 |
| Foto: ACN |
Després de més d'un any sense publicar cap article d'opinió al "Diari La Veu", torne amb una sèrie sobre la situació actual del procés, sempre sota la meua òptica personal.
En aquesta primera entrega faig una mica de retrospectiva del que ha anat passant en aquests darrers mesos, que per cert, han estat moltíssimes coses, i moltes d'elles totalment inimaginables. Espere que siga del vostre interès.
Un
any després... (I)
-JULI CÈSAR-
Haig de reconèixer que les meues prediccions sobre el
procés no s’han complert. La repressió del dia 1 d’octubre a càrrec de les
forces de l’Estat, desplaçades a Catalunya setmanes abans (Piolins), va estar
un dels principals detonants per a que la situació es capgirés, i de que el
president Puigdemont declarés la Independència de la República Catalana (fent
efectiu el resultat del Referèndum), dies després (per uns pocs minuts per
cert, doncs, després la va deixar suspesa a l’espera de futures negociacions
amb l’Estat i la mediació de l’exterior). Poc després el mateix President i
alguns dels seus Consellers van marxar cap a l’exili, per tal d’evitar l’acció
venjativa i lamentable de la Judicatura espanyola, acusant-los de rebel·lió, de
sedició, de malversació i de no sé quantes coses més.
 |
| (Imatge de Google) |
Al llarg de tot aquest any hem escoltat mentides a dojo (Fake news), a càrrec del govern de
l’Estat, i també dels mitjans de comunicació estatals (públics i privats). Fins
i tot el rei, que hauria d’haver exercit d’àrbitre, es va sumar al crit del “A por ellos!”, en un discurs
lamentable, que el va deixar del costat dels repressors, sense tenir cap
paraula de condescendència amb tots els que havien rebut els cops de porra. La
Fiscalia alhora va dir que la resposta de les forces de seguretat havia estat
proporcionada, i fins i tot s’ha atrevit després a encausar a les mateixes
víctimes. Recordem que un dels ferits als col·legis electorals va perdre un ull
a causa de l’impacte d’una pilota de goma, que per cert tenen prohibida la seua
utilització els antiavalots (al territori català almenys).
Tot això va indignar a moltíssims ciutadans catalans i
també a molts espanyols. Uns altres viuen al “limbo” i es creuen totes les
mentides i mitges veritats dels polítics, amb l’altaveu dels mitjans de
comunicació estatals. La veritat és que tots s’han omplit de “glòria” en aquest
assumpte.
 |
| La violència de les càrregues (Foto de Google) |
A continuació va venir la vergonyosa aplicació de
l’article 155 de la Constitució (inèdit fins aleshores) en el que van suspendre
l’autogovern fent-se càrrec la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz
de Santamaría, encara que va delegar tot el poder en el delegat del govern a
Catalunya, Enric Millo.
Després de tots aquests esdeveniments va vindre la
judicalització del procés, on el jutge Llarena ha esdevingut el veritable
defensor dels valors de la pàtria: “¡Una,
Grande y Libre!”. L’acusació de rebel·lió pels líders polítics i pels
activistes de les entitats cíviques (Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, empresonats
des de fa gairebé un any), l’exili d’alguns dels membres del govern, amb el
President Carles Puigdemont al capdavant, la presó preventiva pels que s’han
quedat ací (Junqueras, Forcadell, Romeva, Forn, Rull, Turull, etc...), demostra
que l’Estat ha decidit fer una causa exemplar, on no cal la negociació ni el
diàleg amb els “rebels”.
Fins ací, el relat dels fets d’ara fa un any, i després
d’açò, ningú amb una mica de seny, no pot dubtar que estem vivint un canvi del
que parlarà la Història al llarg dels anys. Sembla que la Constitució del 78 ja
no és vàlida, i caldrà fer una altra transició. Catalunya ja no es conformarà amb
ser una autonomia, i la resta dels territoris, tard o d’hora també es
preguntaran si l’Estat que heretaren del franquisme és el que millor s’assembla
a les seues expectatives (p.e. està la qüestió de la Monarquia...).
 |
| (Imatge de Google) |
Tot ha estat per una “burrera” dels governants (sobretot
del PP), per no haver reconegut l’Estatut que van votar tots els catalans en
referèndum, i que després van retallar de manera dràstica, recollint firmes al
llarg de tot l’Estat i denunciant-lo al Tribunal Constitucional. Ara han de
reconèixer el dret a decidir, amb el que estan d’acord la immensa majoria dels
catalans, i també molts espanyols, i no es compren que el que s’ha fet a altres
llocs (Quebec, Escòcia, etc...) no es pot fer ací. Hi ha molts juristes que
s’han pronunciat sobre la possibilitat de que l’actual Constitució permet
aquesta consulta, però la veritat és que hi manca el més important: La voluntat
política per dur-la a terme.
Ja per finalitzar aquesta primera entrega, voldria
remarcar la reacció que el procés ha activat a tot l’Estat, amb retallades dels
drets més elementals (expressió, reunió, manifestació...) i que ha portat fins
i tot a posar a la presó a rapers, twiters, actors, etc... També s’han revifat
les manifestacions de caire feixista, com va passar el 9 d’octubre de 2017 a la
ciutat de València, i que enguany s’han tornat a repetir però amb menys èxit
que l’any anterior, ja que el dispositiu policial estava més preparat per a
aturar-les.
(Continuarà)
***
10/X/2.018
© Francesc Arnau i Chinchilla
Clicant ací podeu accedir a l'article del "Diari La Veu"
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada