 |
| Recitant un poema de Vicent Alonso (Foto: premsa Godella) |
Avui es celebra el Dia Mundial de la Poesia, i jo vull
participar, com he fet als darrers anys. Per això he enviat el poema que serà el prefaci del meu proper llibre de poemes “NOVES LLUNES”...
http://lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia
Com al nou blog ja
el vaig posar a la primera entrada, ara m’agradaria posar aquest poema que li
vaig dedicar a la meua mare al llibre “L’espill de l’orb” (pàg. 75). El proper dilluns, 23 de març, farà vint anys que ens va deixar:
URC DE FILL
Per a tu, mamà...
Et devia un poema,
ací el tens, tot és teu !
Massa temps ha passat, caram ! com passa
el temps !
Me’n recorde que eres, del que ja no
n’hi ha !
T’agradava parlar-me, t’agradava
escoltar-me,
t’has quedat sense veure aquestes coses
que escric,
de segur que si fosses encara en aquest
món,
em diries tothora que et llegís el
darrer,
series la primera de les meues adeptes.
Ara ja no estàs sola, però obrires camí,
maleïsc a l’artròpode que et va devorar,
què valenta que fores, com va dir el teu
marit,
aquell home, mon pare, plorant davant
del llit !
I el teu germà Domingo que arribà massa
tard,
el mateix que el teu fill, vint minuts
de rellotge,
i aquell home a la porta contemplant el
teu cos,
són records als quals mai no podré
renunciar...
Almenys així evitares veure morir-se un
fill.
***
Espere poder gaudir d’aquesta Diada tan emblemàtica molts anys més, i sempre que no m’hagen abandonat le Muses, intentaré participar-hi, com he
fet enguany:
http://lletrescatalanes.cat/ca/repositori-dia-mundial-poesia/item/noves-llunes-de-francesc-arnau
***
Godella (l’Horta), 21 de Març del
2.015
La mort d'un pare és dura, però la d'una mare ha de ser un tràngol difícil de pair, m'he imaginat la meua, encara viva o la meua dona, quan llegia que ton pare la mirava plorant, m'has fet plorar Francesc. Molt bon poema.
ResponEliminaVicent
Enhorabona per aquest nou llibre i enhorabona per transmetre tant de sentiment.
ResponElimina