"L'estafa electoral" (article a "LA VEU")

"Els candidats del 20-D" (Imatge del Google)

L'actualitat mana, i res més actual que la imminent convocatòria de noves Eleccions Generals, després de que els partits no han estat capaços (després de més de quatre mesos de negociacions) de posar-se d'acord per donar-li viabilitat a cap govern, per dur a terme el que els electors havien manifestat a les urnes.  

En aquest article explique la meua opinió al respecte. Espere que us agrade:

L’estafa electoral

  

S’ha acabat de nou el termini per formar govern, i el rei ha anunciat que no li encomanarà a ningú dels candidats que ho intente, ja que li han manifestat que cap d’ells compta amb el recolzament suficient per a ser envestit.

Els partits, sembla que no saben pactar, i cadascú tan sols vol fer veure que els altres tenen la culpa del fracàs. La veritat és que així no es pot anar enlloc.

Aquestes són les meues preguntes, que li trasllade als partits polítics:

Ara què voleu?

Que votem uns altres?

Que canviem el sentit del nostre vot?

Doncs, no!

Tan sols pot passar que hi haja una gran abstenció, i que aquesta siga la causa principal de que els resultats electorals siguen diferents dels anteriors, i això suposa gairebé una estafa als electors.

Els principals partits de l’Estat han fet açò en aquets darrers quatre mesos:

PP: Immobilisme total del seu líder Rajoy. Tanmateix, els altres membres del partit, ni tan sols l’han intentat substituir.

PSOE: Han fet un pacte amb C’s (Ciudadanos), però han fugit de fer una coalició d’esquerres (amb Podem, Esquerra Unida i les Candidatures d’Unitat Popular), sobretot perquè pensen (no sé si amb tota la raó del món) que Podem els va a fagocitar.

C’s: Semblen els més tolerants del món... Tan sols li posen pegues a pactar amb Podem.

PODEM: La veritat és que han estat sacsejats per gairebé tots els mitjans de comunicació de l’Estat, i ja han fet prou en aguantar el tiró. Ara han llençat la notícia d’una possible coalició electorat amb EU, en el cas d’anar a unes noves eleccions. També han dit que no pactarien mai amb Ciutadans.

Els altres partits (Democràcia i Llibertat, PNV, Compromís, EH Bildu, Esquerra Republicana, etc...) no són determinants, encara que ens sàpiga malament, i no poden decantar per sí mateixos cap un costat o l’altre el sentit dels pactes, com va quedar palès amb el darrer intent de Compromís de fer el “Pacto del Prado”, una reedició a nivell estatal del “Pacte del Botànic”, i tant el PSOE com “Ciudadanos” el rebutjaren.

Així doncs, podem dir que, si no hi ha sorpresa d’última hora, a l’estil del que va passar a Catalunya (cosa aquesta que sembla improbable), el rei signarà el decret de dissolució de les Corts el proper 3 de maig, i automàticament quedaran convocades les properes Eleccions Generals pel 26 de juny, una espècie de segona volta. Cal dir que, aquesta repetició de les eleccions, com ha manifestat el mateix Patxi López, president del Congrés, pot generar frustració i cabreig en la ciutadania, alhora  que veurem quines novetats ens ofereix. Noves coalicions, nous candidats, o més del mateix. Sí és així, tot aquest autèntic muntatge teatral dels darrers mesos, haurà estat un dels majors fracassos de la democràcia espanyola i, a més a més, ens costarà un dineral de les nostres butxaques, que són de les que s’omplen les arques de l’Estat.

27/IV/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

"Eleccions del 20-D" (Imatge de Google)

Ací podeu llegir l'article al diari "La Veu":

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/7159/lestafa-electoral

***

"Els papers de Panamà" (article a "LA VEU")

Imatge del Google

Ara li ha tocat als "Papers de Panamà", un tema del que s'està parlant al llarg de tot el mes, i del que no han restat immunes polítics, artistes, empresaris... Tota la "jet-set" de tot arreu del món està salpicada per aquest escàndol que ha costat dimissions de ministres (fins i tot espanyols, que no és gens corrent). L'actualitat mana... 

En aquest article explique la meua opinió al respecte. Espere que us agrade:

Els papers de Panamà

 "L'or circula perquè té valor, però,

els diners tenen valor perquè circulen."

