 |
| Imatge de Google |
He lliurat el meu segon article al Diari digital "La Veu", en aquest cas arran de les declaracions de l'ex-alcaldessa de València, i actual senadora Rita Barberà.
Ací el teniu:
La
corrupció dels impunes
"Però a fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
La merda dels polítics amb horitzons de merda."
La merda dels polítics amb horitzons de merda."
"Porrera"(Lluís Llach/Miquel Martí i Pol)
Avui de matí he estat escoltant a la ràdio (a casa no
posem la televisió fins l’hora de dinar), la compareixença de Rita Barberà, l’alcaldessa
de València al llarg de més de dues dècades, i ara mateix, senadora per
designació autonòmica (això hauríem de revisar-ho).
La veritat és que no donava crèdit a tot el que estava
escoltant, tanta és la poca vergonya de tots aquests personatges que han estat
tants i tants anys administrant els nostres diners, i que es pensen que tenien dret
a fer i desfer, sense haver de rendir comptes a ningú de nosaltres.
Gràcies a que l’escriptor Juan José Millás estava a la
ràdio, comentant les declaracions de l’ex-alcaldessa de València. Aleshores, he pensat que no sóc cap paranoic,
ni res per l’estil, doncs, ell ha manifestat que tothom hauríem de sentir-nos
indignats per les seues afirmacions (així em sentia jo), en les que sembla que
ella és totalment impune, que tots els altres són els roïns (els partits de
l’oposició, que ves per on... ara són els que manen).
Segurament, encara li sembla poca cosa tots els casos que
apunten clarament al seu partit (el Partit Popular), al seu finançament
il·legal, basat en tot el més mesquí del tarannà humà (tràfic d’influències,
prevaricació, comissions il·legals, amiguisme, etc.), i estic referint-me a
casos tan flagrants, com ara el Cas Gürtel, el Cas Nóos, el Cas Imelsa, així
com l’Operació Taula, de rabiosa actualitat, per no parlar de la Púnica, encara
que aquesta afecta més al PP madrileny.
Doncs, ella encara s’atreveix a engegar el ventilador i
escampar tota la merda, dient que els altres tenen una biga a l’ull i tanmateix
critiquen la palleta al seu... Paraules de l’Evangeli (com no? Són tan “beatos”!),
com el mateix Francisco Camps, que ben
aviat també haurà de rendir comptes, mentre va presentant tesis doctorals per
solucionar el problema de la governabilitat de l’Estat sota les benediccions de
l’Arquebisbe de València, aquell que de tant en tant proclama algun acte de fe
per a defensar la unitat d’Espanya, la conversió dels infidels, o la salvació
dels blasfems...
I a tot açò, ella havia convocat la roda de premsa perquè
havia acceptat declarar davant del jutge del Cas Imelsa, però no ha deixat clar
com, quan, ni en quines condicions ho farà.
El que sí que ha deixat ben clar és que no pensa en
dimitir...
Faltaria més!
15/III/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
 |
| Imatge de Google |
I ací el podeu llegir al diari:
***
