 |
| Foto de Google: Altres temps, però les mateixes formes: LA VULGARITAT! |
El discurs de l'alcaldessa de València (breu però
intens) en la Crida fallera ha provocat un autèntic terratrèmol en les xarxes
socials i també als mitjans de comunicació d’arreu de l’Estat (acudits,
muntatges musicals, bromes i paròdies, han proliferat al YouTube, Facebook,
Twitter, etc., com els bolets a la tardor).
No és un fet aïllat, encara que molts sembla que
acaben de combregar amb aquestes hòsties. Tan sols cal comprovar el nivell del
“Molt Honorable” (pense que mai ha fet servir aquest títol, que li pertoca com
a President de la Generalitat). Ell sabrà perquè... Recentment ha estat elegit
com a candidat a President, i sembla un veritable “ninot indultat” per les
declaracions que fa, després de no haver cagat dur en els darrers mesos.
La vulgaritat de la dreta envers el valencià és
atàvica. El regidor Miquel Domínguez ha manifestat que el reconèixer l'errada
per part de l'alcaldessa és “una nota simpàtica” per la majoria dels ciutadans.
Aquest és el rovell de l'ou del problema. Per a ells,
destrossar la llengua i ridiculitzar-la en públic no deixa d'ésser una nota
humorística. Al cap i a la fi, el prestigi, que (més enllà dels discursos
políticament correctes) sempre li ha atorgat, mai no ha estat més enllà d’un
acudit de “Don Pío” -q.e.p.d.-. Mai no l'han estimat: Ni l’han parlat, ni l’han
llegit, ni l’han escrit (Trini: tres vegades ni).
Tan sols és per ells (la dreta) això: Una nota
simpàtica, si més no, un instrument per a la manipulació política, que a hores
d'ara (sembla mentida), encara els dóna vots. Tan sols cal llegir algunes de les declaracions
que fan els “blaveros” a la secció EL CABINISTA del diari “Las Provincias”. El
que els molesta de veritat és els que diuen aleshores, abans, fins, nosaltres,
després, etc... Encara que això és normal, doncs, de ben segur que mai no han
llegit ni un sol vers d'Ausiàs March, ni de cap dels nostres clàssics.
Però, la veritat és que, per desgràcia, no estem sols:
 |
| Foto del Google: Aquests són els nostres referents culturals!!! Quin futur ens espera? |
“La vulgaritat „explica en un lúcid assaig Enric Balaguer„
desfila per les nostres vides sense cap mena de pudor, ni de restricció: la
trobem als platós de televisió, a les aules de l´escola i a la dels instituts,
en la vida corrent, a la cua del supermercat, al taulell d´un bar o al
compartiment d´un tren (La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies:
2010).
Als platós de televisió
s´ha escenificat l´aclaparadora incultura de la princesa del pueblo, Belén
Esteban, amb l´exhibició de les seues faltes d´ortografia „entre altres
notòries mancances„ en el programa de màxima audiència de Telecinco Gran
Hermano Vip. En el mateix programa es va expulsar a Los Chunguitos per
comentaris racistes i homòfobs.
 |
| Foto del Google: "La princesa del poble"... |
Per descomptat, podem
trobar més casos. La llista televisiva seria llarguíssima si tenim en compte
els productes de la indústria de l´entreteniment dels últims anys. Per exemple,
i no és tracta de cap fixació envers la cadena, en "Mujeres y hombres y
viceversa", més enllà de la sublimació de l´estètica dels cossos i l´aspecte
físic dels seus participants, la pobresa del llenguatge que utilitzen i la
ximpleria dels comentaris fa pensar que bellesa física i cultura són dos termes
totalment oposats. Cal reconéixer, malgrat tot, que la vulgaritat enganxa els
televidents, crea negoci i mercaderia a les grans productores audiovisuals.
Crea addicció i entreteniment. I, en descàrrec dels programes, cal dir que
tenen èxit perquè són rols i referents socials que trobem al carrer.
Però a més a més dels
platós televisius, la malaltia afecta també les xarxes socials, els
comportaments de les persones al carrer, els estudiants als instituts i universitats,
o millor dit alguns estudiants, entre els veïns del barri, els estadis de
futbol (barrejada amb violència) o en les discussions entre els conductors de
cotxes, picabaralles que fins i tot acaben amb la mort d´algun dels implicats.
Afecta també els polítics, ausades, amb discursos pobres i demagògics, sense
cap arrelam intel·lectual. Polítics que, de vegades, recorren a l´insult o es
dediquen als jocs digitals en transcendents debats parlamentaris.”
-ANTONI GÓMEZ- (“BARRA LIBRE” LEVANTE EMV 7/03/2015)
Així doncs, ja ho sabeu, com diu la dita castellana: “Mal de muchos, consuelo de tontos”. Per
això, pense sincerament que PODEM aplicar-nos el conte i tirar endavant. Aquest és el nostre principal COMPROMÍS.
***
GODELLA
(L’HORTA), 7 DE MARÇ DE 2015
Pot ser que no estiguem tan lluny de veure'ls desaparèixer a tota aquesta colla de malfactors socials i culturals.
ResponElimina