La Fira dels llibres a Godella

Fira dels llibres a Godella (Foto meua)

        El passat cap de setmana va tenir lloc al Centre d'Art "Villa Eugenia" de Godella, la "Fira dels llibres", una iniciativa de les regidories de Cultura, Biblioteca i Educació de l'Ajuntament del poble, i de la revista d'art i pensament "Bostezo". La inauguració ve tenir lloc el passat divendres, 8 d'abril.

      El dissabte, 9 d'abril, es van inaugurar els estands de la fira, i el Taller d'Història Local de Godella, del que sóc soci i administrador del web, va instal·lar una caseta, sobretot gràcies a l'empenta de Pedro Fernando Gálvez, per tal de donar a conèixer la nostra tasca al públic en general, així com, per exposar les nostres publicacions (Qüerns, Cantals, CDs, etc.), i posar-les a l'abast dels interessats. També vam aprofitar per fer uns quants socis, que tanta falta fan per continuar el camí.

A l'estand de la fira amb els membres del THLG (Foto: Leticia Jiménez)

         El mateix dissabte es van programar diverses activitats. Ací podeu veure tota la programació:

PROGRAMACIÓ FIRA

        Jo vaig assistir, per la vesprada, a la presentació "Vengo a hablar de mi libro", on diversos autors presentaren les seues obres en un temps limitat a 150 segons. Entre els autors, Paco Inclán, Enric Camps i Carles Cano. Aquest darrer autor va presentar un llibre que conté set versions del conte de "La Caputxeta i el llop".

"Vengo a hablar de mi libro" (Foto: premsa Ajuntament)

        El diumenge vaig anar una estona a migdia, i vaig poder admirar la magnífica exposició de poesia visual de Carles Cano, que està basada en les cartes de la baralla, i que encara es pot visitar durant uns dies.

        La fira ha estat tot un èxit, i l'afluència de públic molt bona. Pel nostre THLG, el balanç és positiu, doncs, s'hem donat a conèixer a molta més gent i, malgrat que les vendes no han estat espectaculars, hem lliurat el darrer número de la nostra revista "Cantals" a totes les persones interessades, i esperem que funcione el boca-orella i que s'escampe la informació de les nostres iniciatives.  

***

13/IV/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

"Sobre el maltractament als animals" (article a "LA VEU")

La tortura no és Art ni és Cultura (Imatge de Google)

En aquest article vull deixar la meua opinió sobre el maltractament als animals.

Ja sé que molta gent apel·la a les tradicions per reivindicar aquestes pràctiques, però pense que cal que canviem els nostres hàbits tan inhumans. Ja és hora!

Sobre el maltractament als animals

“Les ments més profundes de tots els temps

han sentit compassió pels animals.”

-FRIEDRICH NIETZSCHE-

  

Des de fa prou de temps es parla de la violència contra els animals als mitjans de comunicació, i jo voldria deixar la meua opinió al respecte. Una opinió que no vol assentar càtedra, ni tampoc ferir cap sensibilitat, però que pense tinc dret a manifestar.

Els animals són espècies com la nostra, però que han esdevingut, sobretot pel tarannà tan predador dels humans, en un altre esglaó més baix...

Hi ha molta gent que s’aferra a les tradicions, i aleshores és quan jo pregunte: “Quines tradicions?” Esteu parlant de les lluites dels gladiadors contra les feres? Contra ells mateixos, a vida o mort? Les lluites de galls i les de gossos? Els bous? De què collons esteu parlant quan parleu de tradició?

Fa alguns segles els lleons es menjaven els esclaus, i era una tradició ben arrelada, els esclaus lluitaven entre ells per salvar la vida, i tot això era una tradició.

I ara resulta que una d’aquestes “tradicions” ha esdevingut “Fiesta Nacional”. És una festa subvencionada, que no es pot finançar amb els ingressos que genera, que cotitza menys IVA que els llibres, el teatre o el cinema... Per què?

Fer patir els animals no és humà (Imatge de Google)

Jo pregunte per què ens ho tenim que tragar, i la veritat és que no ho sé, però no estic gens d’acord. No cal fer patir els animals amb l’excusa de que és una tradició. Tota aquesta gent que defensa tot açò, que fins i tot són capaços de convocar una manifestació, perquè no es posen al lloc dels animals? Us agradaria molt que us clavaren les banderilles als collons? Home, ja està bé de prendre-li el pèl al personal.

