"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dilluns, 22 d’octubre del 2018

"Las bragas", amb el meu cosí Domingo, al Teatre "Círculo" de Benimaclet

Domingo Chinchilla i Maricruz Rodríguez, protagonistes de "Las bragas" 



El passat dissabte, 20 d'octubre, vaig assistir-hi a la representació de l'obra "Las bragas", original de l'autor salmantí Alfonso Zurro, al Teatre "Círculo" de Benimaclet, que per cert, ara estan celebrant el 25è aniversari des de que es va posar en marxa aquest projecte de teatre independent. Aquesta original comèdia fou estrenada l'any 2007, i ara podem gaudir d'una nova visió a càrrec de "La Senda", amb la direcció d'Ana Campos del Alcázar i la interpretació de Maricruz Rodríguez i del meu cosí Domingo Chinchilla. Cal dir que no es tracta de la tòpica "guerra de sexes", i que l'obra va molt més enllà. A la comèdia de Zurro, el surrealisme de les escenes és evident, i mai no saps ben bé si el que estàs veient és la realitat, o la representació onírica del que pensen els personatges.

Tot comença quan Estrella decideix treure els draps bruts del seu matrimoni amb Bernabé, al llarg d'una nit. L'incident que fa desencadenar tota la trama, el pretext d'Estrella és que troba unes bragues roges a la butxaca de l'americana del seu marit. Aleshores mamprenen a sortir totes les frustracions, les quimeres, les intimitats entre els dos, i fins i tot la violència.

Ell és un astrònom que es dedica  a comptar estrelles, subvencionat pels poders públics, mentre que ella és una antiga "tonadillera" que va patir un problema a les cordes vocals, i va passar a dedicar-se a la interpretació, per fer esporàdiques aparicions als anuncis televisius i d'altres actuacions de poca importància ni cap interès artístic. Bernabé col·lecciona ous de diversos indrets del món, i vol demostrar la teoria de que el Cosmos és de forma oval, mentre que Estrella ha fet de Jackie Kennedy el seu objecte de veneració suprema, fins l'extrem d'haver-la canonitzat. Alhora, també li fa confidències a un peixet, a qui considera el fill que Bernabé mai no li ha donat.

L'obra té una durada d'hora i mitja, i està molt ben conduïda per la directora, mentre que els dos protagonistes fan una demostració d'interpretació magistral, amb un control corporal esplèndid, i una dicció clara, que es d'agrair en un text tan complex, farcit de jocs de paraules, refranys i neologismes.

L'escenografia és original i feta amb molta cura, de manera gairebé artesana, donant-li a l'escena una atmosfera irreal, on els llums del sostre, la pissarra del fons on van apareixent els horaris de cadascuna de les seqüències, la taula del centre, i tots els altres elements escènics, endinsen a l'espectador en l'univers oníric de l'obra. També els efectes de so, veu en off, ambientació musical, etc., estan molt aconseguits, sense desmerèixer en cap moment la resta de la funció.

Ja per finalitzar, és molt d'agrair que haja estat tot el mes d'octubre al cartell del Teatre "Círculo" de Benimaclet. És molt recomanable, i els interessats encara teniu aquest cap de setmana per gaudir d'aquesta excepcional representació teatral. Ja sabeu, els propers divendres, dissabte i diumenge, a les 20,30 hores encara teniu l'oportunitat de veure-la.

CLICANT ACÍ  podeu fer les reserves.

No us ho perdeu!!!   

Cartell de l'obra

22/X/2.018 

© Francesc Arnau i Chinchilla        

*** 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada