"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

diumenge, 15 de març de 2015

Més de 15 anys de Poesia...


(Foto "pakiu"): Llegint el meu poema a Castelló

      Vaig mamprendre a escriure Poesia de manera assídua a principi del nou mil·lenni. Sembla una "boutade", però és ben cert. En un principi havia fet alguna provatura esporàdica, però fins l'any 1.999 no m'ho vaig prendre seriosament. Al principi em feia servir una mica com a teràpia pel meu ànim, però és veritat que tot aquell que escriu, en el fons vol ser llegit pels altres, i per això mateix, vaig començar a enviar els meus poemes als concursos i premis que es convocaven pertot arreu del territori de la nostra llengua. També pensava que era la forma més fàcil de poder ser publicat, una altra de les dèries que afecten a tots, almenys a la immensa majoria dels lletraferits.

(Foto "pakiu"): Amb Vives i Isabel, raonant amb la Regina de la Magdalena

      L'any 2003, en plena efervescència de les mobilitzacions en contra de la que semblava imminent Guerra del Golf, i de la participació de l'Estat espanyol, que sota el govern d'Aznar va involucrar-se fins els ulls (recordeu les armes de destrucció massiva que mai no van aparèixer?). Doncs bé, en aquest context, el meu poema "Brut e diví", que era un homenatge al més gran poeta en la nostra llengua de tots els temps, l'Immortal Ausiàs March, va ser premiat amb la "Flor Natural" del Premi de Poesia Ciutat de Castelló, un guardó que, a més d'ésser de certa importància mediàtica, dintre de les Festes de la Magdalena, també duia aparellat la condició de ser llegit al saló de sessions de l'ajuntament, amb la presidència de l'alcalde de la ciutat (PP) i de la Regina de les festes. Uns dies abans havia estat l'actuació de Lluís Llach al meu poble, i duia una "pegatina" al pit que en aquells temps va fer furor:

Tota una icona que vam dur al pit a l'acte de Castelló (pakiu i jo)


      Tant és així que vaig decidir dur aquesta icona al meu pit a l'acte del lliurament del Premi. El meu amic Francesc Andreu García "pakiu", que va fer les fotografies, també la duia, i va ser tot un encert. A la crònica del diari Levante EMV, edició de Castelló, l'enviat especial, que va signar la crònica amb les sigles V.B. va ressenyar el següent:

      "Francesc Arnau, que llevaba en la solapa de su chaqueta, una pegatina con el eslogan "No a la Guerra" dió lectura al poema ganador y seguidamente dedicó unos versos escritos exprofeso para honrar a la reina de las fiestas de Castelló." (sic)

      Encara guarde a casa el diari amb aquella crònica, que per cert, va ser la primera i la darrera en la que vaig rebre un premi d'aquella importància.

(Foto "pakiu"): Amb tots els acompanyants, familiars i amics, després de l'acte...


      Ho vaig explicar tot en unes "Noves Rimades", que ací podeu llegir... Va ser un 15 de març, com avui, però ja han passat una dotzena d'anys: 

CRÒNICA  EN NOVES RIMADES


Vaig a contar

què va passar

quinze de març,

a Castelló

fou l’ocasió

saló de plens

molt de nivell

acompanyat

dels familiars

Núria vingué

no així Guillem

alguns amics

grossos i prims

Pakiu i el Roig,

Vives... com no!

Flor natural

tot un regal

per debutar

millor no cal
                              
d’Ausiàs March

l’ànima i carn

brut i diví

l’aigua i el vi,

glossat, lloat,

místic i amant...

I al parlar

vaig deixar clar

que sóc l’Arnau

i vull la Pau!

Portava doncs

per als mirons

escrit al pit

això que he dit:

NO A LA GUERRA!

DONEN CAGUERA!

Vaig començar

atrafegat

i poc a poc

com un badoc
                                                              
vaig acabar

de recitar

com un actor

de professió

i al final

com un xaval

vaig dedicar

solemne i clar

flor i poema

per a Elena

Regina de

la Magdalena

el darrer vers

fou ex-profés

fet i signat

i contrastat

a Castelló

puc dir-ho jo

vaig tocar el cel

per uns moments

qui l’ha tocat

vol repetir

jo que ho he fet

us ho puc dir.

I el dinar

en “Eleazar”

un restaurant

ben situat

i a més a més

recomanat

la carn vol carn

fins per menjar

i el mateix

passa amb el peix.

Jo sóc aquest

que manifest:

Francesc Arnau

home de pau

amb ideals

vers i legals

si em voleu

ací em trobeu.    

***

24/III/2.003


 Francesc Arnau i Chinchilla   

2 comentaris:

  1. Una reivindicació molt fresca a la manera estellesiana, ja ens coneixem més de nou anys, quan jo vaig començar amb el meu bloc allà pels anys 2006, ja han passat anys i encara segueixes donant la teua ploma de bades, jo no sabria publicar i guanyar-me la vida amb açò, però tu, Francesc, tens la senzillesa i la grandesa de donar-nos de franc, de bades o gratis la teua paraula, jo la gaudisc sempre.

    Una abraçada des de València

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  2. Orgullós d'haver pogut compartir amb tu aquest gran dia, i d'haver-te escoltat dir que amb aquell premi gairebé tocaves el cel.

    ResponElimina