 |
| Cartell del Concurs |
En aquesta nova entrega dels meus relats, que han passat sense pena ni glòria, ja que està ben a prop en el temps, us deixe el que vaig presentar al II Concurs de Microrelats "Sergio Beser", a la ciutat de Morella, on vaig anar per cert, acompanyant els meus amics (Amparo i Ximo), doncs la seua filla Elisa Pont Tortajada, va estar recompensada amb el Tercer Premi pel seu relat "La extrañeza del reeencuentro", com ja vaig donar testimoni en aquest blog: Cliqueu ací!
Ara vull donar a conèixer el que jo vaig presentar, que duu per títol "El nigromant":
EL NIGROMANT
Gregori era endevinaire,
vident, i fins i tot profeta, però a la seua caseta de la Fira tan sols posava
“Gori el nigromant”. La seua feina consistia en endevinar coses tan nímies com
el pes, l’edat i l’ofici de les persones, per només un euro. Si no ho
encertava, els hi regalava alguna andròmina. Gairebé sempre guanyava, però això
havia esdevingut una qüestió d'orgull, perquè ell es considerava descendent
d'una raça de druides i de xamans, doncs, com sempre deia l’avi, de tant en
tant, la terra produeix un savi.
La temporada estiuenca ja s’havia esgotat, i quan es disposava a recollir tots els atifells per dirigir-se a la pensió on vivia, es va apropar un individu amb algunes taques als pantalons, el coll de la camisa d'un color anònim, i una pudor a brutícia, que no podia amagar l’abundància de colònia. Dirigint-se al Gori, li va dir mentre dipositava la moneda al plateret: “A que no endevines a què em dedique”.
Ell va ensumar el perfum amagat del foraster, i va respondre la veritat del que pensava: “Acabes de matar... Ho dus al damunt, i sempre ho portaràs fins el teu darrer alè.”
Aquell foraster era un veritable assassí, i no va poder assumir aquella profecia. Va ser habitat per una profunda ira. Al remat, dirigint-se a la pensió, va obrir el dormitori del Gori i el va ofegar mentre dormia.
La temporada estiuenca ja s’havia esgotat, i quan es disposava a recollir tots els atifells per dirigir-se a la pensió on vivia, es va apropar un individu amb algunes taques als pantalons, el coll de la camisa d'un color anònim, i una pudor a brutícia, que no podia amagar l’abundància de colònia. Dirigint-se al Gori, li va dir mentre dipositava la moneda al plateret: “A que no endevines a què em dedique”.
Ell va ensumar el perfum amagat del foraster, i va respondre la veritat del que pensava: “Acabes de matar... Ho dus al damunt, i sempre ho portaràs fins el teu darrer alè.”
Aquell foraster era un veritable assassí, i no va poder assumir aquella profecia. Va ser habitat per una profunda ira. Al remat, dirigint-se a la pensió, va obrir el dormitori del Gori i el va ofegar mentre dormia.
Gori havia previst aquell
final, per això va deixar una nota que va servir per detenir aquell diable.
***
Godella (L’Horta), 15 de febrer de 2015
Francesc Arnau i
Chinchilla
 |
| Amb els premiats del Concurs (Foto: Ajuntament de Morella) |
***
Molt, molt bo, tot i que no li va servir al Gori la nota per a salvar-se va servir per a poder agafar viu a aquest subjecte. Molt bo.
ResponEliminaVicent