Hiroshima després de la bomba (Imatge de Google) |
Avui és el 70è aniversari del llançament de la primera bomba atòmica sobre la ciutat d'Hiroshima, que va matar 70.000 persones a l'acte, i que a l'any següent, aquesta xifra es va triplicar. Tot això sense comptar el degoteig de morts per malalties produïdes per la radiació, malformacions, etc., que va ser produït per aquest fet, que jo personalment qualificaria de criminal, amb totes les accepcions del terme que li volgueu donar, i també en el seu sentit literal, i que totes aquelles persones innocents van patir a les seues carns. Però no me vull centrar en aquesta idea, encara que això de que va evitar víctimes és prou discutible...
Vaig veure un excel·lent documental a la 2, que us recomane, sobre les primeres fotografies que es van fer, després de la bomba:
També vaig veure en un altre documental que no té desperdici, on es parla del "Projecte Manhattan", i del que es va coure en aquell laboratori per a la destrucció, del que molts dels científics van sortir avergonyits, com el mateix Oppenheimer, que era el director científic de l'esmentat projecte, que va donar com a resultat la bomba atòmica d'Hiroshima, i també la que van llençar dies després sobre Nagasaki, que per cert, era un model totalment diferent de la primera, que no s'havia ni testat. Avui he llegit en un article que la bomaba d'Hiroshima no va ser eficient, i que tan sols el 2 % de la matèria radioactiva va fer la fusió. Imagineu-vos si hagues estat un èxit d'eficiència...
I, ja per acabar, m'ha sobtat veure el primer ministre japonés erigint-se en l'abanderat de la resistència anti-nuclear. Que no se'n recorda de Fukushima? L'energia nuclear també és perillosa quan s'utilitza per a fins pacífics, i això ho saben ells (els japonesos), com també ho varen patir a l'Ucraïna. Pense que l'energia així aconseguida és força barata, com ja apuntava el mateix Enrico Fermi, però ni la seguretat, ni el greu problema dels residus estan resolts.
Per això, jo encara avui dic:
TSUNAMI
Honshü, 11 de març 2011
La
terra ha tremolat com mai ho havia fet,
vuit
coma nou a l’escala de Richter,
la pell
se li ha trencat en més de mil bocins
i els
vidres fragmentats han fet un trencadís
enmig
les avingudes, els carrers i les places.
A dintre
l’Oceà s’han format grans onades
obscures
i terribles de deu metres d’alçada,
com
quan dónes un colp amb el poal a vessar
i
l’aigua es desplaça formant cercles concèntrics,
han
envaït les costes amb tota impunitat
arrossegant
vaixells com si fossen de palla,
com
cagalló per sèquia van vehicles i cases,
i
enceguen els ponts d’autopistes i els ports...
Les
persones intenten escapar de la mort
pujant
a les terrasses, però tot és inútil,
la
corrent es desboca com un cavall salvatge
alliberant
el monstre que dorm a la Central,
i
aprofita l’ocasió per tornar a nafrar
els
cossos de persones, d’animals i de plantes...
El
botxí d’Hiroshima ha tornat a escapar-se!
***
Març 2011
Francesc Arnau i Chinchilla
***
Estem en un punt de difícil retorn, sinó d'impossible retorn, cal que comencem a pensar-nos un futur més primitiu, sense televisions, sense grans fàbriques, sense ordinadors, sense molt i molt de consumisme i tornem a viure com als temps més antics, tot i que jo sé de la contradicció que aquest fet suposa i la meua utilització dels béns de consum, però cal que dirigim la nostra societat futura, com ho va fer el comunisme, però amb llibertat, a mi se m'acudeix prohibir les plusvàlues industrials, com els salons de joc del capital, els mercats financers, seria un bon començament.
ResponEliminaPerò la destrucció del discurs capitaista encara donarà més guerra fins que arribe a la seua fi, ja predita per Marx i Lacan.
Vicent