El passat divendres, 6 de novembre, va tenir lloc al
Centre d'Art "Villa Eugenia" del meu poble, un recital de Poesia amb el títol de
"Paraules de poeta", que els antics alumnes de
Primària del
Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot, dedicaren als poetes de
Godella (
Vicent Alonso,
Eduard Marco,
Carles Cano i
jo mateix).
|
Canviant impressions abans del recital (Foto: Premsa Ajuntament) |
|
Els quatre poetes entre el públic (Foto: Premsa Ajuntament) |
Aquest recital és el mateix que, ara farà dos anys, van fer al seu col·legi, i on ens convidaren als quatre. Ací podeu veure la resenya que vaig fer aleshores:
"HOMENATGE ALS POETES DE GODELLA". Ara ja són estudiants
d'ESO de
l'IES "Vicent Andrés Estellés", però gràcies a la tenacitat de la que, aleshores, era la seua tutora,
Dori Palencia, i amb l'ajut del
Josep Antón, també professor, així com la disposició de les autoritats del nostre poble (
Alcaldia,
Regidoria de Cultura,
Joventut, i
l'equip de govern), ha estat possible aquesta audició, tot un regal dels alumnes al poble de
Godella.
|
Les autoritats locals (Foto: Premsa Ajuntament) |
L'acte va mamprendre a les 18,30 hores, i la sala va registrar una molt bona entrada, amb l'assistència dels quatre poetes homenatjats, familiars dels alumnes i representació de les autoritats locals (alcaldessa, regidors, etc.).
Els xiquets i les xiquetes van interpretar els nostres poemes en solitari, en parelles, en trios, en grups més nombrosos, i per acabar de manera coral. Vaig tenir l'honor de que van concloure el recital amb el poema
"Veus", que van interpretar la totalitat dels alumnes mentre sonava una cançó de
l'Apa. Cal dir que tot el recital va estar amb suport audiovisual (cançons, música i dibuixos dels alumnes), i abans del començament també es va fer una semblança biogràfica de tots els poetes, amb fotografies i referències sobre l'obra de cadascú.
|
Els xiquets i les xiquetes (Foto: Premsa Ajuntament) |
Després vam tornar la deferència, llegint algunes de les nostres darreres obres. Va començar
l'Eduard Marco, que va recitar dos poemes sobre el tema de la Poesia i dels poetes.
Carles Cano va fer quatre poemes, i fins i tot va aconseguir que el públic participés, com sol fer als seus espectacles.
Vicent Alonso va manifestar que paga la pena, que després de gairebé 50 anys dedicat a l'ensenyament, experiències com aquesta li feien sentir-se satisfet, i que el seu esforç no havia estat inútil. Després va llegir un dels seus darrers poemes, i també un relat sobre l'epilèpsia del darrer llibre que ha publicat.
|
Eduard Marco |
|
Carles Cano |
|
Vicent Alonso |
|
Francesc Arnau |
Jo vaig agrair als xiquets i les xiquetes el regal que ens havien fet, dient també, que sentia enveja (o ràbia) per no estar en edat escolar i gaudir de mestres com
Dori. Després vaig llegir dos poemes. El primer va ser
"Els ulls de les estrelles", inspirat en una notícia que vaig llegir al diari, d'aquelles que publiquen sobretot a l'estiu, i en una versió que havia renovat afegint-li uns versos per a l'ocasió. Després vaig llegir el poema
"Llindar", que parla d'aquells que deixen la seua terra, fugint de les guerres, de la fam i de la misèria, i també la segona part que vaig escriure fa un any, doncs, com va dir el poeta francès
Paul Valéry:
"El poema mai no s'acaba, s'abandona", i en aquest cas vaig tornar a reprendre el fil per a fer una segona part, que no descarte tinga continuïtat, doncs el tema no perd actualitat (per desgràcia).
Ací el teniu:
LLINDAR
Tu que
estàs fart de guerres i misèries
i has
arribat al límit de les forces,
no
cregues que no tens com escapar-te,
encara
pots conèixer altres coses,
deixar
enrere els filferros amb pues,
un
devessall de cops i de desgràcies,
mans de
destral i llengües com espases,
la
pols, la fam, les nafres, les mancances...
Encara
que no veges més imatges
que un
camp erm desert de novetats,
has de
fugir de la buidor perpètua,
sigues
valent i dóna un pas avant.
No saps
el què t’espera a l’altra banda,
pel
trau del pany ho intentes albirar,
però
estàs segur de que la teua vida
serà
millor si creues el llindar.
***
21 nov. 2009
========================================================
LLINDAR (2ª part)
Ja has
trepitjat les terres d’Occident,
t’has
adonat que no és el què esperaves,
ací
també hi ha moltes penúries,
però és
millor que al teu país d’origen.
Trobes
alguns que no et fan bones cares,
et
miren com un lladre i com un ase,
doncs
tenen por de perdre privilegis,
i això
els va molt bé a aquells que manen...
Però
els homes no són pas com els arbres,
que fan
arrels als terrenys més inhòspits,
i tots
venim dels mateixos ancestres
que van
voler explorar altres terres.
La
Humanitat serà una nació
si
aconseguim esborrar les fronteres,
el dia
que no hauran ni amos, ni reis,
ni
religions ni races ni banderes!
***
9 jul. 2014
========================================================
Després va estar el remat de la festa, amb els regals que ens feren els xiquets: un poema (dels actuals alumnes de 5è de Primària), una rosa, i el DVD amb el recital de fa dos anys.
|
Eduard llegint el poema que ens regalaren els alumnes (Foto: Premsa Ajuntament) |
Jo els vaig regalar el meu llibre, i els el vaig dedicar a cadascú, i fins i tot, la seua professora de valencià de
l'IES "V. A. Estellés" em va dir si podria anar algun dia a parlar sobre la
Poesia als seus alumnes. Espere poder estar amb ells ben aviat.
|
Els protagonistes del recital (Foto: Premsa Ajuntament) |
Amb mistela i coca, ens acomiadàrem fins una altra ocasió. El nostre poble és totalment imprevisible. Mai no deixa de sorprendre'm, i en aquesta ocasió va respondre a la crida de la Poesia.
***
Francesc
Arnau i Chinchilla
També han comentat l'acte: