 |
| Josep Arnau i Xinxilla (Foto THLG) |
Avui fa 17 anys que ens va deixar el meu germà. No feia ni un mes que acabava de complir quaranta-un anys. Recorde que era una setmana abans de Sant Josep, i ell encara que estava sense forces, amb la malaltia ja molt avançada, tenia il·lusió d'anar a tocar els dies de Falles. Li agradava molt anar-hi, i comentava que els fallers de la Falla on sempre tocaven els de la seua colla (La Banda del "Casino Musical" de Godella es dividia per a l'ocasió), els tractaven molt bé. Era una Falla dels poblats marítims, encara que no recorde exactament de quina zona.
El meu pare se'l trobà de matí quan ja no hi havia remei, i recorde que jo treballava al torn del matí, i quan vaig arribar a casa, vaig rebre la notícia. Vaig passar, després de dinar una mica, a fer-li companyia a mon pare, que estava destrossat. Ja no va a alçar el cap, com aquell que diu, i poc més d'un any després, va fer el mateix camí. Recorde que es va presentar un home que deia que havia conegut al meu germà, i que li agradaria veure'l. El meu germà estava a la seua habitació, i el vaig acompanyar, per deixar tranquil a mon pare que ja tenia prou l'home... Jo encara no m'havia atrevit a veure'l, encara que també és veritat que duia poc de temps a la casa (vint minuts escassos). Em va sobtar l'actitud reverencial del desconegut, que es va quedar meditant, amb la vista fixa en el meu germà, que semblava estar rient-se.
Allí estava Pep, amortallat amb una americana, que solia dur a sovint, i que portava al trau de la solapa l'escut del Barça. A la capçalera del llit, el retrat de Karl Marx, que jo mateix li havia regalat, presidia l'escena.
A l'endemà va ser el soterrar, i també restarà sempre a la meua memòria, aferrat als forats del formatge de gruyère, el record de la Banda "Casino Musical" de Godella tocant a la porta de la Parròquia, tots uniformats, i passant a donar-nos el condol. Alguns dels meus companys del treball, me comentaven temps després, que mai no havien vist un soterrar com aquell.
Fins ací els records d'aquell dia, que avui m'he atrevit a posar en lletra (potser perquè una mort de disset anys és gairebé major d'edat). Tanmateix, sí que volia fer per retre-li el meu homenatge en aquest dia, i també compartir-lo amb tots els que el volien, en primer lloc, posar el vídeo de l'actuació de "Ball a Banda", on Pep tocava la tuba (surt a l'esquerra... sempre a l'esquerra!), interpretant "El Cant dels Maulets", un tema que li va molt bé al tarannà del meu germà. És la única gravació que hi ha al YouTube:
 |
| "Branca d'atmeller florit" oli sobre tela de l'any 1990 (foto meua) |
I ja per finalitzar, algunes fotos més:
 |
| Amb el meu germà |
 |
| Amb Pep i Mª Àngels |
 |
| Al Taller-Escola del Molí (Foto gentilesa de Jordi Durà del THLG) |
 |
| "Bon viatge pels guerrers/ que al seu poble són fidels..." (Foto meua) |
***
Francesc, perdre un germà amb qui tenies tantes coses en comú, la música, la cultura, l'art, el país, ha de ser un tràngol molt dur de superar i a més quan no havia acomplit més de quaranta o quaranta un anys. Una oració pel teu germà mai no ve mal, creguem o no creguem, ell estarà ara feliç veient la teua obra i els teus amics que et consideren.
ResponEliminaUna abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.
Vicent Adsuara i Rollan
Qué gran el Pep, sempre fidel als seus ideals.
ResponElimina