 |
| Imatge de Google |
Periodisme
de trinxera
“Els mitjans
de comunicació han acostumat,
a certs
sectors socials, a escoltar allò
que els
agrada escoltar als seus oïts.”
-JOAN PAU
II-
Ja fa temps que volia parlar del periodisme, i de la
deriva que ha sofert als darrers anys. Tot feia pensar que, quan s’acabés la
dictadura, hi hauria llibertat de premsa (com no?), però ningú no tenia en
compte que anàvem a caure en una altra dictadura molt més difícil de combatre,
sobretot perquè molt poca gent és conscient de la seua presència. Als mitjans
de comunicació és on més es pot detectar aquesta subtil circumstància, que ja
va estar vaticinada fa molts anys, fins i tot anomenant-la el quart poder.
 |
| Imatge del Google |
L’objectivitat al periodisme (i als mitjans de
comunicació en general) no existeix, almenys en aquells “oficials”. Això
propicia casos com el recent de la cadena televisiva Antena 3, que depén de
l’empresa “ATRESMEDIA”,.on per cert, també està “laSexta”, que sembla tan
“guai” i tan “progre” a la majoria dels espectadors. Doncs bé, en aquesta
empresa puntera dels mitjans audiovisuals i de la informació, una periodista va
suplantar a una turista per protestar arran de la polèmica sobre les senyals de
trànsit en valencià a la ciutat de València. Ella manifestava davant del
micròfon d’Antena 3 TV que no entenia aquelles senyals, i que no sabia què
havia de fer. Després va resultar que la tal “turista” havia treballat fent
entrevistes a Canal 9 en un perfecte valencià, i que avui mateix treballa a
Mediteraneo TV.
Vídeo de Ca Nyot al YouTube
Per mi, el més greu de tot és la total impunitat. Aquest
acte, pense que és un delicte flagrant, i tanmateix, ni tan sols hem escoltat
una disculpa per part de la cadena televisiva (encara que fos com la que va fer
Urdaci en aquella històrica ocasió).
La veritat és que els mitjans estan totalment venuts. Tan
sols cal mirar els dos principals diaris de la ciutat de València, i veure com
tracten la mateixa notícia. Cadascú li dóna l’èmfasi en allò que convé a la
casa, i quan no, posen en primera plana informacions que no serien ni per
publicar-les. Com (per posar un exemple) el WhatsApp on es recomanava a les
bandes de música no tocar l’himne d’Espanya, quan entra l’anda dins de l’església,
o les informacions clarament sesgades i manipulades sobre el conflicte taurí,
sobre el tancament dels centres comercials els diumenges, els col·legis
concertats, etc..
 |
| Imatge del Google |
Si ja ens endinsem en el tema de Catalunya, ací tot es
desbarra. Sembla que han trobat “el Butoni” que és el culpable de que tot vaja
malament. A les tertúlies de les cadenes estatals, tothom està d’acord en
aquest tema, i mai veus ningú que defense l’altra opció (la independència),
això que més de la meitat dels catalans amb dret de vot, s’han manifestat
clarament pel dret a decidir, o siga, pel referèndum.
Si parlem del cas de “Podemos”, la cosa ja és de jutjat
de guàrdia. Aquesta formació ha estat bombardejada des de tots els costats,
acusant-los de finançament il·legal, col·laboració amb el terrorisme d’ETA,
evasió fiscal, etc.. Un dels casos que em produeix més vergonya aliena, és quan
comparen els mil i pico d’euros que cobrava Errejón per la seua feina a la Universitat
de Màlaga, i que feia des de casa, amb els casos de corrupció del Partit
Popular.
El cas Gürtel, l’Operació Púnica, el cas Nóos, l’Operació
Taula...
Això són paraules majors, i els mitjans de comunicació no
han estat a l’alçada per a demostrar que (almenys ací a València) estaven tots “pringats”
fins els ulls. Han volgut difondre el missatge de que tots són iguals, i sembla
que els ha anat prou bé, si ens refiem de les enquestes, o dels darrers
resultats electorals, on un partit tan corrupte com del que estem parlant,
encara continua essent el més votat en aquest malaurat País nostre.
Fins ací deixe la reflexió, que potser reprendré en un
altre moment. La conclusió és que els mitjans de comunicació “oficials” són com
aquell segell discogràfic: “La Voz de su Amo”.
 |
| Imatge del Google |
I no he volgut parlar del periodisme esportiu i dels
“realities”, perquè a la majoria dels que fan aquests programes no els considere
ni periodistes. Han denigrat tant el seu ofici que haurien de canviar-lo per un
altre. Però, on han d’anar? Si viuen com a canonges i, a més a més, són els
programes de més audiència.
***
16/VI/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
Ací podeu llegir l'article a "LA VEU":
***
Jo al·lucine també moltes vegades, però una de les que més em mou l'enveja és la discriminació peridística del baró, que ho sapiem si som capaços d'enterar-nos bé per cada 50 dones mortes a mans dels hòmens hi ha 40 xiquets fills i hòmens morts a mans de les dones, però aquest fet se silencia, fent més grossa la diferència de sexes i la guerra sexual. Com una altre cas podria ser la campanya que es va promoure fa un temps en contra de la prostitució, jo hi he anat de fadrí, perquè és per a un percentatge molt gran d'hòmens un pas necessari per a l'assoliment de dona, açò des del nou poder, la ciència és vilipendiat i fins i tot castigat l'home que simplement "toca" a una xica pagant-li per això, el tacte és tan roí? em pregunte.
ResponEliminaJo sé que les xarxes de la captació de dones són nefastes, però eixe cas és el que caldria atacar i no al contacte físic entre un home i una dona o dona dona o home home mitjançant els diners.
Els grecs ho tenien clar, al temple d'Artemisa hi havia més de 1000 prostites i cada dona grega havia de prostituir-se i donar els diners a la deessa una vegada a la vida si més no.
O el que denunciava Íker Jiménez, que no eixien a la llum els casos en què un violador o un atracador era estranger, o quan s'ataca a l'església, una maria a dies d'ara, i no són capaços d'atacar als seus fulls la religió musulmana.
O quan se silencia a les persones que els mitjans de comunicació graven i que parlen en català-valencià, encara en català ixen, però als valencians ens tenen enfosquits.
O quan s'obvia que la religió musulmana no ha passat per un procés dialèctic com ho ha fet la cristiana i no està preparada per a la democràcia, se'ns obvien els perills d'una forta immigració musulmana.
O quan es carrega el tema català culpabilitzant només als catalans i oblidant que van ser les polítiques re-centralitzadores de Rajoy les que el van promoure, van crear el problema, perquè hi havia un fet diferencial, una nació de nacions, i de fet és en totes les nacions d'Espanya que està reviscolant arran de les polítiques de Rajoy el tema nacional.
O l'enfosquiment de les glòries valencianes, molt de Cervantes, i dels 500 milions però res de Ausiàs March i els 11 milions de catalano-valenciano-parlants.
En fi, són moltes coses, i cal tenir un criteri ben format per a poder traure'n trellat.
Mira, Francesc, si anorreem una conducta humana o animal l'equilibri eco-sòcio-biopolític queda sempre alterat, cal que hi haja de tot, açò ja ho van aprendre els nazis que es carregaven homosexuals, pederastes, gitanos, jueus, bojos, sindromes de down, etcètera, amb resultats nefastos a banda de crueltat.
Vicent
I el que és més flagrant, s'està negant a la filosofia el seu valor en tots els mitjans de comunicació i així es nega la necessària assimetria dels sexes, que tants problemes d'identificació sexual produeix en la pubertat i adolescència, i és el meu cas sense anar més llunt, açò té una explicació i és la lluita de contraris i la dialèctica de la Història, la lluita de les dones per desemmascarar al baró, però tot açò s'oculta i no es mira des de dalt, des de l'anàlisi.
ResponEliminaL'ocultació del fal·lus i la proscripció de la paraula, què és sinó la major força d'un home fent l'amor amb una dona o la d'un homosexual actiu o més actiu, doncs hi ha una certa equiparació, fins i tot entre home i dona, i un homosexual passiu o més passiu sinó el fal·lus, es vol negar l'evident, i creu-me, s'està fent molt de mal, quan se sap o sabem els filòsofs que el baró només pot fer l'amor amb una dona des del discurs de l'amo o des del capitalista, en poques paraules com a profesor o manant-la i mai no és exacte el símil, perdona, disculpa, i pagant-la, no hi ha una altra manera que el baró puga encendre's amb una dona, tot açò s'obvia, el perquè? Ja ho he dit la dialèctica de la Història, però els mitjans haurien de fomentar la cultura, per a que els jòvens no anaren tan perduts en l'adolescència i no entraren en una crisi d'identificació sexual, no estic parlant d'homosexualitat, perfectament viable, ni en una crisi d'identitat, molt més greu.
Vicent
Rectificació:
ResponEliminaNo he volgut dir crisis d'identitat, la identitat, parany de paraula, si una persona vol estar sana ha d'oblidar-se de la identitat, he volgut dir crisis de personalitat, transtorns de personalitat, les anomenades esquizofrènies, maníaco-depressives o paranoies tan esteses actualment.
Vicent