I ja per finalitzar, no em digueu allò de que al que no li agrade que no vaja. Això és el raonament més hipòcrita que he escoltat mai. És la política de l’estruç, amagar el cap sota terra i no passa res... No home, no! El que no està bé cal canviar-ho, siga tradició o la mare que ho ha partit.

29/III/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

***

El món dels caçadors també ens deixa imatges que posen els pèls de punta:

 Aquesta imatge us sembla de persones civilitzades? (Google)

No és molt més civilitzat açò? (Imatge de Google)

 

Acabem amb aquestes pràctiques! (Imatge de Google)

      

***

Ací podeu llegir l'article al Diari digital "LA VEU":

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/6910/sobre-el-maltractament-als-animals

"La cirereta del pastís" (article a "La Veu")

Imatge de Google: (Obama vs. Che Guevara)

En aquesta nova entrega dels meus articles al Diari digital "La Veu", he volgut donar la meua opinió de la visita del president Obama a Cuba que, es mire com es mire, esdevindrà a la Història com a una fita històrica, tant pel seu valor simbòlic, com pel que pot suposar en un futur proper (sobretot pels cubans). 

Ací teniu el meu article, i espere que us agrade:

La cirereta del pastís

“Dos patrias tengo yo: Cuba y la noche.

                                                                                               ¿O son una las dos?...”

“Dos patrias” -José Martí-

La visita que el president Barack Obama ha fet a Cuba romandrà en la Història com una fita inesborrable. Ha estat la primera visita d’un president dels Estats Units a l’illa, des de la revolució del 59, i encara que el president nord-americà Calvin Coolidge, va estar a l’Havana l’any 1928, ho va fer en una Conferència Internacional de Nacions, tanmateix, el president Obama ho fa acompanyat de la seua família, en visita oficial, com va deixar clar fa any i mig, en que ell i Raúl Castro anunciaren al món de manera sorprenent la normalització de les relacions diplomàtiques entre els dos països.

Sembla que el president Obama no li ha demanat a Raúl Castro cap canvi polític, perquè confia en que el començament de les relacions entre les dues nacions serà el motor del canvi, quelcom semblant al que va passar a l’Estat espanyol als anys seixanta. El seu raonament i el deixar el futur canvi polític en mans dels cubans, pense que ha estat molt intel·ligent, i que no es deu, com diuen alguns crítics del seu partit, i també des de l’oposició, a un excés de vanitat i d’afany de protagonisme, (encara que cal recordar que es troben immersos en plena efervescència electoral).

La família Obama aterrant a l'Havana (Imatge del Google) 

Per la seua part, haurà d’acabar definitivament amb el bloqueig del seu país als cubans, un embargament comercial que ja ha començat a alçar-se de manera molt subtil, i que s’ha demostrar un autèntic fracàs com a mesura política per fer caure el règim castrista, al llarg de més de cinquanta anys. La decisió correspon al Congrés dels Estats Units que, malgrat estar dominat pel Partit Republicà, tot fa pensar que no tardarà massa temps en produir-se.

El poble cubà assisteix amb esperança a l’apropament dels dos governs, i espera que tinga una repercussió en les seues economies, maltractades tots aquests darrers anys, sobretot després de la caiguda de la URSS, que havia estat el seu aliat fidel. També corre el perill de caure en el capitalisme més salvatge, com va passar precisament en aquells països de l’Est d’Europa. Esperem que els cubans siguen més prudents i que tinguen molta sort en la nova etapa, que falta els va a fer, amb tots els voltors i taurons que intentaran treure’n profit de la situació.

Sembla que aquesta visita ha estat la cirereta del pastís, ara que finalitza la seua estada a la Casa Blanca. Al gener de l’any vinent, entrarà un nou mandatari (esperem que no siga Trump), i de ben segur que tothom recordarà aquesta fita històrica aconseguida per la seua empenta personal. El president Obama no ha volgut fer-se la foto amb Fidel. Ha preferit posar amb la silueta del Che Guevara. També hagués estat la cirereta al final de la llarga vida del revolucionari cubà, però així s’ha convertit en un gra en el cul del vell barbut.  

22/III/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla

Raúl Castro i Obama a l'Havana (Imatge del Google)

I ací podeu llegir l'article al diari:

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/6860/la-cirereta-del-pastis

***