"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dissabte, 12 de març del 2016

Col·laboració al Diari Digital "LA VEU"


La vergonya d'Europa (Imatge del Google)
Acabe de mamprendre una nova activitat que espere siga un nou revulsiu per a la meua creativitat al món de les lletres. Es tracta de fer articles d'opinió de tota mena, des de la política internacional, la de l'Estat, la nostra, la Cultura, etc... La veritat és que després de veure i escoltar els tertulians dels programes de televisió, pense que qualsevol de nosaltres pot dir la seua, i aquest és el meu propòsit. 

No vull assentar càtedra, però m'agrada molt raonar les coses, i per això, a tots aquells que llegiu els meus articles i tingueu alguna qüestió que comentar-me, ja ho sabeu... Comenteu-me'ls!

Bé, ací teniu l'article amb el que he mamprès aquesta nova aventura, i espere que us agrade:

L’Europa m’aborrona...
"Oh vella, oh trista Europa!"
Coral romput (Vicent Andrés Estellés)

Jo vaig creure per prou de temps en l’Europa com a Estat. Ho teníem ben fàcil ací als nostres territoris; substituir Espanya per Europa i... Endavant!

Després va venir el desencís, quan tots ens adonàrem de que aquella Europa era només una mena de “trust” dels mercaders, on manen els poderosos i els mafiosos, com han demostrat en tantes i tantes ocasions, com ara, en el cas de Grècia, a la que van fer que s’agenollés i no li van trencar les cames, perquè va tornar al “bon camí”, però que estic ben segur que no hagueren dubtat ni el més mínim, per a que no prosperés el mal exemple entre els altres socis. Aleshores, han aconseguit que aquest sentiment es potencie, almenys en el que a mi em pertoca.

La darrera ha estat la crisi dels refugiats de Síria i de la resta del Pròxim Orient, una zona convulsa, que ha trasbalsat tot el que, ni aquells més escèptics, podrien haver esperat.

Tancament de fronteres, milers de refugiats a Idomeni en un camp entre Grècia i Macedònia, que recorda aquells temps que tots hem vist en blanc i negre, i el que és més greu, la deportació acordada per la Comissió Europea, que vulnera la Convenció de Ginebra (segons ACNUR).

Mentrimentres, tots mirem cap a l’altre costat, com si la cosa no ens importés. L’Estat espanyol ha acollit 18 refugiats des de la crisi. Sí, no és un errada! De la ridícula quota que li va correspondre, tan sols ha acollit a 18 persones (crec que dos d’ells ja estan identificats, amb tot el que es va dir de l’entrenador al que aquella periodista li va posar “la trabanqueta”). 

Vergonya d’Europa!!!
Vergonya d’europeus!!!


M’aborrone cada dia en veure les imatges dels camps de refugiats, sense cap condició humana, passant fred i privacions, amb el fang fins els genolls, criatures, dones prenyades, malalts...

Maltractats pels policies, estafats per les màfies, agredits, vilipendiats, humiliats, com en aquelles imatges de la 2ª Guerra Mundial dels camps de concentració, de les columnes de deportats, dels trens de la mort...

Què els hi direm als nostres néts?    


11/III/2.016 

© Francesc Arnau i Chinchilla 

Què pensen els nostres representants polítics? (Imatge del Google)


I ací el podeu llegir al diari:


Per cert, aquest és el meu perfil:

diumenge, 6 de març del 2016

Actuació de Josep Aparicio "Apa" al Teatre "Capitolio" de Godella

Foto: web de l'Ajuntament de Godella

      El passat divendres, 4 de març, vaig assistir al concert que va oferir el nostre artista  Josep Aparicio "Apa", del que m'enorgullesc de ser amic (sense anar més lluny, fa pocs dies férem un esmorzar amb ell, els meus amics i jo, on menjàrem, beguérem i cantàrem a la gana...). El recital comptava també amb l'estrena del documental "Sempre Al Tall" del Sergi Pitarch, que es va fer amb motiu de l'acomiadament del grup dels escenaris. 

