Les meues proses III: ("El signe de Morfeu")

Imatge del Google: Atemptat del 11M a Madrid

      Continuant amb les meus proses, que no han estat massa reconegudes, avui us recorde aquella que vaig fer sobre els atemptats de l'11-M a Madrid. El relat va estar presentat al Concurs de Microrelats "ARC a la ràdio", amb el tema dels pecats capitals, i tractava sobre el de la peresa:

EL SIGNE DE MORFEU

      Quan va escoltar el brunzir del despertador, va ser habitat completament per una profunda mandra que no el deixava ni moure’s. Va apagar aquell soroll tan odiós, i es va donar mitja volta. El seu cos no estava per a fer cap esforç, i abans de tornar a endormiscar-se, va pensar en un rampell que aniria al seu metge per a que li lliurés un justificant, al·legant un còlic, o qualsevulla altra malaltia imaginària.

      La darrera nit, quan ja se n'anava a dormir, li havien trucat els seus amics per convidar-lo a unes birres. El David no s’ho va rumiar massa, malgrat que a l’endemà hauria de matinejar. Era dimecres, i a les 8 del matí començava la seua jornada al magatzem on treballava des de feia alguns mesos. 

      Després de moltes cerveses i també algun canut, que va pagar el Dani, que celebrava el seu aniversari, se’n va anar rebentat al llit. Ja eren les tres de la matinada tocades, i el David hauria de llevar-se abans de set, doncs, agafava el tren de rodalies de les 7,30 a l’estació del barri per arribar abans de vuit a la feina. Li agradava força fer aquest trajecte, on sempre seia al costat de la Sonia, una xicona molt simpàtica que anava a treballar a una residència de gent gran, on feia de recepcionista. Hi havia bona química entre ells, i el David ja feia uns quants dies que pensava proposar-li alguna eixida pel cap de setmana a alguna discoteca de moda.

      Quan es va despertar per fi a les onze del matí, amb la idea de dirigir-se a l’ambulatori, es va assabentar de tot el que havia passat al noticiari de la SER. En els dies següents li confirmaren que una de les motxilles es trobava a pocs metres del seient que sempre compartia amb la Sonia.

      Ell sempre havia escoltat dels llavis de sa mare aquella dita castellana: “A quien madruga, Dios le ayuda.” Tanmateix, gràcies a la seua mandra d'aquell fatídic 11 de març, va salvar la seua vida. Ara sempre li diu a tothom que vol escoltar-lo, que els refranys no són una ciència exacta, i que ell va néixer sota el signe de Morfeu.

***

Godella, 12 de gener del 2013