"Nous poemes, nou llibre, nou blog...
Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps.
Espere que gaudiu amb les noves llunes que he anat inventant al llarg d'aquests anys, després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

dijous, 31 de març del 2016

"Sobre el maltractament als animals" (article a "LA VEU")

La tortura no és Art ni és Cultura (Imatge de Google)
En aquest article vull deixar la meua opinió sobre el maltractament als animals.

Ja sé que molta gent apel·la a les tradicions per reivindicar aquestes pràctiques, però pense que cal que canviem els nostres hàbits tan inhumans. Ja és hora!

Sobre el maltractament als animals

“Les ments més profundes de tots els temps
han sentit compassió pels animals.”
-FRIEDRICH NIETZSCHE-
  
Des de fa prou de temps es parla de la violència contra els animals als mitjans de comunicació, i jo voldria deixar la meua opinió al respecte. Una opinió que no vol assentar càtedra, ni tampoc ferir cap sensibilitat, però que pense tinc dret a manifestar.

Els animals són espècies com la nostra, però que han esdevingut, sobretot pel tarannà tan predador dels humans, en un altre esglaó més baix...

Hi ha molta gent que s’aferra a les tradicions, i aleshores és quan jo pregunte: “Quines tradicions?” Esteu parlant de les lluites dels gladiadors contra les feres? Contra ells mateixos, a vida o mort? Les lluites de galls i les de gossos? Els bous? De què collons esteu parlant quan parleu de tradició?

Fa alguns segles els lleons es menjaven els esclaus, i era una tradició ben arrelada, els esclaus lluitaven entre ells per salvar la vida, i tot això era una tradició.

I ara resulta que una d’aquestes “tradicions” ha esdevingut “Fiesta Nacional”. És una festa subvencionada, que no es pot finançar amb els ingressos que genera, que cotitza menys IVA que els llibres, el teatre o el cinema... Per què?

Fer patir els animals no és humà (Imatge de Google)
Jo pregunte per què ens ho tenim que tragar, i la veritat és que no ho sé, però no estic gens d’acord. No cal fer patir els animals amb l’excusa de que és una tradició. Tota aquesta gent que defensa tot açò, que fins i tot són capaços de convocar una manifestació, perquè no es posen al lloc dels animals? Us agradaria molt que us clavaren les banderilles als collons? Home, ja està bé de prendre-li el pèl al personal.

I ja per finalitzar, no em digueu allò de que al que no li agrade que no vaja. Això és el raonament més hipòcrita que he escoltat mai. És la política de l’estruç, amagar el cap sota terra i no passa res... No home, no! El que no està bé cal canviar-ho, siga tradició o la mare que ho ha partit.

29/III/2.016 
© Francesc Arnau i Chinchilla

***

El món dels caçadors també ens deixa imatges que posen els pèls de punta:

 Aquesta imatge us sembla de persones civilitzades? (Google)

No és molt més civilitzat açò? (Imatge de Google)

Acabem amb aquestes pràctiques! (Imatge de Google)
      
***

Ací podeu llegir l'article al Diari digital "LA VEU":

http://opinions.laveupv.com/francesc-arnau/blog/6910/sobre-el-maltractament-als-animals

1 comentari:

  1. Jo no voldria, Francesc, fer-te agra la festa, però he de llançar una llança a favor de les corregudes de bous, mira, hi ha cinc tipus d'Home, un d'ells són els violents, que farien si no mataren bous? o no veieren la sang en un animal? Matarien persones, hi ha molt a parlar, perquè de fet hi ha gent que acompleix la cadena podríem anomenar tròfica que mata persones, però eixe ja és un altre tema.
    Per una altra banda quan s'ha viscut molt o gairebé tot, on posem el límit? En un animal? en una planta? en un insecte? Tots sabem el que pot patir als EUA un mort en la cadira elèctrica, i els animals que no sé tu, però jo menge són morts o assassinats, digues-li com vulgues, jo he posat el límit en el ser humà, més que res per evitar una vida luctuosa a moltes persones que si no hi haguera bous o baralles de galls o bars on els mascles es barallen matarien dones i hòmens pels carrers. No sé, i per a condescendir et diria que el futur o en el futur potser fem que aquests arquetips humans puguen matar virtualment en guerres virtuals o places de bous virtuals, però mentrestant i mentre no hi haja o no tinguen una solució virtual no hi veig una altra, eliminar els arquetips és com eliminar la casa sense carregar-se la casa, els arquetips universals humans són on són i com són, es poden substituir però no anular. Si dubtes pensa que mai no ha anulat a l'arquetip de l'escriptor mai, o al de el menjador de carn, o al del religiós, o al del igualitarista o modernament comunista, o el del cuidador dels seus fills. Pensa-t'ho i dir-te que fas una bona tasca des de la teua plataforma, però cal que toques altres maneres de pensar diferents també i eixes en alguns punts sóc jo.

    Vicent

    ResponElimina