 |
| Imatge de Google |
En aquest nou article expose la meua opinió sobre el resultat de les passades Eleccions Generals. Un resultat que va sorprendre fins i tot a les empreses de demoscòpia, i que va capgirar totes les enquestes. Jo m'esperava un resultat sense massa canvis respecte al del 20-D, però l'augment de vots i d'escons del PP em va caure com una poalada d'aigua freda. Potser per això, he tardat una setmana en posar per escrit les meues opinions que, malgrat això, encara no tinc massa clar què és el que ha passat.
26-J
(El “Marianexit” frustrat)
He deixat passar una setmana per a intentar pair els
resultats electorals de la segona volta de les Eleccions Generals, que es van
celebrar el passat diumenge, 26 de juny. A hores d’ara, encara no puc entendre
com, un partit podrit, farcit de casos de corrupció i, a més a més, amb una
política antisocial (retallades, reforma laboral, “Ley Mordaza”, privatització
continua de la Sanitat i de l’Ensenyament, etc.) haja millorat sensiblement els
resultats aconseguits al desembre, tant en nombre de vots com en escons,
tornant a ser el partit més votat de l’Estat espanyol.
En aquesta setmana s’han estat barallant moltes
hipòtesis, sent la pregunta més difícil de respondre, on han anat a parar el
milió de vots que ha perdut la coalició UNITS-PODEM més les seues confluències
dels diversos territoris de l’estat, respecte als resultats de la primera volta
(20-D). La aritmètica en aquest cas es resisteix, doncs, sembla prou clar que
els vots que ha perdut “Ciudadanos”, els ha guanyat el PP, i que potser ha
estat un càstig dels seus votants per haver pactat amb els socialistes. També
potser que molts dels vots que ha perdut el PSOE els haja acaparat també Rajoy,
per allò de la por a caure de nou en el pou del rescat, que tant alimenten els
mitjans de comunicació “oficials”. El que ja no sembla tan fàcil d’explicar és
on estan aquells vots de l’esquerra (estem parlant d’un milió de vots, que no
és fum de boja...). Potser molts han anat a parar a l’abstenció, per la seua disconformitat
amb la coalició amb Esquerra Unida, o també per les darreres manifestacions
(sobretot del seu líder) que han pogut descoratjar els seus votants. Estic
parlant de temes com socialdemocràcia, el Referèndum català, les dispeses
socials, etc.. Potser els votants no han comprès que els seus dirigents vagen
canviant d’opinió en aquests temes segons bufe el vent.
 |
| Imatge de Google |
De totes les maneres, continua essent un misteri la
desaparició del milió de vots, i fins i tot, es va parlar els primers dies de frau
electoral, sobretot amb els vots per correu, quelcom que, després de conèixer
l’ètica del ministre de l’Interior fa pensar que tot és possible, encara que el
mateix Iglesias ha desmentit aquesta hipòtesi. Caldria investigar què ha passat
amb el vot per correu (una asignatura pendent del sistema electoral espanyol),
i també de les altres possibles irregularitats que han estat denunciades.
També volia comentar com els nous polítics continuen amb
els mateixos tics que els seus predecessors. Dic açò, per les declaracions que
van fer després de saber el resultat de les eleccions. Llevant del PP, que
tenien motius per estar contents, tan sols vaig veure parlar de fracàs, encara
que no amb aquest terme (almenys manifestaren que no era el que esperaven) a la
coalició d’esquerres. Pedro Sánchez estava content perquè continuava sent el
segon de la classe, malgrat haver aconseguit el pitjor resultat de la història
del seu partit, mentre que Albert Rivera manifestava estar content perquè
l’electorat espanyol havia triat el centre majoritàriament. No sé de quin
centre parlava, però tot fa pensar que en aquell centre guanyador estarien tots
els partits a excepció de PODEM i els seus socis. Ni tan sols una menció a que
havien perdut un grapat de vots i d’escons, i de que la seua posició a l’hora de
pactar amb els altres havia perdut força en relació a les passades eleccions de
desembre.
 |
| Imatge de "LA VEU" |
La coalició UNITS-PODEM ha fet els darrers dies un
anàlisi de les possibles causes del seu fracàs. Un fracàs relatiu, com hem
esmentat abans, doncs, tenen els mateixos escons que tenien a la 1ª volta
(20-D). Han descartat que la causa haja estat la seua confluència amb Esquerra
Unida, i també han minimitzat l’efecte “Brexit”. Al final han arribat a la
conclusió de que tota la culpa ha estat la por a que governen, i també a la
relació d’alguns dels seus dirigents amb Veneçuela, una qüestió que també va
aflorar a la campanya electoral, agitada des dels mitjans de comunicació dels
que parlava abans. Per cert, que la Fiscalia de l’Estat ha desestimat la querella
que els havien posat per finançament il·legal del partit en Veneçuela i Iran,
una querella que de tant en tant tornen a treure, i que està basada en notícies
de mitjans de dubtosa objectivitat i no en proves sòlides, segons paraules
textuals de la mateixa Fiscalia.
En resum, no sé si aquesta serà l’explicació, encara que
sembla prou lògica, però el cas és que encara no puc imaginar-me quatre anys
més amb Rajoy de president, i els possibles successors dins del seu partit, la
veritat és que fan nosa.
No ha estat possible el “Marianexit”, ni per suposat,
tampoc el “Pepexit”. Ho deixarem per a la propera ocasió, com solen fer els
ganduls.
***
03/VII/2.016
© Francesc Arnau i Chinchilla
 |
| Imatge de Google |
Article a "LA VEU":
La realitat és clara i funciona com a gots comunicants, si posem aigua en A puja també en B i a l'inrevés, uns altres ens dirien que és la extremització o ¿bipolarització? de la vida del país, jo sempre ho he dit, Podem és l'enveja del penis front a l'angoixa de castració que és el PP o certs sectors del PP, una alimenta l'altra, i guareixen com maten totes dues.
ResponEliminaVicent