Viatge a Londres (III)

Núria i Leti al "Sky Garden" (foto meua)

Diumenge, 2 de desembre

Després de la visita als museus, ens dirigírem a la zona "VIP", on tot està en obres (el Big Ben, l'Abadia de Westminster, el Parlament...). En primer lloc creuem el pont de tan dolorós record (pels atemptats) i ens apropem a la nòria ("London Eye"). Decidim entrar a menjar "fish & chips". El producte és de bona qualitat i el preu assequible, sobretot en comparació amb el que hi ha pertot arreu.
                                                             

Leti al "London Eye"

                                                 

Al Big Ben (encara que no ho semble)

   

En acabar de dinar, se n'anàrem a Covent Garden, una zona de luxe, amb cerveseries que ni te les pots imaginar, on pots veure aparcat un Rolls Royce amb xofer uniformat, esperant algun potentat. Han vingut els amics de Leti (Adrián i Maria), i ens hem fet unes birres. Tots els dies he begut cervesa, però avui he demanat un Chardonay de Xile, que per cert estava molt bo, i que he compartit amb l'amiga de Leti. Després d'acomiadar-nos d'ells, hem sopat a una pizzeria/hamburgueseria siciliana. Jo m'he cruspit uns sandvitxos de formatge prou "potables".

Cerveseria a Covent Garden

L'oratge ha estat tot el dia amb el "txirimiri", i hem arribat al nostre apartament de Hammersmith, gairebé més rebentats que ahir. Cal alçar-se a les 2,30 hores, per agafar el bus que ens portarà a Oxford Street, on hem d'agafar el tren a les 4,10 hores, que va fins l'aeroport de Stansted, des d'on surt el nostre vol.

Dilluns, 3 de desembre 

Tot ha estat sincronitzat, malgrat que semble mentida. Ens hem llevat del llit a l'hora prevista, hem anat fins l'estació, hem agafat el tren fins l'aeroport, hem passat tots els controls i avui som ací a casa.

El cansament era molt intens, després de tots aquests dies caminant sense descans per una ciutat tan descomunal com Londres. L'oratge no acompanyava avui tampoc, però hem travessat la ciutat amb el bus (al pis de dalt), i hem pogut veure els contrasts. El luxe dels barris més exclusius, els indigents i els borratxos tombats en terra de qualsevulla forma. També hem vist les raboses remenant entre les borses del fem, i en arribar a Oxford Street, hem agafat el tren que ens duria a l'aeroport. Ha sortit amb puntualitat anglesa, a les 4,10 hores. El tren era una passada, malgrat viatjar en classe turista. Hi ha fins i tot "toilette", i ens relaxem fins arribar al destí, on cal passar tots els controls de seguretat (molt més rigorosos que ací).

Una vegada a l'avió, ha estat una llàstima que el temps no ens ha deixat veure el paisatge. Tanmateix, una vegada hem passat la costa de França, on hi havia turbulències, hem pogut veure els Pirineus nevats i, en arribar a casa nostra, hem entrat per la mar (Pinedo, l'Albufera, etc.).

Això ha estat tot, un viatge que no descarte repetir, doncs, encara resten moltes coses per veure.

BON NADAL!                    ¡FELIZ NAVIDAD!                MERRY CHRISTMAS

Picadilly Circus

24/XII/2018

© Francesc Arnau i Chinchilla        

                                                             ***  

Viatge a Londres (II)

A la nòria, que els anglesos anomenen "London Eye" (fotos de Núria)

El diumenge, dia 2 de desembre, ens llevàrem del llit una mica més tard. Vam desdejunar al mateix Hammersmith, aprofitant els cupons que ens havia lliurat l'Adrián (de la franquícia "Pret a porter"), i se n'anàrem amb el metro cap a la zona més "pija" de la ciutat. En primer lloc anàrem a "Kensington Palace", on sembla que era la residència de "Lady Di". Allí vam gaudir molt amb els esquirols (i no parle de lluita obrera), i les aus. Semblen estar domesticats tots aquests animalons salvatges. Els esquirols mengen de la mà com si fossen gossets, i les aus (ànecs, gavines, cignes... etc.) es comporten com autèntics protagonistes de pel·lícules còmiques, barallant-se pel menjar i, fins i tot, protagonitzen fotos insòlites.

Els esquirols són domèstics...

... i els pardals també..

Visitem el Museu Victòria & Albert, on intentem trobar el retaule de Sant Jordi de Marçal de Sax. (aproximadament del 1400), però el que és més lamentable, és que va ésser venut al segle XVIII per "quatre xavos" a un antiquari francès, que el va vendre a la reina Victòria d'Anglaterra, per 800 lliures (avui serien uns mil euros).

Després de trobar el retaule, pense que els deu de fer nosa "La Batalla del Puig", que és el motiu central del retaule, i que és tot un esclat de la nostra fundació com a País Valencià... "Comunitat"???

En sortir del museu, on per cert hi havia una exposició de fotos (Història de la fotografia), on el cartell era una del Jimi Hendrix (llàstima no haver-la visitat), esmorzàrem els entrepans de pernil i formatge, en un bancalet al carrer dels museus. Acte seguit anàrem a visitar el de les Ciències, que és dedicat a la figura del Charles Darwin... És impressionant!

Després ens hem anat a Buckingham Palace, on hem assistit al "postureig" turístic de la Guàrdia Reial, i tota la pesca... L'oratge és molt variable, el mateix plou que surt el sol (molt poques vegades, però quan surt és sublim!).

La Batalla del Puig, tot un esclat!

Amb el "Retaule  de Sant Jordi"

Al "metro" (Underground)

Tota una sorpresa: Hendrix al Victòria & Albert de Londres.

Mamprens amb un dinosaure, puges una escala com les del "Corte Inglés", i t'endinses en un món fabulós... Volcans, animals, dinosaures... Zones didàctiques  pels nens... La veritat és que malgrat la mala fama dels anglesos, on sempre se'ls tracta de pirates per aquestes contrades, moltes de les peces, de les que podem gaudir en aquests museus, no seria pas possible ni tan sols contemplar-les. I, a més a més, cal dir que els museus britànics (almenys els estatals, són de franc) No cal pagar rés!  Res a veure amb l'Esglésa (Almenys ací a l'Estat espanyol) on et fan pagar per visitar les catedrals (que per cert, no paguen IBI, ni res...)       (Continuarà...) 

Al Museu de la Ciència (un edifici que cal visitar)

20XII/2018

© Francesc Arnau i Chinchilla        

*** 

Viatge a Londres (I)

Al Tower Bridge (Fotos: Núria Arnau)

La darrera setmana de novembre vaig fer un viatge a Londres i, malgrat que ha passat el temps, he pensat que no podia deixar de ressenyar al meu blog aquest viatge a un lloc tan emblemàtic i que tant m'ha impactat. Viatjàvem Isabel i jo, la meua filla i Juan, i Leti García, que ha estat a Londres treballant, i que va exercir de guia i d'intèrpret (el meu anglès està prou rovellat...).  

El divendres, 30 de novembre, sortírem de l'Aeroport de Manises (per a mi, sempre serà Manises) a les 11 hores. Ens portaren el meu amic Ximo Pont i el meu fill Guillem. Després de passar tots els controls de seguretat, embarcàrem a l'hora prevista. El viatge va estar plàcid, amb unes vistes espectaculars dels Pirineus (tots nevats), la costa francesa i el Canal de la Manxa. També haig de dir que a l'avió ens menjàrem els entrepans de pernil i formatge que dúiem a l'equipatge, per reforçar la nostra estada londinenca. En arribar a l'Aeroport de Stansted, després de tornar a passar tots els controls, ens dirigim en tren fins a la City, i concretament a Oxford Street, on Leti havia quedat per dinar amb Adrián, al local de "Pret a Manger", una franquícia de menjar ràpid, amb l'etiqueta d'utilitzar ingredients naturals i orgànics i, a més a més, amb el compromís amb el medi ambient, envasant els seus productes en cartró reciclat, en lloc del plàstic. Cal dir que , de moment, l'oratge és bo (no plou), i rebem les atencions de Adrián. Al seu local mengem un menú d'aquells "de caixetes", però almenys sa i natural. Després anem a l'estació del "Underground" (metro) per anar fins Hammersmith, on teníem llogat l'apartament. Arribem ja de nit fosca, i ens instal·lem. L'edifici sembla una mica abandonat, però els llits són còmodes i la dutxa i el bany també. L'encarregat és hindú, i després de deixar l'equipatge, se n'anem a Piccadilly Circus amb el metro, del que ens hem tret les corresponents targetes. La veritat és que he restat bocabadat de tot el luxe i el "poderío" que atresora aquesta zona londinenca, amb la il·luminació dels carrers i els aparadors de les tendes, que són veritablement espectaculars. Ens passegem també per Chinatown, ben a prop d'on estem, al cor del barri del Soho, on gaudim de la vista que ofereixen els restaurants xinesos (res a veure amb els que tenim per ací...). La veritat és que donen ganes d'entrar en un d'aquests locals i demanar les especialitats que ens entren pels ulls (ànec, bacó, pasta, etc.). Nosaltres decidim tornar a la zona de Hammersmith, i ben a prop trobem un local de menjar espanyol de nom "Toro Gordo", on poguérem sopar en condicions (si de cas una mica car).

La cabina telefònica

A Piccadilly Circus

Al British Museum

A l'endemà, dissabte dia 1 de desembre, ens llevem ben prompte, doncs hem d'estar a les 8,30 hores a la City. He dormit molt bé, el llit és bo i la dutxa també... El dia ha sortit plujós, que és el que s'espera per aquests indrets. Arribem al gratacels 20 Fenchurch Street, conegut popularment com el "Walkie Talkie", i al pis 35è tenim el "Sky Garden", on anem a desdejunar. La vista és espectacular, però no hi ha bona visibilitat. El dia ha eixit gris i plujós, i tampoc podem sortir a la terrassa. Després fem un recorregut pel jardí, on hi ha especies botàniques de tot el món. A continuació ens dirigim al British Museum, on visitem les sales d'Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma. Puc dir que ha estat la més gran quantitat d'objectes del món antic que he vist mai exposades públicament, i en quant a la qualitat de les mateixes, em quede sense adjectius. Es podrien abastir museus de totes les capitals espanyoles (de sobra), amb els fons que hi ha al British Museum.

Vista panoràmica de la City (Imatge de Google)

Al British Museum

En acabant ens dirigim (sempre en transport públic) fins Camden Town, on hi ha un mercat alternatiu enorme, amb locals de menjar ràpid de tots els països del món. Llàstima que el temps no acompanya. Visitàrem una cerveseria, on ens beguérem unes pintes, i després de passar per Hyde Park, ens dirigírem als magatzems Harrods (una barreja de desmesura de luxe i mal gust). Després tornàrem a la nostra zona de Hammersmith, per acabar sopant en una pizzeria italiana. La veritat és que arribàrem a l'apartament amb els peus bullint, i a l'endemà calia que continuàrem descobrint els encants londinencs. La veritat és que així va ser...  (Continuarà)

A Camden Town (Foto meua)

Tot el grup al Tower Bridge

15/XII/2018

© Francesc Arnau i Chinchilla        

***