Les meues proses II: ("L'habitació 101")

Gerorge Orwell a la ràdio (Imatge pressa de Google)

      Aquesta és la segona entrega de la sèrie de les meues proses més recents. En aquesta ocasió es tracta de “L'habitació 101”, que és un relat que vaig presentar al Concurs “ARC a la ràdio”, també de l’any 2012 (com “La càrrega”), que abordava el tema de la por, dins de “Sentiments”, que era el tema general d'aquella temporada.

      Aquest relat vol ser un homenatge a l'escriptor britànic George Orwell (sobretot a la seua novel·la "1984"). Ell, el mateix que molts joves idealistes de tot arreu del món, va participar a la Guerra Civil Espanyola com a milicià del POUM, i també ens va deixar les seues vivències a l'esplèndid llibre “Homenatge a Catalunya”, que pense no ha tingut el ressò que es mereix, sobretot pel seu títol (sic)...

      En aquesta ocasió, no podré oferir-vos, de moment, la gravació sonora del relat, encara que recorde que va ser emès per Ràdio Godella, al programa “Uno Cualquiera”, per Ramon Villaplana, que també va editar “La càrrega”, enllaç que us vaig posar a l'anterior entrada del blog, i del que Ramon m'ha dit moltes vegades que és un dels relats dels que més satisfet va restar en veure el resultat. Si no l'heu escoltat, la veritat és que val la pena: Cliqueu ací!!!

      El cas és que no trobe l'arxiu sonor d'aquest relat de l'homenatge a la novel·la d'Orwell, però ací podeu llegir la versió que vaig presentar al concurs:

L'HABITACIÓ 101

   Homenatge a George Orwell

      Tothom havia sentit parlar d'aquell quarto obscur i tenebrós, on a cadascú li aplicaven els procediments que més li repel·lien, per tal de fer-li confessar els seus crims i quins havien estat els seus còmplices.

      Ells només n’eren quatre, però a l’habitació 101 hi havia més de cent mètodes diferents per fer espaordir els detinguts. En primer lloc, mitjançant els interrogatoris rigorosos i sistemàtics, els psicòlegs endevinaven les fòbies de cadascun dels individus, i així aconseguien el seu propòsit, que era ni més ni menys, que denunciaren el que no estava escrit als papers (plans de sabotatge, boicots, atemptats, etc. )

      El Jon li té fòbia al foc, Iker no suporta l’aigua, encara que el cas d’Imanol és molt més complicat, perquè li donen paor tots els insectes.

      Tanmateix, el cas més curiós és el del Joseba, un xicon que no té dèries conegudes i que per això precisa de molts més interrogatoris per part dels sicaris de la Comandància. Al remat determinen que a ell tan sols li pot fer efecte una cosa: És tan tímid, que no suporta el contacte amb els éssers més estimats (amics, familiars, etc). És per això, que el cap de la Comandància ordena als seus subordinats, que localitzen a tota la gent que s’estima el Joseba. Ja sabem com és la gent, i més encara en situacions on cal demostrar allò que dus endins. Tothom l’abraça, el reconforta i li diu paraules afectuoses, mentre que ell es va enderrocant com un gelat al migdia els dies d’estiu...

      El Joseba no pot més i denuncia tots els seus companys, els familiars i fins i tot gent que no coneix, a canvi de que s’ature tot aquell desgavell de bons sentiments que el posen al llindar del suïcidi.

      Per a ell, tot aquell devessall de sentiments significa el mateix que les rates llepant el rostre de Winston Smith, i per això no dubta en trair els seus amics i familiars, com ho va fer el personatge orwelià amb la seua estimada Júlia.

      Aleshores ens preguntem: I de què li serveix al torturador? 

      Cadascú pot treure les conclusions pertinents.

***

"The Big Brother", fotograma de la pel·lícula 1984 (Imatge pressa de Google)

***

© Francesc Arnau i Chinchilla

      Passa de vegades que aquests relats que no van ser triats com a finalistes, personalment em van satisfer molt més que els altres que si van aconseguir-ho, però el més important és que encara no m'he desencantat, i continue enviant els meus relats, tot i esperant que es trenque el malefici.

      Els meus relats segueixen estant al Concurs “ARC a la Ràdio”, i sempre que no m’abandonen “les Muses”, continuaran estant.

Godella (l’Horta), 27 de Març del 2.015

Foto meua: Els guanyadors de l'edició de l'any 2012*

      * El Ferran va recollir el Premi de Lluís Servé "deomises" (a cadascú lo seu...)

***