 |
| A una tenda de Versalles, envoltat de llibres (Foto: Elisa Pont) |
A la vida de totes les persones sempre hi ha somnis, sobretot d'aquells dels que penses que mai no es van a fer realitat. És veritat, i així ho reconec, que jo tinc uns quants d'aquests somnis, i gairebé sempre estan relacionats en fer un viatge. Viatjar a París era un d'aquests somnis, i sobretot per tots els referents culturals, que de sempre han estat per mi entre els més importants, sobretot en la Poesia, (Baudelaire, Rimbaud, Montaigne, Verlaine, Péret, etc...), i ara ja puc dir que he aconseguit dur-lo a terme.
Tot va ser una casualitat (com supose que seran la majoria dels casos), però el cas és que els meus amics Amparo i Ximo anaven a viatjar a la capital francesa, aprofitant que la seua filla, Elisa Pont, està fent una estada com a becaria (es podria dir així) als pobles agermanats amb el nostre (Noisy- Le Roi i Bailly).
Fins ací l'explicació del per què, i ara intentaré apropar-vos al com...
Eixírem de l'Aeroport de Manises a les 18 hores. Volàvem amb "Vueling", companyia de "low cost" de la que no puc dir res en contra. En arribar a l'aeroport Orly de París, ens estava esperant Elisa, i gràcies... Doncs, era prou fotut trobar els enllaços del transport públic per anar a l'apartament que havia llogat per a passar aquests dies. Almenys va servir per indicar-li-ho a Raúl, que vindria a l'endemà...
En arribar al lloc, a la "Rue St. Maur", ben a prop del Cementeri "du Père Lechaise", vam fer una primera pressa de contacte. L'apartament és petit, però tot està molt ben abillat, i en deixar les maletes, se n'anàrem a sopar pel districte de "La Bastille". Vam sopar a un restaurant italià ("Giggi"), i després vam tornar al nostre apartament per endreçar els llits...
També vam copsar (com no?), l'ambient de "la nuit":
 |
| (Foto: Elisa Pont) Amb els amics al districte de "la Bastille"... |
***
Demà anem a visitar Versailles, i per la nit vindrà Raúl, el fill dels meus amics.
Francesc
Arnau i Chinchilla
***
No t'has adonat, Francesc, que les coses més importants a la vida vénen per una casualitat, fins la mort ve com d'improvís, què dir de tenir un fill o de trobar un amic o retrobar-nos amb una vella amistat.
ResponEliminaJo crec que els desitjos s'acompleixen un dia o altre, però d'improvís, quan ja no els esperem.
Una nova abraçada i dir-te que et seguisc llegint amb deler.
Vicent