-KARL MARX-

Els darrers dies s’ha revifat als mitjans de comunicació, el tema dels papers de Panamà, conforme van donant-se a conèixer noves filtracions sobre els implicats en aquest cas.

Tot va començar (com sol passar en aquests assumptes) amb un missatge anònim que va rebre el diari alemany “Süddeutsche Zeitung” fa més d’un any. El missatge que deia més o menys: “Hola, sóc John Doe, tinc algunes dades. Els interessen?”, va estar completat amb tot un reguitzell d’informacions en diferents lliuraments, que en total han ocupat 2,6 Terabytes. Segons el rotatiu alemany, és la filtració més gran de la història del periodisme, i per això, van decidir compartir tota aquesta autèntica allau de dades amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICI), que agrupa 376 professionals de més de cent mitjans de comunicació de tot el món, amb el propòsit de contrastar-les i verificar la seua autenticitat.

A principis d’aquest mes d’abril, el despatx panameny Mossack-Fonseca, que es dedica a la creació i manteniment d’empreses “offshore” (vocable anglès que vol dir literalment “ultramar”, però que s’utilitza per designar a les empreses pantalla creades als paradisos fiscals), va denunciar que la seua base de dades havia estat manipulada per agents externs, i a l’endemà es va posar en marxa la publicació de totes les informacions de que disposaven  els mitjans de comunicació del Consorci internacional que hem esmentat abans (ICI). Al mateix temps, la Fiscalia panamenya es va posar a investigar els possibles actes delictius del cas, i totes aquestes circumstàncies van fer que esclatés l’escàndol a nivell mundial.

Imatge del Google

Des de llavors, cada dia estan sortint a la llum nous implicats en totes aquestes pràctiques que, si no són il·legals en tots els casos, són quant almenys contràries a l’ètica, sobretot quan estan realitzades per dirigents polítics, que per altra banda ens pontifiquen als ciutadans de a peu. Esportistes d’élite, artistes, així com molts empresaris i financers dels més importants del món, estan apareixent també dia rere dia a les informacions, com a clients del despatx Mossack-Fonseca, i també estan implicats en aquestes pràctiques un munt de bancs dels més importants del planeta, entre els que podríem destacar HSBC, amb més de 2.300 empreses opaques, Credit Suisse, Landsbanki, Rothschild Trust, etc. Sobretot són sucursals de bancs que tenen la seua seu a Luxemburg, Guernsey, Suissa i Jersey. 

Les dades dels papers de Panamà afecten a més de 200.000 empreses “offshore” creades entre 1977 i 2015 per aquest bufet panameny, que cobra als seus clients 100 euros anuals, però el més greu és que aquest assumpte podria ser tan sols la punta de l’iceberg, doncs, la firma Mossack-Fonseca tan sols és un dels nombrosos despatxos que es dediquen a aquestes activitats en aquell país i, a més a més, estan tots els altres paradisos fiscals, que són una còpia de Panamà en aquestes qüestions, com ara Gibraltar, Liechtenstein, Andorra, Mònaco, Luxemburg, Illes Verges, Bahamas, Seychelles, etc..  

Els darrers casos que han aparegut ens demostren que els paradisos fiscals treballen de forma mancomunada, però la pregunta més important que ens podem fer és: A qui interessa que no desapareguen? La resposta és obvia; existeixen perquè els interessa a les minories polítiques i econòmiques, en una paraula, als poderosos.

Els que perdem som els de sempre. Al reduir-se la recaptació, els Estats han de castigar les rendes del treball i del consum, així com retallar els mecanismes de protecció social (Sanitat, Educació, etc.) i també la inversió productiva.

Per posar un exemple de tota aquesta injustícia que s’està produint a nivell fiscal, cal dir que a l’Estat espanyol es calcula en 144.000 milions d’euros, que es diu molt prompte, els capitals que es troben als paradisos fiscals.

El darrer cas del ministre Soria (que per cert sempre m’ha semblat un clon d’Aznar) ha posat de relleu que la seua dimissió/destitució, no ha estat motivada per fer res il·legal, i que si hagués dit la veritat des del primer moment, el més segur és que encara conservaria la cartera ministerial, però això de no recordar-se de que havia heretat del seu pare aquestes societats, no s’ho creu ningú, i un ministre no pot quedar en evidència de forma tan barroera.

Hi ha uns altres casos (Messi, Bertín, Almodóvar, Crivillé, la família Thyssen, etc.), que són molt mediàtics, però que gairebé tots ells mai no han ocultat la seua intenció d’estalviar tot el que puguen i de tributar el mínim possible, i el mantenir aquesta infraestructura dels paradisos fiscals, la veritat és que els ve que ni de conya.

     

21/IV/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

Portada de la revista satírica francesa "Charlie Hebdó" sobre els Papers de Panamà.

Ací podeu llegir l'article al diari "La Veu":

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/7095/els-papers-de-panama

***

II Concurs de Narrativa "Burjassot Republicana"

Primer premi en valencià (Foto meua)

      El passat divendres va tenir lloc a la "Casa del Poble", el lliurament dels premis del II Concurs de Narrativa "Burjassot Republicana", del que vaig resultar guanyador del primer premi de la categoria de valencià. Els relats havien de mencionar la ciutat de Burjassot, i la temàtica republicana, encara que fóra de manera circumstancial. Ací podeu llegir la notícia:

Notícia del lliurament

     Abans del lliurament es va representar, a càrrec de la Companyia "El Cuarto Globo", l'obra de teatre "De gloria, de mujeres y de fuertes", sobre la poetessa Gloria Fuertes i la seua vessant menys coneguda de lluitadora per les llibertats, pels drets de la classe treballadora i de la dona. 

Representació teatral sobre Gloria Fuertes (Foto: "Burjasspot Republicana")

      Ací us deixe el meu relat "La maleta", guanyador del premi:

LA MALETA

Fins el cementeri de Burjassot s’havien apropat les autoritats locals, amb l’alcalde al capdavant. Després de donar-li el condol, el senyor alcalde havia parlat amb la vídua del finat. Li havia ofert, internar-la a la Residència Municipal. Ella abans volia parlar amb la Maite, que vivia sola i ja havia arribat a l’edat invisible.

Quan els assistents al sepeli s’havien dispersat, la Rosa es va dirigir a la seua neboda i li va dir: “Ets l’única família que tinc. El meu marit i jo recorríem els camins, agafant dels femers tot el que ens podia aprofitar. Temps enrere, ens trobàrem una maleta farcida de diners. Puc assegurar-te que pesava més de vint-i-cinc quilos. Ningú no ho sap. És un secret que hem guardat fins ara. Si em cuides fins a la fi dels meus dies, tot serà teu...”    

La neboda va marxar a casa i s’ho va rumiar. A l’endemà va acceptar la proposició, posant com a condició fer algunes reformes en la caseta on viurien. També era una excusa per intentar trobar l’amagatall de la maleta, però, tot va ésser inútil, i Maite no va ser capaç de trobar-la mai.  

El temps mai no es detura i, la tieta, després d’una davallada com les que solen tenir aquells que mai no han estat malalts, va romandre postrada al llit. Quan estava en les hores més baixes, li va dir a la neboda amb un fil de veu: “Maite... Saps la jardinera aquella on està la pitera?... Allí hi trobaràs la maleta....”

Maite va esperar fins que la tieta va deixar aquest món. Després d’acomiadar el dol, quan es va quedar sola, va fer tot allò que tantes vegades havia somniat. Va treure la terra i allí estava la desitjada maleta. Amb tota la parsimònia, la va obrir. Una borsa de plàstic protegia el contingut. La va agafar i la va bolcar damunt del llit.

Aquells bitllets blaus la van emmirallar. Eren els anomenats diners de Negrín. Des de l’any 1.939, quan va acabar la Guerra Civil, no hi tenien cap valor!    

  

11/III/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

***

Ressenya al "Levante EMV" (19/04/2016)

      L'acte estava enquadrat dins de la programació dels "Dies Republicans de Burjassot", que van concloure el diumenge amb la concentració en homenatge als lluitadors per la democràcia i a les víctimes de la repressió franquista, junt a l'obelisc dels Màrtirs de la Llibertat que hi ha a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot.  

Cartell amb la programació dels actes (Imatge de "Burjassot Republicana")

***