Foto: web de l'Ajuntament de Godella

      Primer va eixir "Pepito" (com el coneixem "natros"), amb els seus acompanyants de sempre (Ricardo Esteve, Jesús Gimeno, i Eduard Navarro), i ens va oferir quatre cançons, per a donar pas al documental. Un documental molt interessant, que destaca la importància d'Al Tall com a recuperació del folk valencià, i també de la repercussió entre la gent jove, que continua amb les influències als creadors més actuals. També es destaca la vessant reivindicativa del grup, de les lletres, de les músiques, i del seu missatge de recuperació de la nostra identitat com a poble. També hi ha moltes aportacions de persones que han volgut dir la seua sobre Al Tall, així com les filmacions dels darrers recitals on es van anar acomiadant de tots. Ací teniu un d'ells (a destacar el minut 1:03:20... Tot un himne!!!):


      Després del documental, que va durar gairebé una hora, va continuar l'actuació d'Apa, que ens va oferir algunes de les cançons que formaran part del seu nou disc, que publicarà (si no passa res) a l'octubre o novembre proper. Destacaria dues cançons de l'Ovidi Montllor ("M'aclame a tu" i "Homenatge a Teresa"), "Els Serrans" de Paco Muñoz, i també una versió del poema de l'Estellés ("Ací em pariren i ací estic"), que pense és la primera que es fa com a cançó. De les seues cançons de sempre, "Caterineta", amb lletra de Salvat-Papasseit, "Nit de lluna plena", i sobretot "Malaguenya", dedicada a la senyora Victòria, la seua mare, que, com diu la meua amiga Letícia, sempre ens fa plorar:


      I això fou tot. Voldria dir que considere que ha estat tot un encert la programació d'aquest "Cicle de Música Folk en valencià", que encara continua, i que esperem, com va dir el mateix "Pepito", que no es quede en una provatura, i que el puguem gaudir els anys vinents.

Cartell del Cicle de Música Folk en valencià
***

dimarts, 23 de febrer del 2016

Recepció a la Casa Museu Pinazo de Godella


Recepció a l'estudi de Pinazo (Foto: web Ajuntament de Godella)
      El dilluns de la passada setmana, dia 15 de febrer, vaig estar convidat al sopar-recepció, que la Casa Museu Pinazo del meu poble va fer a totes les entitats i particulars que col·laborem amb els actes del "Centenari Pinazo". Jo particularment estic organitzant, junt amb el meu amic Francesc-Andreu García Ibáñez "pakiu", un recital poètic en el que intervindrem (de moment) cinc poetes de la nostra localitat (Antonio M. Herrera, Carles Cano, Eduard Marco Escamilla, Dori Palencia i jo mateix), que de moment hem anomenat "Pinazo en versos". També comptarem amb els músics Salvador Caballer Tarín i José Antonio Ferrando "el Sevillano", que acompanyaran els poemes, mentre que Nerea Sanfélix s'encarregarà de fer un muntatge de vídeo amb imatges sobre els quadres inspiradors dels poemes, i els llocs de referència dels mateixos. Tot estarà (esperem) coordinat de manera simultània, i tenim molta il·lusió en que siga un èxit de públic i de qualitat escènica. El presentador de l'espectacle serà el nostre company del Taller d'Història Local, Cèsar Vercher.

Cartell provisional del recital

      Els altres convidats foren els representants dels col·lectius implicats en els actes del Centenari (Taller d'Història Local, Casino Musical, Grup de Danses "El Poblet", Rondalla "Claveles Rojos", etc.), així com Josep Ferriol, en representació dels pintors, la periodista Empar Marco, i el professor Javier Pérez Rojas, que és tota una autoritat en l'obra de Pinazo. També van estar a la recepció els representants de totes les formacions polítiques de la Corporació Municipal, amb l'alcaldessa Eva Sanchis i la regidora de Cultura Tatiana Prades al capdavant.

Foto: web Ajuntament de Godella

Foto: web Ajuntament de Godella

      Després del sopar, cadascun de nosaltres parlàrem dels nostres projectes, encara que molts d'ells no estan acabats d'enllestir. El temps se'ns cau damunt com una llosa, i encara hem de confiar en la Diputació pel finançament dels actes, però la disposició de tots és ferma, i esperem que tot siga d'allò que reste per sempre a l'imaginari del nostre poble.

José Ignacio Casar Pinazo amb l'alcaldessa i alguns dels convidats



Amb Toni Portilla, secretari del THLG 











      Vull donar les gràcies a José Ignacio Casar Pinazo, i a la seua dona Asun Tena, que foren uns magnífics amfitrions, així com al professor Pérez Rojas, que ens posà una mica al corrent d'alguns aspectes tècnics i artístics de l'obra de Pinazo, i Carlos González Triviño, coordinador del Centenari, que ens va informar de l'ambiciós programa d'exposicions que tindran lloc al llarg de l'any, i que té previst el nostre poble com a principal protagonista de l'Any Pinazo.

***

Amb la llauradora... (Totes les fotos són d'Andreu García)
 Francesc Arnau i Chinchilla

***

llegiu la notícia al web de l'ajuntament: