II Concurs de Microrelats "Sergio Beser"

Foto meua: Els premiats amb els membres de la taula 

      El passat dissabte, 25 d’abril, dia emblemàtic i reivindicatiu pel País Valencià, amb els meus amics Ximo Pont i Amparo Tortajada, ens dirigírem cap a Morella. El motiu era el lliurament del II Concurs de Microrelats “Sergio Beser”, on la filla dels meus amics, Elisa Pont Tortajada, havia estat guardonada amb el tercer premi. Com ella es troba a França, i jo també havia participat amb un relat, vaig decidir acompanyar-los, doncs, en certa manera havia estat el principal instigador de la participació d’Elisa.

      Eixírem del poble a les 17,30 hores, i després d’una xicoteta parada per estirar les cames i fer-nos un cafè, arribàrem a la capital dels Ports amb vint minuts d’antelació. L’acte estava programat al Saló gòtic de l’Ajuntament (un edifici esplèndid amb una interessant i funcional restauració). Al Coll d’Ares ens va sorprendre una tronada de les que solen haver-hi per aquelles contrades. No podia caure més aigua. Gràcies que a Morella ens va respectar l’oratge.

Foto meua: Llegint el relat d'Elisa

      L’acte va mamprendre amb una miqueta de retràs, perquè esperaven un dels premiats. Només arribar, els pares d’Elisa es posaren en contacte amb la presentadora de l’acte, i li digueren que jo m’encarregaria de llegir el relat. Els organitzadors havien editat una publicació amb una selecció dels relats presentats, on també van incloure el meu. També vull destacar la qualitat del jurat, presidit per Josep Martí i Gómez, Premi Nacional de Periodisme 2008, i col·laborador del diari “La Vanguardia” i de la Cadena SER al llarg de molts anys. També va col·laborar al setmanari satíric “Por favor”, i la veritat és que el personatge no deixa indiferent a ningú. També estaven entre els membres del jurat, l’escriptora Rosa Regàs, i el també escriptor Lluís Meseguer, que és acadèmic de l’AVL.

Foto meua: La taula presidencial de l'acte, amb alguns membres del jurat i l'alcalde

                                                    

      Es llegiren els relats guardonats (ací us deixe el d’Elisa), i després parlaren els membres de la taula, entre els que també es trobava l’alcalde de Morella. Ens van regalar un grapat de llibres, i el més important és que el lliurament no es va fer gens avorrit ni pesat. També estava present la TV local, i d’altres mitjans de comunicació.

LA EXTRAÑEZA DEL RECUENTRO

De tanto en tanto, la tierra produce un sabio, rezaba la lápida mugrienta de este desconocido, a la que el tiempo y la vida misma habían desgastado hasta borrar su nombre y sus apellidos; apenas quedaba escrita esta frase, también roída por las inclemencias de la intemperie y del abuso. El silencio sumía al lugar en una soledad aterradora, desprovista de cualquier signo humano, a excepción de nuestro protagonista que, pese a la lluvia incesante, continuaba impertérrito ante la tumba, puede que vacía después de tantos años, sumido en esa añoranza cruel del que se ve abocado al exilio, deseando que también a él lo recordasen así. No obstante, y pese a sus esfuerzos incansables, sabía que jamás nadie le tendría en tan alta estima, en tan alta consideración. Apoyado sobre su bastón, ya cansado, miraba aquellas palabras mientras se convencía de que sus escritos, cuando muriese, desaparecerían con él.

De tanto en tanto, la tierra produce más de un sabio, escribieron en su lápida años más tarde. Se escuchó, llegado desde ninguna parte, un suspiro de satisfacción.

ELISA PONT TORTAJADA

      Entre els parlaments dels components de la taula, vull destacar el del president del jurat, que va manifestar que s’havia detectat una davallada de participació a les categories dels més joves, en relació a l’any passat. Una dada important, encara que negativa, però que entra dins del context de la societat actual, on la lectura (i per tant la creació literària) no és una de les activitats més populars.

       La notícia als mitjans:

comarquesnord.cat

      Una vegada finalitzat l’acte, vam fer una breu passejada pel carrer principal, i sopàrem (ben sopats) al Mesó del Pastor, que coneixíem pel nostre amic Felip Deusdad de Vilafranca, d’aquells temps en que anàvem a les trobades gastronòmiques que feien, dintre de la Mancomunitat dels Ports. Fa tants anys...

      I res més, ens tornàrem cap a casa (passant per Sant Mateu),i arribàrem a la una i mitja de la matinada.

       Una jornada literària memorable!  Per tornar a repetir quan siga...

 ***

Godella (l’Horta), 27 d’abril del 2.015

Francesc Arnau i Chinchilla