Viatge a la Tinença de Benifassà

Vista des del Mirador de Fredes, on es pot apreciar la Mediterrània al fons (Foto meua)

      Des de fa molts anys m'han parlat molt, i molt bé, de la Tinença de Benifassà, un territori que és al nord del nostre país, i que té la particularitat de que en un punt, a prop de Fredes (el Tossal del Rei), conflueixen les actuals comunitats d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, que antigament conformaren la Corona d'Aragó, i que popularment es coneix com el "Tossal dels tres Reis", i la veritat és que no sé perquè, doncs el rei era el mateix als tres territoris.

      Enguany, aprofitant les vacances de la nostra filla Núria, i també (com no!) la seua disposició, ens vam plantejar (Isabel i jo), conèixer aquell territori (la Tinença de Benifassà), malgrat que el botànic Cabanilles la va qualificar com a la pitjor terra del nostre benvolgut país. Aleshores no es considerava el Turisme com a negoci... (Veure el llibre primer dels que va publicar Bancaixa).

      Tanmateix, puc assegurar que és un dels territoris més ben conservats (flora, fauna, conreus, monuments, etc...), de la nostra comunitat autònoma (País Valencià), i recomane a tothom que no el conega, que el visite.

      Ja tenia referències,entre d'altres, dels meus amics Empar i Ferran, que van gaudir fa uns anys d'aquests paisatges. També tenia la referència del meu paisà (godellenc com jo) J. Carlos Llorens, gerent de l'Hostatgeria Sant Jaume (Hotel Rural i Gastronòmic), que es troba al poble de Coratxà, ben endins de la Tinença, i un dels més tranquils per passar uns dies. Ací teniu l'enllaç:

 HOSTATGERIA SANT JAUME

      Cap allí se n'anàrem sens pensar-s'ho, després d'haver-nos posat amb contacte amb el nostre paisà, que es va desviure per fer-nos fàcil la nostra estada, doncs, hi érem sols a l'hotelet...

      Eixírem de casa el dimecres 14 d'octubre, prou tard, i arribàrem a Morella, ciutat que ja coneixem, a l'hora de dinar. Ens entaulàrem al Restaurant "La Blanca" del carrer Major, i la veritat és que dinàrem prou bé (olla, xulletes, etc... ). Després d'una breu passejada per Morella, ens dirigírem cap a l'hotel, i després d'instal·lar-nos, férem una caminada pels carres del poblet de Coratxà, on per cert es troba l'església més antiga (abans de 1.230) de totes les que estan documentades al nostre benvolgut país. El sopar va estar un suggeriment del Carlos (amanida i "solomillo" de cérvol).

Vista des de la nostra habitació (foto meua)

      Després de descansar com cal i de la dutxa matinera, a l'endemà visitàrem la Pobla de Benifassà, i l'església del Monestir de Santa Maria de Benifassà (es visita només els dijous). Abans visitàrem el Ballestar, un poble xicotet, però molt ben endreçat (d'allò que fa goig), Del monestir no cal dir massa coses, doncs, tan sols es pot visitar el temple de culte (església), que per cert, està una mica buida de continguts artístics. Tan sols vaig poder assabentar-me (escoltant les explicacions del frare a uns alemanys) de que tan sols hi ha vuit internes... ("No perseveran...").

El Ballestar (foto meua)

El Monestir de Santa Maria de Benifassà (foto meua)

La porta de l'església del Monestir (foto meua)

      Després de la visita, se n'anàrem cap al poble de Fredes, on dinàrem. Feia prou de fred, però la visibilitat era esplèndida, i des del Mirador de Fredes vam poder veure la Mediterrània, la nostra mar que potser estaria a seixanta quilometres, però que es podia contemplar amb tot el seu esplendor. El dinar bo, casolà i barat a "La Taverna", que ens va recomanar el nostre paisà, i encara vam tenir temps per a tombar-nos enmig de la muntanya i gaudir de la Natura.

      En arribar a l'hotel, des de la nostra habitació poguérem gaudir de l'espectacle de les cabres salvatges pasturant als prats d'enfront. Férem moltes fotos...

Les cabres salvatges al marge de pedra... (foto meua: des de la nostra habitació)

     A l'hora del sopar, Carlos em va sorprendre amb un "xuletó" de més d'un quilo, i després em va fer un "calmant", que segons diu la Guia Turística:

      "A poc que se fera festa/ i es feia de tant en tant/ cabien poques excuses/ per encendre un gran calmant/ La festa sembla no tenir fi/ perquè quan s'acaba el calmant/ ja se'n prepara un altre..."    

      La veritat és que a mi (digueu-me rar) m'agrada més el "carajillo de conyac", sobretot com el fan per aquestes contrades, i la veritat és que el Carlos també sap amanir-lo com cal.

      Del divendres, 16 d'octubre, vull destacar sobretot, la visita a la zona de l'embassament d'Ulldecona. És molt curiós que aquest poble de Tarragona, l'any 1949 va finançar la construcció de la presa, malgrat estar prou lluny del lloc, doncs no és el primer poble català que ens trobem (abans està La Sènia). Vam arribar passant primer pel poble de Fredes, per tornar a veuire la nostra mar des del mirador.

Isabel a l'embassament (foto meua)

      Cal ressenyar que hi ha molt poca gent per la comarca fent turisme com nosaltres, però la veritat és que paga la pena veure tot l'entorn del pantà. Al remat, després d'una breu visita al poble de La Sènia, a l'altra riba del riu, dinàrem al Molí de l'Abad (self-service de carn, embotits i verdures a la brasa). Abans visitàrem la Cova dels Rosegadors, encara que no poguérem veure les pintures rupestres. Després de fer una ruta per una camí forestal que s'endinsava al embassament, tornàrem a Coratxà, i sopàrem com a canonges (revoltillat de setes i xulletes de xai).

Jo a l'embassament d'Ulldecona (foto d'Isabel)

      A l'endemà, dissabte 17 d'octubre, després de l'esmorzar i d'acomiadar-nos del Carlos (tenia un grup de ciclistes i un altre de "moteros" per esmorzar), ens hem dirigit amb el nostre cotxet en direcció a Morella. Avui que se n'anem cap a casa s'ha posat una boira que ens ha perseguit gairebé tot el camí. En passar El Boixar, no ha passat el que ens augurava el nostre paisà, i abans d'arribar a Castell de Cabres ens hem trobat a la carretera (per cert molt mal senyalitzada) amb dos homes que havien sortir a caçar bolets (rovellons) i que s'havien perdut, malgrat ésser de la zona. Els vàrem apropar al poble, on havien deixat el seu vehicle, i nosaltres vam fer una petita aturada a Morella per fer algunes compres. La boira era encara persistent.

Vista des de l'habitació el dia de la tornada (foto meua)

   

Aleshores,vam decidir anar per la carretera que ens porta a l'entrada d'Ares del Maestrat, on pensàvem dinar, però les condicions eren encara més adverses, i per això vaig decidir davallar el Port (malgrat la boira) i anar fent camí, fins que vam decidir aturar-nos per a dinar al restaurant "La Pelejaneta", ben a prop de la desviació de Cabanes. El dinar boníssim, amb olla i galtetes.

Al parking de Morella (foto meua)

      En arribar a casa el temps ha canviat, Aleshores puc dir que hem tingut de tot, tot un luxe (boira, pluja i sol). Ara tan sols ens resta tornar a la rutina (la bici, la casa, els amics, la sogra...).

      Però a la Tinença, de ben segur que hi tornarem...

***
Francesc Arnau i Chinchilla