II Trobada ARC de Literatura en català

Lliurament dels premis del VI Concurs Microrelats (Foto: Empar Sáez)

El passat cap de setmana, aprofitant que un dels meus relats havia resultat finalista de VI Concurs de Microrelats ARC a la ràdio, vaig viatjar cap a Barcelona. Abans m'havia posat en contacte amb els meus amics Empar i Ferran, que es van oferir a que m'allotgés  a casa seua, a la ciutat de Terrassa, on ja vaig estar fa dos anys pel mateix motiu.

Amb el Ferran i el president d'ARC -també és Ferran- (Foto: Empar Sáez)

Vaig eixir de València divendres 28 d'octubre, per la vesprada en autobús, i abans de les nou (amb una mica de retràs pel trànsit) vaig arribar a l'estació d'autobusos de la ciutat comtal, on m'esperava el Ferran. Ens dirigírem cap a Terrassa, a casa seua on sopàrem el que ens havia preparat l'Empar, i després de xerrar de les nostres coses se n'anàrem a dormir.

Poster de la Trobada amb els llibres presentats (Imatge: ARC)

A l'endemà teníem el dia complet, i després de l'esmorzar ens dirigírem cap a la ciutat, concretament a la Biblioteca de la Sagrada Família, on tenia lloc l'acte del lliurament. Abans es va celebrar la II Trobada ARC de Literatura en català, on es presentaren els llibres d'alguns dels associats. L'acte va estar presentat per Toni Arencón, i ací us deixe el cartell amb les obres presentades, de les que destaque el llibre de poemes "Quatre arbres" de l'Empar Sáez, i també el recull de relats "Polpa" del Jordi Masó Rahola, que sempre guanya el premi al millor relat del Concurs d'ARC. Per cert, que vaig saludar al Joan Pasqual, autor de la portada del poemari de l'Empar, que també ha tingut la deferència d'il·lustrar el meu proper llibre de poemes "NOVES LLUNES".

Empar Sáez (Foto: Ferran D'Armengol)

Després va tenir lloc el lliurament dels premis dels Microrelats, i la lectura dels mateixos. Als finalistes se'ns va lliurar un diploma i també un exemplar del llibre "Comuniquem-nos", on estan recollits tots els relats finalistes del concurs. Per cert, que enguany també va guanyar el Jordi Masó.

Guanyadors del Concurs de Microrelats (Foto: Ferran d'Armengol)

En finalitzar l'acte, després d'haver xerrat amb tots els coneguts (Ferran Planells, Montse, Aleix, Sergi, Toni, Joan, Jordi, Sílvia, etc...), anàrem a dinar a un restaurant del carrer València, que havia reservat l'Empar. L'àpat va estar senzill, però bo, amb uns plats ben elaborats amb arrels italianes.

A continuació, aprofitàrem la vesprada per visitar el recinte modernista de Sant Pau, antic hospital que és ben a prop de la Sagrada Família, i que està essent restaurat per a incloure'l a la ruta modernista barcelonina. L'edifici, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït al llarg de les tres primeres dècades del passat segle, és tot un cant a l'esperit modernista, on tot es feia amb el propòsit de que durés, i a més  a més, sense escatimar materials ni valors estètics. 

Hospital de Sant Pau (Foto: Ferran d'Armengol)

Amb l'Empar a Sant Pau (Foto conceptual del Ferran)

Després ja se'n tornàrem cap a Terrassa, on sopàrem frugalment i vérem una pel·lícula abans d'anar-se'n a dormir (concretament, "Fargo" dels germans Cohen).

A l'endemà, després de l'esmorzar, el Ferran i jo férem una bona passejada per la ciutat de Terrassa, on em va anar explicant tots els llocs de més interès, posant sobretot l'èmfasi amb els edificis més antics, com ara la Cartoixa, i l'Església de Sant Pere. 

També cal destacar per la seua singularitat, la Masia Freixa d'éstil modernista, i també algunes antigues fàbriques convertides en espais públics.

