 |
| La vergonya d'Europa (Imatge del Google) |
Acabe de mamprendre una nova activitat que espere siga un nou revulsiu per a la meua creativitat al món de les lletres. Es tracta de fer articles d'opinió de tota mena, des de la política internacional, la de l'Estat, la nostra, la Cultura, etc... La veritat és que després de veure i escoltar els tertulians dels programes de televisió, pense que qualsevol de nosaltres pot dir la seua, i aquest és el meu propòsit.
No vull assentar càtedra, però m'agrada molt raonar les coses, i per això, a tots aquells que llegiu els meus articles i tingueu alguna qüestió que comentar-me, ja ho sabeu... Comenteu-me'ls!
Bé, ací teniu l'article amb el que he mamprès aquesta nova aventura, i espere que us agrade:
L’Europa
m’aborrona...
"Oh vella, oh trista Europa!"
Coral romput (Vicent Andrés Estellés)
Jo vaig creure per prou de temps en l’Europa com a Estat.
Ho teníem ben fàcil ací als nostres territoris; substituir Espanya per Europa
i... Endavant!
Després va venir el desencís, quan tots ens adonàrem de
que aquella Europa era només una mena de “trust” dels mercaders, on manen els
poderosos i els mafiosos, com han demostrat en tantes i tantes ocasions, com
ara, en el cas de Grècia, a la que van fer que s’agenollés i no li van trencar
les cames, perquè va tornar al “bon camí”, però que estic ben segur que no
hagueren dubtat ni el més mínim, per a que no prosperés el mal exemple entre
els altres socis. Aleshores, han aconseguit que aquest sentiment es potencie,
almenys en el que a mi em pertoca.
La darrera ha estat la crisi dels refugiats de Síria i de
la resta del Pròxim Orient, una zona convulsa, que ha trasbalsat tot el que, ni
aquells més escèptics, podrien haver esperat.
Tancament de fronteres, milers de refugiats a Idomeni en
un camp entre Grècia i Macedònia, que recorda aquells temps que tots hem vist
en blanc i negre, i el que és més greu, la deportació acordada per la Comissió
Europea, que vulnera la Convenció de Ginebra (segons ACNUR).
Mentrimentres, tots mirem cap a l’altre costat, com si la
cosa no ens importés. L’Estat espanyol ha acollit 18 refugiats des de la crisi.
Sí, no és un errada! De la ridícula quota que li va correspondre, tan sols ha
acollit a 18 persones (crec que dos d’ells ja estan identificats, amb tot el
que es va dir de l’entrenador al que aquella periodista li va posar “la
trabanqueta”).
Vergonya d’Europa!!!
Vergonya
d’europeus!!!
M’aborrone cada dia en veure les imatges dels camps de
refugiats, sense cap condició humana, passant fred i privacions, amb el fang
fins els genolls, criatures, dones prenyades, malalts...
Maltractats pels policies, estafats per les màfies, agredits,
vilipendiats, humiliats, com en aquelles imatges de la 2ª Guerra Mundial dels
camps de concentració, de les columnes de deportats, dels trens de la mort...
Què els hi direm als nostres néts?
11/III/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
 |
| Què pensen els nostres representants polítics? (Imatge del Google) |
I ací el podeu llegir al diari:
Per cert, aquest és el meu perfil:
No és tan fàcil, és un problema que si creiem en Déu cal deixar-lo a la seua mà, jo, si per mi fora i s'adaptaren o s'integraren en tres generacions aculliria a tot lo món, com no! Però la religió musulmana té una secta que és la de la jihad que no ha passat per sedàs o pel garbell de la dialèctica, per la deconstrucció filosòfica, i què dir de la resta de la mateixa religió, no, no és tan fàcil, és com va passar a l'antic imperi romà la conquesta dels bàrbars, sí, així és. Només es pot fer una conversió a una fe, digues-li científica, religiosa o política amb una mort simbòlica, que és el nou paradigma per a la Nova Revolució de la consciència, què dir d'un individu que s'immola i mata centenars de persones, la gernió és molt dúctil i unes morts com aquestes atiades per una gran onada d'immigració musulmana només pot portar-nos a una nova Edat Mitjana del terror. I sé que no sóc políticament correcte, però si vols saber-ho des de la dreta més rància em diuen comunista i des dels sectors més esquerrans feixista, els homo em diuen homòfob i els ... en fi, que no sóc res ni m'he adscrit a cap cosa, ja no dic ideologia sinó cosa, vaig per lliure, però et seguisc dient, ni acollir ni no acollir, jo no tinc, com ningú no té la solució, el més raonable arreglar els països d'origen i que tornen.
ResponEliminaVicent