la revista satírica francesa "Charlie Hebdó" sobre els Papers de Panamà.


***

1 comentari:

  1. Cal, òbviament posar en ordre aquests casos i més si són de polítics, però cal també preguntar-nos: He furtat jo un bolígraf cap vegada? Un que havia quedat oblidat a la taula del despatx? Començant per ací tenim la resposta.

    Vicent

    ResponElimina