Masia Freixa (Imatge de Google)

Després de gairebé dues hores de passeig, tornàrem a casa, on l'Empar ens havia preparat un esplèndid llobarro amb salsa, del que donàrem bon compte, acompanyats pel Roger (el seu fill), que havia d'anar-se'n a jugar al futbol.

I ja m'aproparen a l'Estació d'autobusos de Barcelona-Nord, on havia d'estar a les 16,30 de la vesprada. Els meus amics se'n tornaren per veure el partit del Roger.

Vaig aprofitar el viatge per llegir una bona novel·la, i abans de les nou ja estava a casa meua.

Moltes gràcies Empar, moltes gràcies Ferran!

Amb vosaltres he gaudit de l'hospitalitat i de l'afecte dels bons amics.

A reveure!!!

***

Dylan is Dylan!

Cartell del premi (Imatge del Google)

      Avui s'ha fet públic el Premi Nobel de Literatura pel gran cantautor americà Bob Dylan, que ja havia estat nomenat als darrers anys. Ja sé que són molts els que discrepen d'aquesta decisió del jurat del premi, però jo no puc ocultar la meua satisfacció, doncs, si un cantautor de tot el món havia d'estar reconegut, havia d'ésser el Robert Zimmerman, el jueu convers, l'autor que més ha influït en la música popular dels darrers anys.

Bob Dylan en acció (Imatge del Google)

      M'hagués agradat que uns altres cantautors hagueren estat compartint el premi, i sobretot pense en el gran Leonard Cohen, de qui acabe de llegir les seues darreres declaracions, on diu que ja no té moltes forces per continuar la seua tasca, però sé que el gran Dylan tindrà un record per ell i per tots els altres que també s'ho mereixen.

      Pense que amb aquesta cançó ja mereixeria el Nobel:

     Artistes com ells, serà difícil que tornen a néixer.

     El meu reconeixement més sincer!!!

      I si el Dylan va a rebre el premi, espere que faci un discurs a l'alçada d'aquest:

***

VII NIT ESTELLÉS a Burjassot

Targeta de l'acte

El passat dissabte, 3 de setembre es va celebrar a Burjassot la VII NIT ESTELLÉS, organitzat per l'Associació Cultural Bassot, amb la col·laboració de l'Agència de Promoció del Valencià del municipi que va veure néixer el gran poeta.

Jo sempre que puc, vaig al sopar i després a llegir algun poema. Enguany m'havia apuntat amb temps, i vaig arribar amb puntualitat anglesa. Després de fer l'abonament corresponent, vaig seure amb el meu paisà i veí Zarzo, a qui havia vist moments abans. També saludàrem a alguns coneguts del poble, i també a la gent de Bassot, amb qui me relacione des de fa molts anys.

El sopar consistia en conill i pollastre, tomaca fregida, amanida russa, i unes coques salades. Després, coca de llanda i cafè. L'assistència enguany ha estat una mica inferior a uns altres anys. Feia molta xafogor i no corria ni un pèl d'aire enmig del carrer.

Després del sopar ha tingut lloc, com és habitual, la lectura de poemes, i jo li he proposat a Cèsar Vercher (company del Taller d'Història) llegir entre els dos el poema d'Estellés dedicat a Pinazo que interpretàrem al Teatre Capitolio de Godella, els poetes participants al recital "Pinazo en versos". Així ho férem, llegint una estrofa cadascú.

Cèsar i jo recitant el poema (Foto: Ca Bassot)

L'alcaldessa de Godella, que també estava al sopar en companyia de Tatiana Prades, en escoltar-nos, es va animar i va recitar un fragment del poema "Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset", de qui s'ha commemorat enguany el 75è aniversari del seu afusellament a Paterna. Així, vam retre el nostre particular homenatge als dos il·lustres personatges del nostre poble, que enguany estan essent rememorats amb motiu dels aniversaris de la seua mort.

Després va venir l'actuació del grup VERDCEL, amb reminiscències del folk americà, i nosaltres se n'anàrem cap el poble.

Ojalà poguérem l'any vinent organitzar la Festa Estellés a Godella, com li vaig comentar a la regidora de Cultura i a l'alcaldessa.

Almenys, ho intentarem!!!

***