 |
| Imatge de Google: (Obama vs. Che Guevara) |
En aquesta nova entrega dels meus articles al Diari digital "La Veu", he volgut donar la meua opinió de la visita del president Obama a Cuba que, es mire com es mire, esdevindrà a la Història com a una fita històrica, tant pel seu valor simbòlic, com pel que pot suposar en un futur proper (sobretot pels cubans).
Ací teniu el meu article, i espere que us agrade:
La
cirereta del pastís
“Dos patrias tengo yo: Cuba y la
noche.
¿O son una las dos?...”
“Dos patrias” -José Martí-
La visita que el president Barack Obama ha fet a Cuba romandrà
en la Història com una fita inesborrable. Ha estat la primera visita d’un
president dels Estats Units a l’illa, des de la revolució del 59, i encara que
el president nord-americà Calvin Coolidge, va estar a l’Havana l’any 1928, ho
va fer en una Conferència Internacional de Nacions, tanmateix, el president
Obama ho fa acompanyat de la seua família, en visita oficial, com va deixar
clar fa any i mig, en que ell i Raúl Castro anunciaren al món de manera
sorprenent la normalització de les relacions diplomàtiques entre els dos
països.
Sembla que el president Obama no li ha demanat a Raúl
Castro cap canvi polític, perquè confia en que el començament de les relacions
entre les dues nacions serà el motor del canvi, quelcom semblant al que va
passar a l’Estat espanyol als anys seixanta. El seu raonament i el deixar el
futur canvi polític en mans dels cubans, pense que ha estat molt intel·ligent,
i que no es deu, com diuen alguns crítics del seu partit, i també des de
l’oposició, a un excés de vanitat i d’afany de protagonisme, (encara que cal
recordar que es troben immersos en plena efervescència electoral).
 |
| La família Obama aterrant a l'Havana (Imatge del Google) |
Per la seua part, haurà d’acabar definitivament amb el
bloqueig del seu país als cubans, un embargament comercial que ja ha començat a
alçar-se de manera molt subtil, i que s’ha demostrar un autèntic fracàs com a
mesura política per fer caure el règim castrista, al llarg de més de cinquanta
anys. La decisió correspon al Congrés dels Estats Units que, malgrat estar
dominat pel Partit Republicà, tot fa pensar que no tardarà massa temps en
produir-se.
El poble cubà assisteix amb esperança a l’apropament dels
dos governs, i espera que tinga una repercussió en les seues economies,
maltractades tots aquests darrers anys, sobretot després de la caiguda de la
URSS, que havia estat el seu aliat fidel. També corre el perill de caure en el
capitalisme més salvatge, com va passar precisament en aquells països de l’Est
d’Europa. Esperem que els cubans siguen més prudents i que tinguen molta sort
en la nova etapa, que falta els va a fer, amb tots els voltors i taurons que
intentaran treure’n profit de la situació.
Sembla que aquesta visita ha estat la cirereta del
pastís, ara que finalitza la seua estada a la Casa Blanca. Al gener de l’any
vinent, entrarà un nou mandatari (esperem que no siga Trump), i de ben segur
que tothom recordarà aquesta fita històrica aconseguida per la seua empenta
personal. El president Obama no ha volgut fer-se la foto amb Fidel. Ha preferit
posar amb la silueta del Che Guevara. També hagués estat la cirereta al final
de la llarga vida del revolucionari cubà, però així s’ha convertit en un gra en
el cul del vell barbut.
22/III/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
 |
| Raúl Castro i Obama a l'Havana (Imatge del Google) |
I ací podeu llegir l'article al diari:
***
