"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dimecres, 8 de juny del 2016

PINAZO en versos (I) "la gestació"

Cartell oficial del recital (disseny de Leti García)


PINAZO en versos (I)

-recital poètic amb música i imatges-
La gestació

      Per a trobar els antecedents de la idea d’aquest recital, cal remuntar-se a juny del 2011. Miguel Gago, que era en aquells temps el Regidor de Cultura, ens va proposar a Antonio M. Herrera i a mi, que férem poemes sobre les obres de l’exposició “Cent Anys d’Expressió Artística a Godella”, que s’havia realitzat al Centre d’Art “Villa Eugenia” del nostre poble uns mesos abans.

      A més de Pinazo, també férem poemes sobre quadres de Balbino Giner, Salvador Rodríguez Bronchú, Lluís Giner i d’altres. Recorde que fins i tot, l’Antonio va fer un esplèndid poema inspirat en l’edifici de “Villa Eugenia”, que va dedicar al Modernisme.

      Miguel Gago també va convocar al pianista Josep Manel Campos, que és també el director del Cor “Lambert Alonso”, i per tant, està molt vinculat al nostre poble. Entre les composicions que va triar per acompanyar els nostres poemes, i els nostres suggeriments, va eixir el programa del recital, del que per cert vaig fer una crònica molt completa a la revista digital “Lo Càntich”. Aci teniu l’enllaç:


      Quan el nostre Taller d’Història Local de Godella va convocar aquelles reunions per a organitzar, amb les entitats culturals del poble i els particulars interessats, els actes que li donaren relleu a l’Any Pinazo, decretat per les Corts Valencianes, i assumit pel govern de la Generalitat, amb motiu del centenari del traspàs de l’insigne pintor, tan arrelat al nostre poble, li vaig comentar al meu amic Francesc-Andreu García “pakiu”, que nosaltres podíem fer un recital com aquell, convocant els poetes del nostre poble. Aleshores, ell ho va proposar en una d’aquelles reunions, i el THLG va agafar la idea, i alhora ens va donar llibertat total per dur-la a bon port.

      Contactàrem amb els poetes, i al remat aconseguírem la participació dels cinc que ens vam comprometre. Proposàrem fer cadascú tres poemes, per donar-li al recital agilitat i evitar que el públic s’avorrís. Llavors, ens posàrem en contacte amb els músics, que ja havien col·laborat amb la presentació del meu llibre “L’espill de l’orb”, i dels que guardàvem molt bons records.

      Salvador Caballer Tarín (guitarra) i Jose Antonio Ferrando “El Sevillano” (bandúrria), són dos mestres de la corda, i des del primer moment ens van ajudar als poetes a triar les músiques adients (a aquells que no ho tenien clar), i també a fer els arranjaments corresponents d’aquells temes que alguns els demanàrem per a les nostres composicions poètiques. La veritat és que cada vegada que he gaudit de la seua gran professionalitat, m’han deixat bocabadat. Fins i tot van fer un arranjament del “Mater Mea”, una marxa que es toca a les processons, el cèlebre “Je t’aime moi non plus...”, que els vaig demanar per acompanyar el meu poema sobre els quadres eròtics de Pinazo, “La tarara”, sobre un poema de l’Antonio, “Un núvol blanc” de Lluís Llach, i la magnífica versió de “La Muixeranga” que va acompanyar el darrer poema de recital (“Ignasi Pinazo” de l’Estellés).

Assaig del poema d'Estellés

      Assajàrem a l’estudi de Salvador el dia 9 d’abril, i des del primer moment vaig comprendre que estàvem en el bon camí, i que el recital seria tot un èxit. Més endavant, el 24 de maig férem un segon assaig, on deixàrem el programa pràcticament enllestit, per a donar-li el darrer cop el mateix dia del recital, el diumenge 29 de maig, de matí, al Teatre “Capitolio”, on férem (després de l’esmorzar reglamentari) l’assaig general i la corresponent prova de so.
Assaig a l'estudi de Tarín (Foto meua)
 
Dori Palencia (Foto meua)
Cèsar Vercher (Foto meua)
Carles Cano (Foto meua)

      Si parlem dels poemes, cadascú de nosaltres ho hem tractat de forma diferent. Alguns han fet poemes sobre un quadre concret, però també hi ha sobre el personatge del pintor, sobre els sentiments que ens provoca, i sobre alguns aspectes de la seua obra. Fins i tot hi ha un poema sobre la Casa Museu, que va fer l’Antonio M. Herrera. El seu director, José Ignacio Casar Pinazo, besnét del pintor, i actual director del Museu Sant Pius V, ens va facilitar un dibuix inèdit de Pinazo per a la portada del llibret que es va repartir al teatre. Un llibret amb tots els poemes, les composicions musicals que els acompanyen, i una selecció a les pàgines centrals dels quadres que els han inspirat. Ací el podeu veure en format digital:

Portada del llibret amb el dibuix inèdit de Pinazo

      El cartell va ser un disseny de Leti García, que va fer a cavall entre Londres i Bangkok. De presentador comptàrem amb el nostre company del Taller, Cèsar Vercher, que va aprofitar que té a casa seua un quadre de Pinazo (el pintor li’l va regalar al Tenor Alonso, besavi de Cèsar), per fer un poema inspirat en el mateix: “Hort de llimeres”.

      Un dels aspectes que pensàrem es podria millorar respecte al precedent de fa cinc anys va ser el de les imatges que acompanyen els poemes. Per això li vam proposar a Nerea San Félix que es fes càrrec de la part audiovisual.


El jardí de la Casa Museu (Foto: premsa Ajuntament)

      I poc més que afegir. La Regidoria de Cultura ens va recolzar en tot, el mateix que els tècnics municipals. Tan sols tinguérem el “handicap” de la data, per la coincidència amb la processó del Corpus, amb la que no comptàvem, però que amb tota la nostra implicació, fent propaganda (entrevistes, cartells, xarxes...), vam aconseguir minimitzar aquesta circumstància tan negativa. De totes les maneres, li vam comunicar a la Regidora i també a l’alcaldessa, la nostra disposició a fer una segona representació, si ens donen una data al llarg d’enguany. Tots els participants així ho manifestaren.

El meu amic "pakiu" i jo entrevistats a Ràdio Godella 

      I ja per finalitzar aquesta crònica de la gestació del recital, volia agrair al meu amic Francesc-Andreu García “pakiu”, que ha exercit de coordinador de tots nosaltres. Sense la seua embranzida, res de tot açò haguès estat possible. Ell ha estat l’autèntic “alma mater” del recital. A més a més, ell ho ha fet de manera totalment altruista. Nosaltres, els artistes, encara que no cobrem, sempre ens resta la vanitat, l’amor a l’art, però ell ho ha fet per convicció, i perquè és una de les persones més eficients que conec.

Moltes gràcies, amic!!!  
***
   
7 de juny de 2016
© Francesc Arnau i Chinchilla


Aspecte general de l'escenari (Foto: Premsa Ajuntament)

***

2 comentaris:

  1. Jo preferisc tenir un comés bondadós que tenir vanitat, jo la vanitat, ja m'ho va dir mon pare, la indispensable per a viure.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Hola, Paco:
    Sabes que me hubiera encantado poder asistir. Espero que todo saliera fenomenal. Un beso.

    ResponElimina