"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dissabte, 13 de juny del 2015

Viatge a París (IV): Visita a Versalles -"la desmesura del luxe"-


"Place de la République", el punt de reunió de les manifestacions contra la intolerància (Foto meua)

      Després de la primera impressió, que va estar molt bona, avui dijous ens disposem a fer la primera etapa parisenca. Ens hem llevat ales 8 del matí, i després del desdejuni, ens posem ràpidament en marxa.Cal dir que no he descansat massa, doncs he estranyat el llit, però la il·lusió és molt més forta que el cansament.

      Avui anem a visitar el Palau de Versalles, que va ser la residència dels últims monarques de França. Sembla que l'antic Palau, que ara ocupa el Museu del Louvre se'ls havia quedat una miqueta petit, i van aprofitar que tenien un lloc on anaven a caçar (important ocupació de tots els reis), per ampliar-lo una mica i fixar allí la seua residència (a més dels més de 10.000 criats que necessitaven per a la vida quotidiana).

Cartells amb les convocatòries a la Pl. République (Foto meua)

      Anem a la Plaça de la República, on agafarem el "metro" que ens enllace amb el tren de rodalies que ens portarà fins el Palau de Versalles. Així almenys compensem una mica "l'embafor" que ens espera. A la Plaça, que és el punt de reunió de totes les concentracions i mogudes contra la intolerància, ens fem unes fotos, i després de pendre contacte amb el "metro" de París, que és un dels més antics del món, i que algunes línies semblen estar encara en molts aspectes com quan va ésser inaugurat (sense escales automàtiques, estacions tancades, vagons vells, etc...), però que també li dóna el seu encant, ens dirigim a fer l'enllaç amb el tren que ens durà al nostre primer destí, le Château de Versailles.

Ajuntament de Versalles (Foto: Elisa Pont)

      Quan ja hem fet el transbord  al tren de rodalies, hi ha una incidència en el trajecte, segons la megafonia de l'estació, i hem de canviar de pla sobre la marxa. Anirem primer a l'estació de la ciutat de Versalles, i des d'allí anirem passejant fins el Palau que, segons ens diu Elisa, no està massa lluny. Amb motiu d'aquest canvi, arribem al lloc una mica més tard del previst, però també gràcies a aquesta circumstància, descobrim una impressionant tenda d'antiguitats, que visitem, i el bulevard principal de Versalles (Avinguda de París), on descobrim uns quants edificis monumentals, i on fem una xicoteta aturada per recuperar forces.

Interior de la tenda d'antiguitats a Versalles (Foto: Elisa Pont)

Tenda d'antiguitats a Versalles (Foto: Elisa Pont)

Mobles antics, llibres i quadres a la tenda de Versalles (foto: Elisa Pont)

      Ens dirigim cap el Castell que, efectivament, no està massa lluny d'on ens trobem. A les portes, hi ha quantitat de turistes (sobretot molts d'origen oriental), i les mesures de seguretat són excepcionals per al que coneixem per ací. Ahir ja ho vaig notar a l'Aeroport d'Orly. Els soldats de l'exèrcit amb roba de camuflatge, i el fusell a la cara, van mirant els vianants, com si fórem  l'enemic. Els darrers atemptats han aconseguit el que sempre passa en aquestes ocasions; una pèrdua dels drets individuals més bàsics amb l'excusa de la seguretat general.

Louis XIV, "Le Roi Soleil", que va traslladar la cort a Versailles (Foto: Elisa Pont)

      Una vegada dins, recorreguem les sales, atapeïdes del luxe més fabulós que he vist mai. No vull fer més comentaris per no incidir en la mateixa idea: La desmesura del luxe. Preferesc que llegiu el meu poema "VERSAILLES" de l'anterior entrada del blog.

Detall del sostre (Foto: Elisa Pont)



El meu amic Ximo a la llar d'un dels salons (Foto
: Elisa Pont)

      En eixir del Palau, una mica atabalats per tant de luxe, ens dirigim al pintoresc mercat de la ciutat, per cercar un restaurant on dinar. Ja és una miqueta tard (per als costums dels francesos), però així i tot,hem trobat un lloc amb la cuina oberta, on hem tingut una primera degustació de la cuina francesa (peix i carn). El vi blanc és molt bo, i també els formatges, el pa, i fins i tot l'aigua de l'aixeta.

      Després de passejar una mica per la ciutat, se'n tornem a l'apartament amb el transport públic. Com arribem prou prompte,  aprofitem per anar-hi a comprar el sopar al "Carrefour" del districte, que és ben a prop de la casa on estem allotjats. Ximo i jo aprofitem per fer una incursió pels voltants del barri, on descobrim un bar a prop de l'església de "Saint-Ambroise", on degustar una cervesa i una copa de "Chardonay" (molt bo). Després d'anar a l'apartament i dutxar-se, se n'anem a esperar a Raúl a l'estació del "metro", on va aparèixer poc després de les 11 de la nit. Hem sopat a l'apartament (truita de creïlles, formatges, amanida, etc...), i encara hem tingut temps per donar una ullada a l'ambient de la nit. Per a ser un dijous, els locals estan atapeïts de clients, el que ens fa pensar que a París, l'ambient de festa deu d'ésser endèmic.

Sopar a l'apartament (Foto: Elisa Pont)

      Demà tenim un programa prou apretat, doncs anirem al centre de la ciutat ("Notre-Dame", Barri Llatí, Passejada al "Bateau" pel riu Sena, etc...). Les previsions meteorològiques diuen que la llengua d'aire saharià va a arribar fins ací. Sembla una maledicció! Anar-se'n fins a París, i que encara ens arribe la pols del desert i les temperatures tòrrides, que tant a sovint patim a casa nostra, i de les que sempre anem fugint... Sembla que ens persegueixen!

      Però no passa res, estem de vacances... I a París!

      (Continuarà...)

***
      JUNY 2015
 Francesc Arnau i Chinchilla

    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada