Viatge a Londres (III)

Núria i Leti al "Sky Garden" (foto meua)

Diumenge, 2 de desembre

Després de la visita als museus, ens dirigírem a la zona "VIP", on tot està en obres (el Big Ben, l'Abadia de Westminster, el Parlament...). En primer lloc creuem el pont de tan dolorós record (pels atemptats) i ens apropem a la nòria ("London Eye"). Decidim entrar a menjar "fish & chips". El producte és de bona qualitat i el preu assequible, sobretot en comparació amb el que hi ha pertot arreu.
                                                             

Leti al "London Eye"

                                                 

Al Big Ben (encara que no ho semble)

   

En acabar de dinar, se n'anàrem a Covent Garden, una zona de luxe, amb cerveseries que ni te les pots imaginar, on pots veure aparcat un Rolls Royce amb xofer uniformat, esperant algun potentat. Han vingut els amics de Leti (Adrián i Maria), i ens hem fet unes birres. Tots els dies he begut cervesa, però avui he demanat un Chardonay de Xile, que per cert estava molt bo, i que he compartit amb l'amiga de Leti. Després d'acomiadar-nos d'ells, hem sopat a una pizzeria/hamburgueseria siciliana. Jo m'he cruspit uns sandvitxos de formatge prou "potables".

Cerveseria a Covent Garden

L'oratge ha estat tot el dia amb el "txirimiri", i hem arribat al nostre apartament de Hammersmith, gairebé més rebentats que ahir. Cal alçar-se a les 2,30 hores, per agafar el bus que ens portarà a Oxford Street, on hem d'agafar el tren a les 4,10 hores, que va fins l'aeroport de Stansted, des d'on surt el nostre vol.

Dilluns, 3 de desembre 

Tot ha estat sincronitzat, malgrat que semble mentida. Ens hem llevat del llit a l'hora prevista, hem anat fins l'estació, hem agafat el tren fins l'aeroport, hem passat tots els controls i avui som ací a casa.

El cansament era molt intens, després de tots aquests dies caminant sense descans per una ciutat tan descomunal com Londres. L'oratge no acompanyava avui tampoc, però hem travessat la ciutat amb el bus (al pis de dalt), i hem pogut veure els contrasts. El luxe dels barris més exclusius, els indigents i els borratxos tombats en terra de qualsevulla forma. També hem vist les raboses remenant entre les borses del fem, i en arribar a Oxford Street, hem agafat el tren que ens duria a l'aeroport. Ha sortit amb puntualitat anglesa, a les 4,10 hores. El tren era una passada, malgrat viatjar en classe turista. Hi ha fins i tot "toilette", i ens relaxem fins arribar al destí, on cal passar tots els controls de seguretat (molt més rigorosos que ací).

Una vegada a l'avió, ha estat una llàstima que el temps no ens ha deixat veure el paisatge. Tanmateix, una vegada hem passat la costa de França, on hi havia turbulències, hem pogut veure els Pirineus nevats i, en arribar a casa nostra, hem entrat per la mar (Pinedo, l'Albufera, etc.).

Això ha estat tot, un viatge que no descarte repetir, doncs, encara resten moltes coses per veure.

BON NADAL!                    ¡FELIZ NAVIDAD!                MERRY CHRISTMAS

Picadilly Circus

24/XII/2018

© Francesc Arnau i Chinchilla        

                                                             ***