 |
| Imatge del Google |
El passat diumenge, dia 12 de juliol, ens va deixar un gran cantautor, poeta i filòsof de la vida, que va estar reconegut (encara que no com cal) al món de la música. Parle del Javier Krahe, que va mamprendre la seua carrera al costat del Joaquín Sabina a "La Mandrágora", i que sempre ha estat fidel a les seues conviccions.
"La Mandrágora"
Tan sols cal escoltar les entrevistes que li van fer al llarg de la seua carrera, i també les seues lletres, que van estar censurades, fins i tot, pel mateix Felipe González, a l'època d'esplendor del socialisme...
Amb Pablo Iglesias
Sembla que darrerament, "Podemos" li havia fet tilín...
Per a mi aquest seria el seu millor epitafi:
"El Senyor no es mi pastor,
yo no soy un borrego..."
"Fuera de la grey" -JAVIER KRAHE-
Per a mi aquest seria el seu millor epitafi:
"El Senyor no es mi pastor,
yo no soy un borrego..."
"Fuera de la grey" -JAVIER KRAHE-
"Fuera de la greu" J. Krahe
***
Una gran pèrdua, un home sempre fregant els límits de la llibertat. Fins i tot en un país que presumeix de tenir-la, en certa manera en té, però no com caldria, tot i que no combregue amb moltes de les seues lletres, no cal quedar-se amb tot el quit.
ResponEliminaUna abraçada des del barri de Russafa de València.
Vicent