 |
| El tancament d'algunes zones en diumenge (Imatge del Google) |
En aquest article, he tractat d'analitzar les reaccions que s'han produït arran de l'entrada en vigor, el passat diumenge, de l'acord entre els representants de l'Ajuntament de València i la patronal del sector del comerç de les grans superfícies (ANGED), pel que es limita les zones de gran afluència turística de la nostra ciutat a dues (Ciutat Vella i l'entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències).
Les
compres dels diumenges
“... i el
setè dia va descansar”
-GÈNESI 2,4-
El passat diumenge ha estat el primer (després de la
llibertat horària que va decretar l’anterior consistori de València), en que
algunes grans superfícies han hagut de tancar les seues portes, en entrar en
vigor l’acord que van signar els actuals mandataris municipals amb els
representants de la patronal del sector ANGED, limitant a dues les “Zones de Gran Afluència Turística” (Ciutat
Vella i l’entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències).
Aquest fet ha motivat una allau de comentaris als mitjans
de comunicació, que podríem classificar en favorables o contraris al tancament
dels comerços en dies festius. Entre els contraris tenim els que es queixen de
que no poden anar a comprar en tota la setmana, i també moltes persones que
troben a faltar aquests espais pera gaudir de les seues jornades d’oci, com si
es tractaren de parcs temàtics. D’altra banda tenim els xicotets comerciants,
que reivindiquen el tancament total, perquè no poden competir amb els grans, i
obrir aquests dies els resulta ruïnós. També estan els que diuen que o tots o
ningú, i els que clamen en favor de la llibertat. Que cadascú faça el que
vulga, diuen traient pit, quan tothom sap que aquesta llibertat, com sempre,
beneficia els més poderosos.
 |
| Imatge de Google |
Tots aquests arguments tenen la seua lògica des del punt
de vista de l’egoisme de cadascú, però, qui pensa en els treballadors del
sector? Ells no tenen dret a gaudir de la vida familiar? I que no diguen que
són com els treballadors dels hospitals, els bombers, els policies, etc., que
han de fer guàrdies. No hi ha cap comparació possible que es sostinga, així com
tampoc, el dir que tota la culpa és dels sindicats, per haver signat condicions
tan desfavorables. La precarietat laboral ens ha portat a aquesta situació, i
en gran mesura, aquesta precarietat ha estat fomentada des dels poders públics,
mitjançant lleis tan injustes com la Reforma Laboral que va aprovar l’anterior
govern del PP. Així tenen els treballadors amenaçats de facto d’ésser
acomiadats a la mínima ocasió, han de treballar els dies festius sense ni tan
sols cobrar un plus, i a la majoria, encara que estiguen contractats de dilluns
a dissabte, els canvien el diumenge per un dia qualsevol de la setmana (el que
més li convinga a l’empresa).
Per tot açò, a tots aquells que diuen en nom de la
llibertat que no cal prohibir, jo els hi diria que les autoritats han de
vetllar pels ciutadans. Prohibir no, però cal regular mitjançant les lleis i els acords amb
totes les parts, totes aquestes qüestions que afecten a tanta gent.
 |
| Imatge del Google |
Ja per finalitzar, pense que aquest és en el fons, el
mateix debat que vaig veure en un documental francès que va emetre la 2, sobre
el tractament fiscal que alguns països feien a les multinacionals (en secret)
per tal de crear ocupació. Opine que prioritzar la creació de llocs de treball,
sense tenir en compte la qualitat dels mateixos, és un greu error.
La política ha d’estar al servei de les persones i no pas
dels mercats.
12/IV/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
Ací podeu llegir l'article al diari:
***
Article preciós, jo no llevaria ni una coma, si ho he llegit bé, del que has dit, el cas és que la llibertat que ens ha donat el discurs del capitalista èxtim ha estat molta, però cal que l'estat faça de policia o d'àrbitre pels deliris d'aquest discurs, molt bo l'article, finalment, ja estem en la darrera fasse del discurs capitalista èxtim, el capitalisme financer, finalment caldrà dic, que es regulen fins i tot les plusvàlues en el futur que ens espera i que espere que no siga amb una caiguda la del capitalisme traumàtica, sinó d'allò més suau, i que no hi hagen morts, però el futur passa per una societat on les plusvàlues seran rígidament controlades, ja ho veurem els qui vindran, si més no. Espere que la transició siga llarga i sense traumes.
ResponEliminaVicent